Quina olor fa l'olor?
2006 / Alemanya / 147 minuts / Thirller – Intriga / Director: Tom Tykwer / Intèrprets: Dustin Hoffman, Ben Whishaw, Alan Rickman, Rachel Hurd-Wood, Sara Forestier / Adaptació del famós best-seller de Patrick Süskind, que ens explica la història d'un psicòpata amb un extraordinari sentit de l'olfacte. El protagonista està obsessionat i dominat per les olors i la sensació que aquests li produeixen.
Ho deia al comentari de 'El número 23': Totes les obsessions són dolentes, per petites que ens puguin semblar en un primer moment. L'obsessió és una idea, paraula o imatge persistent que s'imposa amb independència de la nostre voluntat i que només pot ser desarrelada de la ment amb dificultat; i això tenint sort! Obsessió pel '23', pel sexe, pel joc, per l'ordre... o pels olors. Totes igual de greus, i amb terribles conseqüències. En Jean-Baptiste Grenouille creix en un orfanat i aprèn a olorar fins i tot abans de saber parlar. Però el seu olfacte no té límits i aquest desenvolupament extrem de l'olfacte és la seva perdició. No sap aprofitar-lo perquè, a banda d'olorar, sap ben poques coses de com funciona el món en general i les persones en particular.
(La resta del comentari explica parts de la pel·lícula)
La seva obsessió és preservar l'olor de la dona, sigui com sigui, costi que costi. Primer intenta destilar-la una com si fos una rosa (amb nefastos resultats, clar) i després s'aficiona a l''enfleurage'; és a dir, a exprimir l'olor de la dona, capturat prèviament en greixos animals, per alliberar l'oli resultant, recol·lectar-lo i filtrar-lo en un intens procés. A la primera la mata per accident, perquè no cridi quan descobreix que l'olora d'amagat, amb un instint animal brutal. A les altres dotze les assassina voluntàriament.
L'objectiu d'en Jean-Baptiste, abandonat tot just després de tallar-li el cordó umbilical, és crear un perfum per dominar l'amor de la humanitat. Un perfum amb l'olor de 12 dones verges i d'una prostituta; un perfum que ho revolucionarà tot. Per aconseguir-ho farà allò que faci falta, fins i tot matar. Està enlluernat amb el seu principal i únic objectiu i no veu res més enllà del seu nas... i mai millor dit. A l'orfanat, un negoci com qualsevol altra, no el van educar i dubto que sàpiga diferenciar entre el bé i el mal.
No coneixia Ben Whishaw i la veritat és que no m'entusiasme. El seu paper no es agraït (brut tota la pel·lícula i sense parlar massa), però tan Dustin Hoffman com Alan Rickman el devoren. Hoffman dóna vida a un avariciós perfumer capaç de qualsevol cosa per sortir de la decadència en què ha caigut amb el temps. En Rickman interpreta a un pare nascut per protegir la seva filla (Rachel Hurd-Woo). Sap que és guapa i casta i intueix que, sigui quin sigui el propòsit de l'assassí, la necessitarà a ella. El perfumer és qui li explica al Jean-Baptiste una suposada llegenda egípcia segons la qual havia existit un perfum que ho havia dominat tot. Se n'havien descobert 12 ingredients. El tretzè encara era un misteri. Basant-se en aquesta llegenda, el noi en crea un de nou... encara més potent.
El perfumer se surt amb la seva. A canvi de deixar marxar al Jean-Baptiste perquè aprengui l''enfleurage' li demana cent fòrmules per assegurar-se l'èxit en la resta de la seva vida. Una vida curta perquè se li cau l'edifici a sobre quan està dormint. Mai no es pot tenir tot. Això sí, com a mínim va morir tranquil. La posada en escena de la pel·lícula és molt bona, igual que el tractament de les imatges en la foscor, amb ombrejats espectaculars.
El final és fluix. En Jean-Baptiste és condemnat a mort, però s'escapa gràcies al seu perfum, que llença a tort i a dret. L'escena de l'orgia és poc creïble, per molta pòcima que hi hagi a l'aire. A més, ell ha crescut sense la capacitat d'estimar, un problema que no té solució. Ni el seu propi perfum l'ajuda. Així de trist. Pot repartir amor, però no el pot percebre.
Per ell, olorar és i continuarà sent una obsessió inevitable. Quina olor fem quan no hi ha res que faci olor aprop? Aquesta és una de les preguntes que es fa abans d'arribar a la gran ciutat. Amargat i sense una sortida clara, el protagonista decideix acabar amb la seva vida. Es ruixa amb el seu perfum i mor devorat per un grup d'homes i dones que el veuen com un àngel. Al mercat on va néixer, on tot podia haver estat diferent si la seva mare no l'hagués tirat al terre, enmig dels peixos podrits que venia. Quin fàstic!
Jo crec que és una bona peli. Ell ho fa molt bé. I ella és preciosa. La música acompanya. Manel
ResponElimina