Comentari: 'Paradise Now'. Nota: 7'5

Matar per conviccions religioses

2005 / Festival de Berlín: Premi del Públic. Premi Amnistía Internacional. Nominada a l'Òscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa / Israel / Drama. Terrorisme / 90 minuts / Director: Hany Abu-Assad / Intèrprets: Kais Nashef, Ali Suliman, Lubna Azabal, Amer Hlehel, Hiam Abbass / En Khaled i en Said són dos joves palestins, amics de tota la vida, que han estat captats per provocar un atemptat suïcida a Tel Aviv. Després de passar la nit amb les seves respectives famílies, de qui no poden ni acomiadar-se, marxen junts cap a la frontera. Ho fan vestits de diumenge i amb un munt d'explossius enganxats al cos. Un imprevist els obliga a separar-se momentàniament.

'Paradise Now' és una pel·lícula valenta; encara més si tenim en compte que és un projecte amb la participació d'Israel. La veus i no et quedes indiferent, tot i que tampoc acabes d'entendre, i potser és el més lògic, com una persona pot malbaratar la seva vida en nom de Déu. Malbaratar la seva i, com no, la de molts altres innocents, perquè els civils mai no són culpables de res. Matar a la població rival només provoca odi i còlera, mai és la solució. Són els governs els que estan obligats a resoldre conflictes, no els 'kamikazes', per molt que es creguin que així es guanyen el cel, el Paradís, ara.

En Khaled i en Said són dos joves palestins que viuen a Gaza. N'estan farts dels israelís i estan disposats a donar la seva vida per la causa; i si és junts, encara millor. Estan convençuts que fan el què han de fer, encara més en Said, fill d'un col·laborador d'Israel a qui van acabar assassinant. Ell va passar vergonya pel seu pare i ara vol arribar al cel com un heroi.

Et posa els pèls de punta veure com treballen els 'captadors' de 'kamikazes'. Ells s'arrisquen al mínim, mai estan en la primera línia de foc, són massa importants per morir. La seva feina és tenir carn fresca per enviar als lleons. Les escenes en què els 'captadors' passen la nit a casa del voluntaris són excepcionals. Normalment són coneguts de les famílies, persones ben vistes a la societat, que, aprofitant la seva relació, es queden a dormir i vigilen que els 'kamikazes' no diguin una paraula de més als seus. Per protegir-se a ells mateixos, més que res. No sigui que es facin enrere en l'ultim moment.

'Paradise Now' ens presenta als 'kamikazes' com persones normals, amb dubtes inclosos. En Said ho té tot força clar; el Khaled, no tant. Poc a poc se n'adona de la realitat. Encara més després que torni a Gaza la Suha, una guapíssima palestina que ha viscut a l'estranger. Com és normal, ella, des de fora, ha agafat una visió més occidental del conflicte i té clar que morir en nom de Déu no serveix de res. Convenç al Khaled, però no no té temps d'aturar al Said, de qui crec que s'havia enamorat perdudament.

(La resta del comentari explica parts de la pel·lícula)

Els dos joves palestins se separen quan estan a punt de descobrir-los a la frontera de Tel Aviv. Alguna cosa ha fallat. En Khaled torna ràpid al lloc de reclutament. En Said triga més i, per aquest motiu, tothom creu que s'ha venut a l'enemic. Res més lluny de la realitat. Després de pensar-s'ho molt, els 'reclutadors' els hdonen una segona oportunitat a tots dos. Junts tornen a Tel Aviv, però només en Said continua endavant amb el seu pla. Abans, col·loca al seu amic en un taxi, després d'enganyar-lo, i l'obliga a tornar.

El final és absolutament brutal. Es veu en Said assegut dins d'un autobús de militars. La càmera es va apropant cap a ell, vestit de negre, amb un zoom que acaba en un primeríssim primer pla. Ni un soroll, ni una flama, fos a blanc i un silenci esfereïdor. Ha aconseguit el què volia, ja està al Paradís, ara. Els títols de crèdit també ens arriben enmig d'un silenci sepulcral. Un buit que fa mal, un buit per a la reflexió. És una pel·lícula real, un documental pràcticament. A qui no fan falta esfectes especials plens de llum i color. 'Paradise Now' et cala a la pell pel seu missatge, no per l'envoltori que, tot i així, també està molt ben cuidat. Recomanable en tots els sentits, sens dubte. Són 24 hores al cap d'un 'kamikaze' palestí. Us sembla poc?