dijous, de juny 04, 2015

Ser mestra d'escola demana compromís


Em preguntava quina era l’última pel·lícula cubana que havia vist i no en recordova cap, més enllà de “Lista de espera”. Avui s’ha estrenat “Conducta”, d’Ernesto Daranas, nominada als Goya com a Millor Pel·lícula Hispano-americana. És una aposta segura. Alina Rodríguez, que interpreta una mestra molt compromesa, està brillant.

La Carmela (Rodríguez) fa classes en una escola des de temps immemorials. S’ha convertit en tota una institució. Té uns mètodes molt personals i no accepta ni consells ni ingerències dels seus superiors. Actua a la seva manera, com sempre. Ara fa tres anys que té als mateixos nens. No és un grup problemàtic, tot i que en Chala i la Yeni estan complicant-li la vida. Sobretot en Chala, a qui interpreta el debutant Armando Valdés Freyre. Per a ells, la Carmela és una mestra... i moltes coses més! Quan surt de l’escola, continua preocupant-se dels seus alumnes. Els fa de mare, d’àvia i del que faci falta. Donaria la vida per ells! Per desgràcia, la resta del claustre no actua com ella. Intenten no desviar-se ni un mil·límetre del programa “oficial”.

En Chala té onze anys i una vida molt complicada. Està creixent en un ambient de violència extrema. La seva mare és addicta a les drogues i a l’alcohol i el té pràcticament abandonat. És més; és ell qui la cuida a ella. Els pocs diners que guanya li arriben de cuidar gossos que entrena per fer baralles il·legals. El seu suposat pare és qui li ha donat aquesta feina tan esquerpa. L’única que mira per en Chala, i intenta que no el tanquin en un correccional, és la Carmela. La vella professora fa que t’emocionis. Si hi hagués més mestres com ella segur que tot seria molt diferent. La Carmela també ajuda com pot a la Yeni, amb defectes en la seva matrícula. Molta atenció a l’actriu que interpreta a la nena, l’Amaly Junco, que té una força impressionant. Omple la pantalla.

"MAD MAX: FURIA EN LA CARRETERA"

Costa d’entendre que un director de setanta anys, George Miller, faci una pel·lícula tan esbojarrada com “Mad Max: Furia en la carretera”. És salvatge, retorçada i sense ni un minut de treva. Dues hores de persecució sense aturador! En la primera mitja hora, vaig patir moltíssim. Genera un ambient d’ansietat que és difícil de suportar... fins que t’hi acabes acostumant. No hi ha més remei.

Miller ja havia dirigit les tres primeres pel·lícules de la nissaga, amb Mel Gibson de protagonista. La primera es va estrenar l’any 1979. Aquest cop, qui fa de Mad Max és Tom Hardy (“Locke”, 2013), que treballa francament bé. Al seu costat, una espectacular Charlize Theron, que ja havia actuat en algunes pel·lícules apocalíptiques, com “The road” (2009). En aquesta entrega, en Mad Max segueix vagant sol pel món, que cada cop està més malalt. No hi ha gasolina, ni aigua ni res per menjar. Sobreviure no és fàcil. Imperator Furiosa, el personatge de Theron, surt de la Ciutadella conduint un "war rig", amb l'ordre d'anar a buscar gasolina. Però no ho fa. Fuig emportant-se les dones i els futurs fills del seu cap, Immortan Joe, que la perseguirà fins on sigui necessari.

La pel·lícula és espectacular com poques, amb una música que posa els pèls de punta. El personatge del guitarrista que treu foc del seu instrument és tot un encert. Ell és la banda sonora de la guerra, de la persecució. L’ambient és malaltís, amb en Mad Max perseguit pel seu passat i la Furiosa superant tots els perills que li surten al pas. Són dos personatges semblants, obligats a entendre’s. El catàleg de personatges i vehicles de Miller és inacabable, a quin més estrany. L’argument és la mateixa persecució, tot i que deixa un parell de missatges clars: el poder de la dona de cara al futur i la necessitat de preservar la natura. No és que surti sang i vísceres en primer pla, saltant amunt i avall, però la violència és màxima. És per això que recomanen que no la vegin els menors de setze anyhs. Ben aviat es convertirà en un clàssic. Segur.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy

2 comentaris:

  1. Carai, quina pel·lícula més interessant! Estic molt lluny d'estar al dia del cinema en aquests moments. Sort de tu que em fas estar alerta. Aquest que recomanes avui segur que no me la perdo, com a mestra compromesa que sóc. A veure que se'n sent a dir.

    ResponElimina
  2. Si la veus, m'expliques què t'ha semblat, LAURA T. MARCEL.

    ResponElimina