Paranoia 68 va néixer el 31 d'octubre de 2006. Per tant, fa un parell de mesos va complir 12 anys. En aquest 2018 hi he afegit 70 ll...

El gran mèrit de “Fungus” és que funciona com a novel·la d’aventures, sensacional, i també com a demolidora metàfora del poder, si el l...

“L’hereu” , la darrera novel·la de Jo BravoI ( Oslo , 1960), és cent per cent policíaca. No hi ha grans misteris per resoldre ni trames...

El dubte és la resposta. Si dubtem, hem de continuar pensant. Possiblement encara no ho tenim del tot clar. És una de les idees que m’ha ...

Joan Margarit ( Sanaüja , 1938) diu que no són unes memòries. Es tracta d’un grapat de records d’infantesa, d’adolescència i dels primer...

Torna Fiona Barton ( Cambridge , Regne Unit , 1957); i també torna la seva periodista estrella, Kate Waters . Una escriu i l’altra prot...

L’escriptura de Coia Valls ( Reus , 1960) sempre m’ha semblat molt delicada. Fa la sensació que escriu des de l’ànima i els seus person...

Viena Edicions ho ha tornat a fer. Ha tornat a publicar Sherlock Holmes en català, de nou traduït per Xavier Zambrano . Després de l’...

La felicitat pot ser efímera, com la mateixa vida. Tot comença; i tot s’acaba. La Reina és una cotitzada professional lliberal. Es guan...

Hi ha llibres bons i menys bons. I de dolents. Hi ha llibres que et fan pensar i d’altres que els tanques i els oblides per sempre més. I...

La por tenalla, impedeix avançar. Torba l’ànima, augmenta la inquietud. Prendre decisions es complica. De vegades s’opta per un o altre c...

Totes les famílies tenen secrets. Pocs o molts, però en tenen. Sobretot secrets d’alcova, amagats al llarg de generacions. I algunes, fin...

Molts adolescents viuen amb les hormones revolucionades. El seu dia a dia és un torrent de sensacions inexplicables. Passen del cel a l’i...

La vida és una partida d’escacs. Guanya qui millor mou les peces. Els Verdera en saben un munt. Com diu l’ Higini , ells no són una famí...

La història de supervivència de la Sal i de la Peppa (Salt & Pepper) és espectacular. Et poses al seu costat des del primer moment i...

Haurem d'esperar fins a l'any que ve per saber com acaba "La mort del comanador" , del japonès Haruki Murakami ( Kyoto...

De vegades avançar és impossible, si no fas un pas enrere. T’atures i intentes saber d’on vens. És la millor manera de descobrir cap a on...

El formatge gruyère no té ni un forat. El perforat és l’emmental! En els últims cinquanta anys, a Espanya la jornada laboral s’ha reduï...

El drama dels refugiats omple les pàgines de “Les formes del verb anar” , de Jenny Erpenbeck ( Berlín , 1967). La traducció és de Mart...

He de reconèixer, greu error, ho sé, que encara no havia llegit “La dama de blanc” , de Wilkie Collins ( Londres , 1824-1889). He aprofi...