tag:blogger.com,1999:blog-36885845.post5123410119465145003..comments2023-10-28T10:44:06.333+02:00Comments on Jordicine (Paranoia 68): En Mattia i l'avi (Roberto Piumini)Jordicinehttp://www.blogger.com/profile/10665518546493429900noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-36885845.post-65100399620540660142015-07-08T11:55:27.614+02:002015-07-08T11:55:27.614+02:00És que m'ha semblat un viatge iniciàtic, VALER...És que m'ha semblat un viatge iniciàtic, VALERIA. Tot el llibre és molt poètic, tenint en compte que ni l'avi ni el nen surten de l'habitació.Jordicinehttps://www.blogger.com/profile/10665518546493429900noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-36885845.post-84424111688863924182015-06-21T22:37:51.177+02:002015-06-21T22:37:51.177+02:00Feia temps que no passava, i quina grata sorpresa!...Feia temps que no passava, i quina grata sorpresa!<br />Un diàleg preciós aquest que ens transcrius. Una bonica metàfora de l’amor més pur, l’amistat, l’acte d’anar canviant de replà sempre observant l’altre, cuidant per no posar en risc ni l’altre ni a tu, conscient de la importància que es té mútuament, i canviant de postura, deixant de banda la seva pròpia seguretat per protegir l’altre quan es necessari. Així és l’amor, segons la definició preciosa de Sant Pau (un dels meus savis preferits): “L’amor és pacient, és bondadós; (...) no busca el propi interès, (...) tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.”<br />Sempre he cregut que la mort és un pas, i que els que es marxen ho fan quan ja toca. Me’n recordo quan tenia uns sis anys i la meva mare (àvia), mentre m’ensenyava a plantar un fesol, em va explicar que la llavor hauria de morir-se per fer néixer una planta molt gran i que donaria molts altres fesolets. I que així passava amb tot, que tot s’havia de morir per donar pas a néixer un quelcom més gran o important. Aquesta preciosa ensenyança d’aquell càlid mati d’estiu m’ha viscut a dintre tots aquests anys, i m’ha ajudat a entendre els cicles (i els cercles) de la vida. Quan hom entén la mort a la manera que ho entenien les cultures ancestrals - com els egipcis, per donar un exemple d’una cultura amb una infinita saviesa, molt superior a la que ens ha tocat – que era un pas, una transició, llavors és més fàcil suportar i entendre (no sense dolor, però segurament sense dol) aquest moment. Gracies per el missatge i bona setmana.<br /><br />P. D.: Fas servir el termini “viatge iniciàtic”, i és curiós que escollissis el text que parla d’una pujada a través duna escala en forma d’espiral, ja que aquest és un símbol claríssim dels viatges iniciàtics en l’alquímia. <br />Valeria Araujohttps://www.blogger.com/profile/06791897342702445286noreply@blogger.com