'Headhunters': Baixet, sí, però llest i perillós

És un thriller d’acció negre com el carbó, cínic i molt ben trenat. Al final, tot acaba quadrant a la perfecció... potser fins i tot massa. Parlo de la pel·lícula noruega ‘Headhunters’, dirigida per Morten Tyldum. Està basada en una novel·la de Jo Nesbo, titulada de la mateixa manera. De Nesbo, aquest estiu he llegit ‘El pit-roig’. En parlaré aviat. Acció i emoció en estat pur.

Entre d’altres coses, ‘Headhunters’ és la història d’una fugida desesperada. M’ha recordat 'l'Escriptor', de Roman Polanski. És d’aquelles pel·lícules sense treva, que avancen amb ritme i sense pausa, amb la violència com un dels seus principals elements. Mai gratuïta, que quedi clar. La història és un pèl tramposa? Podria ser, però em sembla un títol imprescindible. Crec que és de les millors pel·lícules que hi ha actualment a les cartelleres.

Som realment qui semblem? Que li preguntin a Roger que, tot i brillar com a caçatalents, és un refinat lladre d’obres d’art. És baixet, 1’68, i intenta esquivar el seu complexe d’inferioritat omplint de regals a la seva dona, una guapa galerista d'art. Com explica quan comença la pel·lícula, ell s’ha d’esforçar per compensar la seva curta alçada. En Roger està interpretat per Askel Hennie, que m’ha recordat, i molt, al mític Christopher Walken.

El seu rival en aquesta lluita de poder i diners és Clas Greve. Li dóna vida Nikolsi Coster-Waldau, un dels protagonistes de ‘Juego de Tronos’. Enmig de tots dos, com deia abans, una rossa alta com un Sant Pau, Synnove Macody Lund. En Clas pretén que en Roger el fitxi per dirigir la gran companyia per la qual treballa. En Roger li vol robar un quadre. Tots dos intenten enganyar a l'altre i les seves mentides els acabaran enfrontant fins a punts insospitats. Una bona reflexió sobre els diners i la buidor moral.

BRAVE (INDOMABLE)

Aquesta setmana també he vist 'Brave' (Indomable), la darrera aventura de Pixar-Disney, dirigida per la tripleta formada per Mark Andrews, Brenda Champan i Steve Purcell. Té alguns tòpics, però és entretinguda i passa força bé. Agrada més als nens que als grans. Missatges? Uns quants! Per exemple, que "som amos del nostre destí". Els personatges estan ben definits, especialment Mèrida, la filla rebel del Rei Fergus i de la Reina Elinor.

La Reina vol que la seva filla es casi amb un dels tres pintorescos pretendents que demanen la seva mà en una cerimònia a Palau, però ella està disposada a trencar amb aquesta antiga tradició. A qualsevol preu! Fins i tot demanant la col·laboració d'una bruixa que ha d'intentar canviar el caràcter de la seva mare. És una pel·lícula de dones, que s'imposen als homes en tots els sentits. El món és de Mèrida, d'Elinor i, perquè no, també de la bruixa. Amb la pel·lícula s'emet el curtmetratge 'La Luna', d'Enrico Casarosa, nominat a l'Oscar l'any passat.

'FÓRMULA BARÇA' (RICARD TORQUEMADA)

El Barça de Tito Vilanova ha començat la Lliga guanyant els dos primers partits i ja treu cinc punts al Reial Madrid, que només ha pogut sumar un empat. Podríem dir que continua la 'Fórmula Barça', títol del llibre escrit pel periodista de Catalunya Ràdio Ricard Torquemada. El subtítol no pot ser més contundent: 'Viatge a l'interior d'un equip que ha descobert l'eternitat'. Té 187 pàgines i està publicat per Cossetània Edicions, dins de la col·leció 'Fora de joc'.

Torquemada (Barcelona, 1971) analitza, amb profunditat i amb tot luxe de detalls, les claus que han fet gran l'equip que, fins fa poc, dirigia Josep Guardiola. El seu és un merescut homenatge a una generació irrepetible. I el fa dividit en tres capítols molt ben diferenciats. En el primer, més tàctic, resumeix l'obra del tècnic de Santpedor i explica coses tan interessants com la sortida de pilota, la figura del fals nou o la pressió defensiva. El segon capítol es remunta als orígens d'aquest Barça triomfant, amb moltes semblances amb el 'Dream Team' i al que va entrenar Frank Rijkaard, amb Ronaldinho fent meravelles a la gespa.

Per acabar, Torquemada, en un gran treball de memòria i documentació, ens apropa als equips històrics, aquells que han fet un futbol 'diferent' -crec que aquesta és la paraula exacta- des que es va inventar aquest bonic esport. Entre ells, com no, el Reial Madrid de Di Stéfano, el Brasil del 70 o la 'Taronja Mecànica'. Queda clar que tot això que explica el periodista (en tenim petites pinzellades a les transmissions d'en Puyal) havia de quedar escrit negre sobre blanc, per la posteritat. En el dia a dia tots vivim massa ràpid, sense temps per fer segons quines reflexions. Imprescindible pels 'malalts' del Barça i del futbol. Molt ben escrit.

PREMIS POPULARS DE LA CATOSFERA

Estic molt satisfet, i dóno les gràcies a les persones que ho han fet possible. Aquest any 2012, el meu bloc, 'Paranoia 68', és un dels cinc finalistes -en la categoria de Cultura- dels C@ts, premis populars de la catosfera. Hi ha hagut un total de 1.214 propostes, repartides en dotze categories diferents. Els altres quatre finalistes són 'Adverbia', 'Llibres i punt', 'Quadern de mots' i 'Raons que rimen'. Les votacions comencen el dia 1 de setembre i s'allargaran un mes sencer. En breu podreu trobar el formulari a la pàgina web del certamen.

Twitter: @Jordi_Sanuy

Bona setmana a totes i a tots.