Comentari: 'Hijos de los hombres'. Nota: 7'7

Viure sense nens

2006 / EEUU / 114 minuts / Ciència Ficció – Intriga / Director: Alfonso Cuarón / Intèrprets: Clive Owen, Julianne Moore, Charlie Hunnam, Michael Caine, Chiwetel Ejiofor, Peter Mullan, Danny Huston, Claire-Hope Ashitey, Pam Ferris, Oana Pellea / Any 2027: la raça humana afronta la seva possible extinció. La humanitat ha perdut la capacitat de procrear i el món està esgarrifat per la notícia de la mort de la persona més jove de la Terra, que només tenia 18 anys. Quan arriba el caos, en Theo (Clive Owen), un desil·lusionat exactivista radical convertit en buròcrata, és contractat per la Julian (Julianne Moore) per protegir qui serà la persona més buscada de la terra.

'Hijos de los hombres' és una pel·lícula de terror. No hi ha cap Freddy Krouger, però tampoc no és necessari. El què realment fa por és el missatge en sí, que no pot ser més esgarrifós: fa 18 anys que ningú té fills. No ens expliquen per què, tot i que, al final, potser el motiu és el menys important. Potser la contaminació, la deixadesa, la decadència... El què cal, i sembla impossible, és trobar-hi solucions. El mexicà Alfonso Cuarón (el cinema d'aquesta nacionalitat s'està posant de moda) retrata un ambient decadent, grisós, caòtic, de desesperació. No havia vist res semblant des de la mítica Blade Runner de Ridley Scott.

L'acció té lloc l'any 2027 a Londres. Podríem parlar d'una societat futura però que, per desgràcia, té massa semblances amb l'actual. A nosaltres ens salven els nens, però ells ja no els tenen. Viuen sense ni un infant, sense sentir-los riure ni plorar, sabent que tot el què fan no servirà de res, no tenen relleu generacional. La falta de nens és l'origen del problema o la conseqüència. Què va ser abans? 'Hijos de los hombres' és hiperrealista, amb plànols seqüència llarguíssims i moltíssima steadycam.

(La resta del comentari explica parts de la pel·lícula)

L'embaràs d'una dona, i a més de raça negra, podria canviar-ho tot... si és que realment interesa en una dictadura sense pietat ni respecte per res ni ningú. La Julian és una activista amb les idees molt clares. Ara està centrada en protegir la futura mare. Per aconseguir-ho, contracta al seu exmarit, en Theo, l'única persona en qui confia de veritat. Anys enrere havien tingut un fill junts, però aquest va acabar morint. Inicialment, la Julian no li diu que la Kee està en estat però, quan ho descobreix per si sol, se li il·luminen els ulls. En Theo entén perfectament perquè la seva exdona l'havia escollit a ell. Sabia que protegiria al futur nadó com si fos el seu.

La mort de la Julian, a qui assassinen els seus propis companys, activistes més radicals, deixa sol a en Theo, interpretat magistralment per en Clive Owen. Una de les úniques persones que l'ajuda és un vell reuròtic, llest com la gana, a qui dona vida un genial irreconeixible Michael Caine, extraordinari, com sempre. La Julian volia la supervivència de la nena, perquè era una nena, per sobre de tot. Els seus excompanys activistes estan disposats a fer-la servir com a moneda de canvi.

El naixement de la nena deixa meravellat pràcticament tothom. Torna la llum. Hi ha una nova estrella que ho guiarà tot. L'escena final és espectacular, amb un aire molt religiós. Tothom s'agenolla davant d'aquesta nova versió del Naixament de Jesús: Sant Josep (en Theo), la nova verge María (la Kee), que no sap qui és el pare de la seva filla, i la nena que ha de salvar la humanitat. Civils, soldats, homes, dones, gent de tota classe social, rendida davant de la evidència. Torna la vida a Londres, una ciutat que estava a punt d'extingir-se a ella mateixa. Hi torna a haver esperança? Podríem prendre nota i no caure en les mateixes errades.

Vivimos en un mundo
sin niños
Donde cada uno
está triste y temeroso
Ningún niño sigue
nuestros pasos
Para correr en los lugares
donde nosotros jugamos

La esperanza por la que
vivimos se está desvaneciendo
Es hora de que todos
nosotros digamos buenas noches
Si tu eres el último vivo
cuando llegue el fin
Recuerda apagar la luz