Disney continua sense rumb
2007 / Estats Units / 102 minuts / Animació – Infantil / Director: Stephen J. Anderson / En Lewis és un nen de 12 anys, molt intel·ligent, a qui la seva mare va abandonar tot just després de néixer. Viu en un orfenat on mata el temps inventant tota mena d'aparells. L'últim és l'escàner de memòria, que vol fer servir per trobar la seva mare i formar una família. Però per desgràcia, Bowler Hat Guy i Doris (el seu inseparable barret), li roben l'invent. Amb el suport d'en Wilbur Robinson (que ve del futur), en Lewis intentarà recuperar el seu aparell en un increïble viatge pel temps. A més, la família d'en Wilbur Robinson el deixarà marcat per sempre.
La darrera aventura de Disney avorreix fins i tot a les ovelles. 'Descubriendo a los Robinsons' és igual o pitjor que 'Chicken Little', 'Salvaje' o 'Dinosaurio'. No té ni cap ni peus. Productes com 'Cars', 'Buscando a Nemo', 'Monstruos S.A.', 'Los Increíbles', 'Bichos' o 'Toy Story' estan a anys llum d'aquesta pel·lícula dirigida per Stephen J. Anderson. Hi ha qui diu que Disney, associada amb Pixar, s'està recuperant, però no puc estar-hi d'acord.
'Descubriendo a los Robinsons' no té ànima ni argument. Es una pel·lícula plena de llacunes, totalment inintel·ligible pels més petits. Per què va dirigida a ells, no? Com li expliques a un nen de 6 anys que en Wilbur, que té 13 anys, és el fill d'en Lewis, de 12? Com li fas entendre que en Lewis viatja pel futur sense cap problema, com si sortís de casa per anar al quiosc a comprar el diari? És veritat que els nens i les nenes es queden principalment amb la imatge, amb els personatges, però no estaria malament que, a més a més, aprenessin i entenguessin alguna cosa.
En Lewis és el personatge més ben aconseguit, molt per sobre de la resta, que no tenen gens de profunditat. A nivell argumental, la pel·lícula funciona més o menys bé mentre el jove inventor viu a l'orfenat. Quan deixa el present i se'n va al futur tot comença a fallar. Edificis i mitjans de transport totalment ensucrats, molt semblants als de 'Robots' o fins i tot als dibuixos de la sèrie 'Rolie Polie Olie'. És a dir, res de nou. El dolent és calcat al caçador de 'Colegas en el bosque', tot i que a 'Descubriendo a los Robinsons' en Bowler Hat Guy canvia l'escopeta per un barret amb vida pròpia (?). Aquest personatge té molta similitud amb els cossos espigats de Tim Burton a 'Pesadilla antes de Navidad' i 'La novia cadáver'.
(La resta del comentari explica parts de la pel·lícula)
En Lewis, que només té l'afecte de la directora de l'orfenat, vol trobar a la seva mare. Totes les parelles que el volen adoptar acaben desistint i el seu company d'habitació (que de gran es converteix en Bowler Hat Guy) l'odia a mort pels seus èxits. L'escàner de memòria hauria de ser la solució a tots els seus mals, però li prenen abans d'estrenar-lo. En el seu viatge al futur, en Lewis coneix a l'estrambòtica família Robinson, que l'acull des del primer moment. Li expliquen que els fracasos serveixen per aprendre, que són un pas més cap a l'èxit. Un missatge que mai no oblidarà.
El final és kafkià. Després de descobrir que els Robinson són la seva família del futur (arribant a coneixe's a ell mateix de gran) torna al present i decideix no conèixer a la seva mara biològica. Lògicament, si ho hagués fet, hauria canviat el futur. A partir d'aquest moment, comencen a aparèixer els Robinson, en la seva versió més jovenívola, que l'acaben adoptant. Tots feliços i menjant anisos. Ara, que viure sabent el teu futur (amb qui et casaràs, que inventaràs, qui seran els teus amics...) no sé si ha de ser massa agradable. M'imagino que acaba condicionant-ho tot. O no?
A mí tampoc em va agradar. És dolenta amb ganes
ResponElimina