Comentari 'El gust de la síndria'. Nota: 8

A mi també m'agrada la sindria!

2005 / Festival de Berlin: Ós de Plata a la millor contribució artística. Premi Fipresci a la millor pel·lícula de l'any. Sitges: Premi Especial del Jurat, Premi de la Crítica, i al Millor Actor / Director: Tsai Ming-Liang / Comèdia eròtica / 112 minuts / Intèrprets: Lee Kang-sheng, Chen Shiang-chyi, Lu Yi-ching / Taiwan pateix una gran sequera. A les aixetes d'alguns edificis ja no hi surt aigua. Des de la televisió, promouen que s'opti per veure suc de síndria, molt refrescant i nutritiu. Shiang-Chyi, per exemple, agafa ampolles de plàstic buides i, quan és possible, les omple als lavabos públics. Hsiao-Kang, actor pornogràfic, es renta en el dipòsit embassat d'un bloc de pisos. Tots dos estan sols. Un dia, Shiang-Chyi es troba una síndria i decideix compartir-la amb Hsiao-Kang, amb qui coincideix en un parc. Feia un temps li havia venut un rellotge. S'agraden, però la seva es converteix en una relació complicada.

Què voleu que us digui? Potser no serà la pel·lícula de la meva vida, però us asseguro que mai no l'oblidaré. És taiwanesa, amb interesants números musicals, molt surrealista i, per acabar de completar el còctel, la vaig veure en català. Hi ha qui diu que no té argument, però no és veritat. Tsai Ming-Liang ens presenta dues persones solitàries que, per coses de la vida, es troben un dia en un parc i comencen una relació d'amistat. Un i l'altre sobreviuen com poden. Ella està obsessionada amb recollir aigua, ell és un actor pornogràfic que participa en pel·lícules casolanes. Similars al 'gust de la síndria'?

Alguns dels números musicals estan agafats amb pinça, tot i que són espectaculars, la majoria multitudinaris i plens de colors. Pel meu gust, algunes escenes són massa llargues, tot i que no es fan pesades. La interpretació dels dos protagonistes principals, especialment la del noi, és fantàstica. L'ambientació també està molt ben aconseguida, passadissos llargs i solitaris, pisos bruts, petits i buits; tot per apropar-se a una estètica 'underground' que lliga perfectament amb el cinema pornogràfic amateur i potser amb la desesperació dels personatges.

(La resta del comentari pot explicar parts de la pel·lícula)

'El gust de la síndria' és una comèdia eròtica i, per tant, les escenes de sexe esquitxen la pel·lícula en tot moment. Memorable l'escena inicial, en què tot gira al voltant d'una síndria. Davant de la presència d'aquesta fruita, ell i ella no deixen de ser actors secundaris. Podríem dir que la síndria se'ls menja.

El final, sobretot per inesperat, és brutal; duríssim diria jo. Per com tracten a la noia que fa d'actriu pronogràfica i pel comportament d'ell, suposo que mogut per una passió i una ràbia incontrolables. És d'aquelles pel·lícules, estranya, és veritat, que no et deixen indeferent. O l'odies a mort, que no és el cas, o li trobes moltes coses bones. Jo prefereixo el cinema que arrisca al comercial, ja ho sabeu. Li poso un 8 i penso que no em passo gens ni mica.