Comentari: 'C.R.A.Z.Y.' Nota: 8

Negar l’evidència

2005 / Canadà / 127 minuts / Drama / Director: Jean-Marc Vallée / Intèrprets: Michel Côté, Danielle Proulx, Marc-André Grondin, Émile Vallée / C.R.A.Z.Y. és la història d'en Zachary, un nen que no té clara la seva sexualitat. El seu pare no accepta que pugui tenir un fill homosexual i el pressiona en tot moment per evitar-ho, igual que els seus tres germans grans. Precisament, la pel·lícula ens explica la vida d'en Zac entre 1960 i 1980, des que neix fins que compleix els 21 anys. Musica de David Bowie, dels Rolling Stones i de Pink Floyd per apropar-nos les peripècies d'aquest noi 'diferent'.

Si me l'hagués perdut, em tornaria C.R.A.Z.Y. Per a mi, és una de les grans sorpreses de l'any 2005. Feia temps que la perseguia i, finalment, l'he pogut veure. Quina sort! És una pel·lícula d'actors, tots genials, del primer a l'últim, sense excepció. Començant pels dos que donen vida al Zachary (l'Emile Vallée, en l'etapa que va dels 6 als 8 anys) i en Marc-André Grondin (dels 15 als 21). Un i l'altre estan molt treballats, creïbles, amb una profunditat excepcional. La interpretació de l'Emile és absolutament brutal. Els que fan de pares d'en Zac no es queden enrere: un espectacular Michel Coté, sense ni una fissura, i una encantadora Danielle Proulx. El pare pressiona, obliga; la mare mima, protegeix.

(La resta del comentari explica parts de la pel·lícula)

En Zac prefereix canviar un joc d'hoquei per un cotxet i una nina. Aquest és el seu pecat capital. La mare l'entén. El seu pare, masclista i massa tradional, no. Era d'esperar. Per primer cop, en Zac ha de sentir els improperis d'en Gervais, que li explica que els cotxets són per a les nenes. Per primer cop, li diu que no vol que acabi sent homosexual. Per primer cop, el condiciona. En Zac va creixent i se n'adona que, possiblement, li agraden els homes. Ell s'ha criat sota la repressió total del seu pare, on els gays estan criminalitzats. Se l'estima i no el vol decebre. Per tant, li agradaria ser qualsevol cosa menys un 'maricón', qualificatiu que rep habitualment per part dels seus germans i amics.

En Zac va néixer un 25 de desembre, igual que Jesús. Per aquest, motiu la seva mare creu que té un do especial. Diu que el ble que té al cabell el delata. Sembla ser que pot tallar hemorràgies o curar cremades al moment. En té prou amb pensar en la persona afectada. Ell vol ser un nen 'normal', en tots els sentits. I com que no ho és, somnia. Somnia amb una missa del gall més curta, somnia amb levitar dins de l'església, per damunt de tot i de tothom, somnia amb petonejar el xicot de la seva cosina, somnia despert. A la vida real tot és diferent. Entre d'altres coses, prova de sortir amb una noia que fa temps que el persegueix. S'ho passa bé, però el seu 'cosí postís' continua obsessionant-lo.

Té por de ser gay, per tot el que representa i, per aquest motiu, es planteja tot un seguit de reptes per capgirar la situació. 'Si supero aquest semàfor en vermell, em curaré'; 'Si aconsegueixo travessar la tormenta de neu, em moriré de cop'... Són frases que fa servir per autoesperonar-se, tot i que en el primer dels casos acaba a l'hospital. Li costa reconèixer que li agraden els homes, però ho acabarà fent. Igual que al seu pare, que triga deu anys en deixar-lo a entrar a casa acompanyat. I és que tot i les seves diferències, a vegades insalvables, un i altre s'estimen molt. Quan era petit, en Gervais portava al seu fill a menjar patates, tots dos sols, sense els altres germans. Vint anys després, és en Zac qui acompanya al seu pare, amb la mateixa il·lusió.

Visualment, 'C.R.A.Z.Y.' és molt rica. El canvi d'en Zac de petit a gran és espectacular, com la seva levitació a l'església quan tothom està cantant. En un segon passa del sostre del Temple al terra d'un pis on hi ha una gran festa. Els plànols del menjar desapareixen amb rapidesa de la taula (com per art de màgia) i els anells de fum que fa en Zac volant sense un destí concret en són un clar exemple. La música també és espectacular, començant per la cançó de Patsy Cline que dóna títol a la pel·lícula. No puc treure-me-la del cap! Cançons dels Rolling Stones, de Pink Floyd i de David Bowie, a qui en Zac imita amb regularitat, fan que la banda sonora de 'C.R.A.Z.Y.' sigui imprescindible, com la mateixa pel·lícula.