Comentari 'Agua': Nota 8'3

La dona com a part de l'home

2005 / Canadà-Índia / Drama / 114 minuts / Director: Deepa Metha / Intèrprets: Seema Biswas, Lisa Ray, John Abraham, Sarala / La història té lloc a l'Índia, l'any 1938, en ple moviment d'emancipació liderat per Mahatma Gandhi. A la Chuyia, una nena de 8 anys, la tanquen en un 'ashram' per a vídues després de la mort del seu marit. Allà, com és tradició, hi haurà de passar la resta de la seva vida. 'Agua' és la tercera i última part de la trilogia de Metha, que completen 'Foc' (1996) i Terra (1998).

Sobta que les darreres pel·lícules de denúncia que he vist arribin del cinema canadenc. Per exemple, l'inoblidable 'Hotel Rwanda' i ara 'Agua', una petita obra d'art. Des d'un punt de vista visual, és de les millors que he vist en els últims mesos, amb una banda sonora realment brutal. Com l'aigua del riu Ganges, la cinta flueix amb molta naturalitat, deixant clar que el paper que tenien -i encara tenen- les vídues a l'Índia és duríssim i jo crec, que l'any 2007, totalment intolerable. Res es pot fer únicament per tradició, perquè sempre ha estat així. Les coses s'han d'analitzar, adequar als temps, i actuar en conseqüència. Mai no es tard per canviar.

A 'Agua', la Chuyia, interpretada magistralment per Sarala, ha d'intentar sobreviure en una casa de vídues força grans. Ella només té 8 anys, però les tradicions i la seva familia l'han castigada a estar tancada de per vida. Segur que la van casar per interessos (era tan petita que ni tan sols se'n recorda) però, quan el seu marit mor, la seva familia se la treu de sobre. Una boca menys per alimentar, segons se'ns explica. Segons la llei, primer, i les tradicions, després, quan l'home mor, també mor la meitat de la dona. Arribat aquest punt, ella té tres opcions: ser cremada amb el marit (increïble però cert), casar-se amb el germà petit del seu home (si aquest vol, clar) o ingressar en un 'ashram', que és la més habitual.

Les vídues no es poden tornar a casar però, sempre que sigui necessari, sí que serveixen per satisfer les necessitats sexuals dels homes de la classe alta. En alguns aspectes, l''ashram' on va a viure la Chuyia funciona com una espècie de casa de cites, amb 'Madame' inclosa. A la vídua més maca se l'obliga a prostituir-se amb les persones més riques de l'Índia, les que viuen a l'altre costat del riu, les mateixes que no la deixen aixecar el cap donant suport a unes lleis inútils. El desconeixement és tan gran, que les vídues de la casa on viu la nena triguen molt de temps a saber que, temps enrere, les lleis havien canviat. Va arribar un dia en què podien tornar a casar-se, però ningú els hi havia fet saber. És més, tot i saber-ho, per molts avui aquesta 'tradició' encara continua; és en viva.

A més de veure com se'n surt la Chuyia, la pel·lícula ens explica la història d'amor entre la jove vídua obligada a prostituir-se i un jove universitari seguidor del profeta Ghandi, que és qui va lluitar per intentar canviar aquesta llei i d'altres del mateix estil. 'Agua' és molt recomanable per a les persones que no toleren la injustícia, que estan preparades per patir i que van una mica més enllà de les pel·lícules amb 'Happy End'. Me'n vaig corrent a buscar 'Fuego' i 'Tierra'. Fins ara.