Comentari: 'The Ant Bully (Bienvenido al hormiguero) 6'1

El més gran és menja al més petit

2006 / Estats Units / Comèdia infantil / 90 minuts / Director: John A. Davis / En Lucas és un nen de 10 anys força inadaptat. A casa no li fan massa cas i, per desgràcia, no té cap amic. És més, hi ha un noi més gran que ell, l'Steve, que l'intimida sempre que pot. D'en Lucas només se'n preocupa la seva àvia, una dona obsessionada amb els extraterrestres. Quan els seus pares estan de vacances, el rapten les formigues i, després de fer-lo petit amb una pòcima, se l'emporten sota terra. És el càstig per haver trepitjat i regat el formiguer sense compassió.

'Los más grandes se comen a los más pequeños y ya está bien, hombre, ya está bien'. Ho deien 'Golpes Bajos' en una de les seves cançons més populars 'Colecciono moscas', inclosa en el seu LP 'Devocionario'. Doncs aquesta frase és, exactament, l'argument de la pel·lícula 'The Ant Bully'. En Lucas és l'últim esglaó de la seva família. Els seus pares passen de tot, igual que la germana, més preocupada per la moda i per la música que per qualsevol altra cosa. L'àvia li fa costat però, ofuscada per diverses obsessions, a vegades sembla que no hi sigui.

També és l'últim 'mico' del barri, on un grup de nens més grans, liderat per l'Steve, l'escalfa sempre que pot. Podríem dir que li fan 'bullying'. D'aquí ve el nom de la pel·lícula 'The Ant Bully'. Cansat i amb un dèficit d'afecte, en Lucas elimina adrenalina castigant a les formigues del seu jardí que, lògicament, són més petites que ell i estan molt més avall en la cadena d'evolució. Al formiguer, en Lucas se n'adona del mal que estava provocant sense voler-ho i canvia radicalment. És una faula, no podem oblidar-ho.

Estèticament, la pel·lícula està força bé, tot i que és massa semblant a 'Bichos' i a 'Antz'. Aquest pot ser el principal problema. També és veritat que el missatge és molt senzill i repetitiu: s'ha de respectar a les persones que són diferents, encara que siguin menys fortes o tinguin menys recursos. Res de nou.

(La resta del comentari explica parts de la pel·lícula)

Quan recupera el seu tamany i abandona el formiguer, en Lucas s'enfronta amb l'Steve, a qui li diu que ja n'hi ha prou de ficar-se amb ell. Posant d'exemple el suposat gremialisme de les formigues, en Lucas li fa saber al seu rival que, sense els altres, no es ningú. D'aquesta manera, en Lucas aconsegueix el suport dels nens que anaven amb l'Steve, més per por i seguidisme que per simpatia. Es col·loquen al bàndol correcte. Diuen que la unió fa la força.