Comentari: 'Juego Sucio'. Nota: 7

'Infiltrados' li ha de donar les gràcies

2002 / Japó / 101 minuts / Director: Wai Keung Lau i Siu Fai Mak / Intèrprets: Andy Lau, Tony Leung, Anthony Wong, Eric Tsang, Kelly Chen / Ming (Tony Leung, 'Hero') és un policia veterà que porta deu anys infiltrat en els cercles de les tríades. Expert en desarticular perilloses bandes criminals, es prepara per una nova missió, aparentment rutinària. Però llavors descobreix que el cap de la màfia té un dels seus homes infiltrat en la policia. Es diu Yan (Andy Lau, 'La casa de las dagas voladoras'). Només un dels dos pot guanyar.

Crec que, com molta gent, he tingut la mala sort de veure aquesta gran pel·lícula després d''Infiltrados' ('The Departed'), una de les triomfadores dels Globus d'Or i, possiblement, dels Òscars. Quan Martin Scorsese va recollir el premi al millor director al Festival de Berlín no es va oblidar de 'Juego Sucio' ('Infernal affairs')... i és el més just i nomal. És pràcticament calcada, amb diàlegs inclosos. S'ha de reconèixer que Scorsese li dóna el seu toc especial, la seva màgia particular, pero hi ha escenes en les quals no canvia ni una coma. És un déjà vu constant.

Queda clar que el cinema japonès ha estat i continua sent font d'inspiració de grans directors occidentals. Quentin Tarantino en va treure la idea dels seus 'Kill Bill' i ara ha estat Martin Scorsese qui se n'ha aprofitat de valent. Com és lògic, amb més pressupost, millors mitjans i actors de luxe, 'Infiltrados' està per damunt de 'Juego sucio'; això sí, només en l'envoltori, perquè l'argument és el mateix. La pel·lícula oriental té qualitat, està molt ben ambientada i passa bé, però és un petit vaixell davant del transàtlantic a qui ha donat vida. M'imagino, però, que 'Juego sucio' també es beneficiarà de l'èxit creixent d''infiltrados'.

(La resta del comentari explica parts de la pel·lícula)

La història es prou coneguda. Hi ha un infiltrat de la màfia a la policia i a l'inrevés. És una cursa vital entre tots dos per desemmascarar l'altre abans que el descobreixin a ell. Escenes plenes d'acció i amb molt ritme que demostren, un cop més, que el cinema japonès està en plena forma, igual que el coreà i el xinès. Títols com 'La espada del samurai', 'El ocaso del samurai' i 'Buenas noches y buena suerte' en són un clar exemple.