Lectures 2021 (104)

Paranoia 68 va néixer el 31 d'octubre de 2006. Per tant, fa dos mesos va complir 15 anys. En aquest 2021, he llegit un total de 104 llibres. Des de l'inici del blog, ja en sumo 840. En aquest post incloc la llista de lectures completa, per ordre alfabètic i amb el comentari corresponent. Encara en tinc sis pendents de publicar. Hi ha llibres de 28 editorials. 36 han estat escrits per dones i 68 per homes. Pel que fa a la llengua, 77 són en català i 27 en castellà. Números molt similars als de l'any passat. El 2022, més. Salut i llibres!

1- 1794. El foc i el minotaure (Niklas Natt och Dag)
2- 2017. Dietari d’un any convuls (J.N. Santaeulàlia)
3- A l'horitzó (Hernán Díaz)
4- Amor i no (Alba Dalmau)
5- Animal (Leticia Sierra)
6- Animal de bosc (Joan Margarit)
7- Atlàntic (Josep Lorman)
8- Atrapa la llebre (Lana Bastasic)
9- Atrapades en el temps (Gemma Puig i Mònica Usart)
10- Autobiografia autoritzada (Neus Canyelles)
11- Bajo la piel (Susana Rodríguez Lezaun)
12- Cabells de gebre (Teresa Sagrera)
13- Casa aliena (Silvio D'Arzo)
14- Com ser antiracista (Ibram X. Kendi)
15- Como un suspiro (Ferzan Ozpetek)
16- Consumits pel foc (Jaume Cabré)
17- Copèrnic (Miquel de Palol)
18- Deixar el món enrere (Rumaan Alam)
19- Disset esclats (Maria Àngels Viladot)
20- El Barça davant la crisi del segle (Roger Vinton)
21- El buen padre (Santiago Díaz)
22- El búfalo de la noche (Guillermo Arriaga)
23- El càstig (Guillem Sala)
24- El cel per sobre del sostre (Nathacha Appanah)
25- El fill del xofer (Jordi Amat)
26- El Graal de Montserrat (F. Xavier Hernàndez Cardona)
27- El hijo del padre (Víctor del Árbol)
28- El juego del alma (Javier Castillo)
29- El país de l'altra riba (Maite Salord)
30- El país dels altres (Leïla Slimani)
31- El pes de la memòria (Xavier Moya)
32- El regne (Jo Nesbø)
33- El salvaje (Guillermo Arriaga)
34- Ella y su gato (Makoto Shinkai, Naruki Nagakawa)
35- Els angles morts (Borja Bagunyà)
36- Els llocs on ha dormit Jonàs (Adrià Pujol Cruells)
37- Els nois de la Nickel (Colson Whitehead)
38- Els robots prefereixen el jazz (Ignasi Llorente)
39- En plena noche (Mikel Santiago)
40- Entre les ombres (X. R. Trigo)
41- Esclaus del desig (Donna Leon)
42- Estiu de llops (Hans Rosenfeldt)
43. Fora de joc a Montserrat (Màrius Serra)
44- Galetes de mel i gingebre (Alba Sabaté)
45- Germanes (Imma Monsó)
46- Hi havia una vegada un cos (Un conte per descensar) (Jofre Llombart)
47- Hivern (Ali Smith)
48-Infeliç (Ivan Turguénev)
49-Janowitz (Macip Garzón)
50- Km 123 (Andrea Camilleri)
51- L'abisme (Carla Gracia)
52- L'anomalia (Hervé Le Tellier)
53- L'art d'explicar l'art (Enric Nogueras Abelló)
54- L'arxiu de Sherlock Holmes. Relats, V (Sir Arthur Conan Doyle)
55- L'home que va viure dues vegades (Gerard Quintana)
56- L'última, la més petita (Fatima Daas)
57- La cantant de fado (Jordi Campoy Boada)
58- La ciudad de vapor (Carlos Ruiz Zafón)
59- La comunitat (Helene Flood)
60- La dona de la seva vida (Xavier Bosch)
61- La família Martin (David Foenkinos)
62- La pantera de les neus (Sylvain Tesson)
63- La planta carnívora (Andrea Mayo)
64- La roda dels equívocs (Andrea Camilleri)
65- La suerte del enano (César Pérez Gellida)
66- La vida autèntica (Montse Barderi)
67- La virgen negra (Ilaria Tuti)
68- Las doncellas (Alex Michaelides)
69- Las hermanas de Borgo Sud (Donatella Di Pietroantonio)
70- Lo que la marea esconde (María Oruña)
71- Los herederos del opio (Josep Prat)
72- Los privilegios del ángel (Dolores Redondo)
73- Luz de febrero (Elizabeth Strout)
74- Medallas de chocolate (Carla Casals Solé)
75- Napalm al cor (Pol Guasch)
76- No diguis res (Patrick Radden Keefe)
77- No escriuré la teva història (Laia Fàbregas)
78- Novel·la (Pol Beckmann)
79- Pandora (Henry James)
80- Per què ser feliç quan podries ser normal (Jeanette Winterson)
81- Planimetria d'una família feliç (Lia Piano)
82- Primera persona del singular (Haruki Murakami)
83- Retorn a Brideshead (Evelyn Waugh)
84- Rewind (Juan Tallón)
85- Rey blanco (Juan Gómez-Jurado)
86- Sal (Emma Riverola)
87- Salvar el fuego (Guillermo Arriaga)
88- Semiidèntics (Muriel Villanueva)
89- Set mentides (Elizabeth Kay)
90- Simfonia de tardor (Vicenç Llorca)
91- Simón (Miqui Otero)
92- Sola (Carlota Gurt)
93- T'agrada Brahms? (Françoise Sagan)
94- Tàndem (Maria Barbal)
95- Tema libre (Alejandro Zambra)
96- Todo lo mejor (César Pérez Gellida)
97- Todo modo (Leonardo Sciascia)
98- Torno a casa (Joan Carreras)
99- Tres (Dror Mishani)
100- Ulls d'aigua (Domingo Villar)
101- Un dulce olor a muerte (Guillermo Arriaga)
102- Un país amb el teu nom (Alejandro Palomas)
103- Una història real (Kate Reed Petty)
104- Veritats enterrades (Hjorth & Rosenfeldt)

@Jordi_Sanuy

Veritats enterrades (Hjorth & Rosenfeldt)

Els suecs Michael Hjorth (1963) i Hans Rosenfeldt (1964) continuen en plena forma. El setè volum de la "Sèrie Bergman" no té res a envejar dels sis anteriors. És més, deixa totalment encarrilat el vuitè, que promet emocions fortes. "Veritats enterrades" està traduït al català per Marc Delgado Casanova i publicat per Columna. Són 502 pàgines trepidants. La unitat d'homicidis d'Estocolm, amb la Vanja al capdavant, té una feinada de por.

Una bona part de l'èxit d'aquesta nissaga de novel·la negra la té el personatge d'en Sebastian Bergman, que va arribar a ser el psicòleg criminal més popular de Suècia, expert en assassins en sèrie. Era misogin, faldiller, agressiu, mal company... I dic que era perquè des que surt (més o menys) amb l'Ursula i té una relació de no-agressió amb la Vanja ell ha canviat força. Ara passa consulta privada i, quan li permeten, cuida a l'Amanda, la seva neta. Està allunyat de la policia i ja no surt tant als mitjans de comunicació. De fet, a "Veritats Enterrades", en Sebastian perd pes en comparació amb els anteriors llibres. Torna a agafar-lo cap al final, quan comença a investigar a en Billy. Al seu excompany al Riskmord, la 'serp interior' que porta dins li demana més sang. No té aturador. Bergman, però, tornarà amb força. Ell serà l'eix sobre el qual pivotarà la vuitena entrega. Moltes ganes de tenir-la entre mans.

Amb en Torkel jubilat (i cada cop més alcoholitzat), en Sebastian dedicat a la 'família' i en Billy intentant tapar les seves vergones, el pes del Riskmord recau en la Vanja (que és la nova cap del departament), l'Ursula i en Carlos. Aquest cop busquen un franctirador (o més d'un) que actua amb impunitat i sense deixar pistes. Dispara, ningú sap com ni des d'on, i es fa fonedís. Tot fa pensar que es tracta d'un venjador solitari. Totes les víctimes havien tingut problemes amb la justícia, però mai havien estat condemnades. L'entrada d'en Torkel i d'en Sebastian a la investigació, com a assessors externs, pot ajudar a resoldre el cas... Servirà és per acorralar en Billy, que cada cop està més perdut. Sembla tenir una vida feliç amb la My, amb qui esperen bessons, però és just tot el contrari.

"Com ha anat amb en Torkel? -va preguntar en Billy, quan l'Ursula va entrar al despatx i es va dirigir cap a la seva taula.

-No gaire bé -va respondre, mentre es treia l'abric-.

De fet, gens bé.

-Hem tingut una quarta víctima, nosaltres -la va interrompre la vanja des de la porta, i era impossible no percecre'n l'enuig i l'estrès a la veu.

-Ho sé. Per això he agafat el primer vol que he trobat -va respondre l'Ursula, amb serenor. Es negava a sentir-se culpable o disculpar-se per haver anat a donar suport a un vell amic que ho necessitava, encara que en Torkel no tingués prou seny per apreciar el gest o ni tan sols volgués veure-la".

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy

Secrets imperfectes
Crims duplicats
Morts prescindibles
Silencis inconfessables
Càstigs justificats
Mentides consentides

L'art d'explicar l'art (Enric Nogueras Abelló)

Quan vaig començar a llegir “L’art d’explicar l’art” no sabia ben bé amb què em trobaria. De seguida em va fer pensar en "L'infinit dins d'un jonc". La màgia que posa Enric Nogueras quan escriu sobre art és comparable a la d’Irene Vallejo quan ho fa de literatura. Em vaig quedar corprès quan, en la pàgina 197 -en té 204-, Nogueras (Barcelona, 1972) recomana el llibre de la filòloga i escriptora aragonesa. La quadratura del cercle.

“El meu fill petit ho fa millor!”. Que aixequi la mà qui no hagi sentit aquesta expressió, o una de similar, mirant quadres en un museu, en especial d'artistes contemporanis. L’autor de “L’art d’explicar l’art” intenta demostrar que res no és casual i que, darrere de qualsevol obra, sempre hi ha una història interessant de conèixer. Històries que explica amb passió -bàsica en aquesta vida- i d’una manera didàctica. N’hi ha un total de 30. És molt difícil triar-ne unes quantes. Totes enganxen. Saber els motius que té l’artista per fer el que fa crec que dona a l’obra un plus afegit. Quan veus "Mar negro", de Carlos Aires (Ronda, 1974), pots pensar que es tracta d'un parquet de colors bonic. I ja està... Després de saber que està fet amb restes de pasteres i vaixells abandonats en les costes espanyoles et quedes amb la boca oberta.

Passes per una carretera solitària, enmig de la natura, i et fixes en uns cartells publicitaris on s'hi veu el mateix paisatge que hi ha al darrere. Curiós. Estem parlant de "Visible Distance/Second Sight", de Jennifer Bolande (Cleveland, 1957). L'artista va voler jugar amb la idea de la distracció. Una proposta per fer el viatge més tranquil als conductors. A les xarxes socials les fotografies no ocupen 'lloc físic'. Passades a paper es converteixen en una gran muntanya. És el que va fer Erik Kessels (Roermond, 1966) a "24 HRs in Photos", una bona iniciativa sobre el poder de la imatge com a targeta de presentació i relació. En va imprimir 350.000. L'anècdota de "Nena amb un càntir d'aigua", de Miquel Viladrich (Torrelameu, 1887-1956), amb la vídua del pintor intentant recuperar quadres del seu marit, m'ha fet emocionar. Com l'entenc! El meu avi matern també era pintor, Jaume Bassa Ribera, i miro de fer el mateix.

Entre altres, Nogueras també ens parla d'obres de Yoko Ono, Frida Kahlo, Gustav Klint i Santiago Rusiñol. En sap un munt de coses de totes elles; i aconsegueix fer-les més properes al lector. És difícil parlar d'un llibre d'art amb només quatre paraules, com estic fent en aquest post. El millor és comprar-lo i poder llegir de primera mà tot el que explica l'autor, mentre es miren les obres que ha escollit. Com a curiositat, he de dir que pesa molt. Dedica unes sis pàgines a cada artista. Està editat per Glòria Gasch i publicat per Columna. Dimarts de la setmana que ve el presentem al Restaurant Cocteleria Jok de Barcelona.

“Hi ha obres que, per les seves dimensions, sembla impossible que s’hagin pogut concebre, però per sort hi ha artistes que no coneixen límits a l’hora de crear. A partir de la feina col·lectiva d’un munt de gent amb qui treballen en la idea inicial, saben pensar en gran i ens ofereixen instal·lacions que ens deixen amb els ulls com unes taronges! Aquest podria ser el cas del fantàstic artista xinès Ai Weiwei, que, alhora, és un destacat activista contrari al règim de la Xina i, molt probablement, una de les icones més importants de l’art contemporani mundial. La seva descomunal obra Llavors de gira-sol és un exemple de bellesa, d’elaboració lenta i minuciosa, i de com plasmar un missatge clar que arribi als visitants, a la societat occidental, als governants del seu país i a tota la societat xinesa com un cop de puny ben donat enmig de la cara”. (Parlant de "Sunflowers Seeds", d'Ai Weiwei).

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy