Comentari: 'Apocalypto'. Nota: 7'5

Córrer és de covards?

2006 / Estats Units / 136 minuts / Acció – Drama / Director: Mel Gibson / Intèrprets: Gerardo Taracena, Raoul Trujillo, Dalia Hernandez, Rudy Youngblood / L’existència d’un poble maia és idíl·lica fins que és interrompuda violentament per una força invasora brutal. Pràcticament no hi ha supervivents. Els únics a qui no assassinen sense pietat són alguns homes capturats per ser sacrificats a la ciutat. Un d’ells se salva quasi per casualitat i emprèn una fugida a contrarellotge. Intenta vèncer als opressors i a la por que, lògicament, l’acompanya en tot moment. El seu objectiu és tornar a casa i salvar a la seva dona embarassada i al seu fill, refugiats en una cova de la qual no poden sortir sols.

No suporto Mel Gibson, sobretot en el seu vessant d’actor. És una declaració de principis. S’ha de reconèixer, però, que té molta vista; especialment quan dirigeix. ‘Bravehart’ (1995) va guanyar cinc Òscars, ‘La pasión de Cristo’ (2004) no va deixar indiferent ningú i ‘Apocalypto’ (2006) és una pel·lícula visualment brillant. Com escrivia Stephen Hunter al ‘Washington Post’, ‘Gibson no és un pensador profund, però és un crac explicant històries’. Just a la fusta. És la millor manera de definir la seva feina.

Des d’un punt de vista argumental, ‘Apocalypto’ és fluixa i inconnexa, però enganxa des del primer moment. I molt, la veritat. Podríem dir que és una versió molt millorada del ‘Depredador’ (1987) de John McTiernan, que va tenir Arnold Schwarzenegger com a protagonista. Tres quartes parts de la pel·lícula passen al bosc, on en Jaguar Paw corre i corre, quasi sense esma, en una lluita a cara o creu contra la mort. Per sortir-ne victoriós, ha de deixar la por de banda, com va recomanar-li el seu pare abans de morir. Ha de córrer sense deixar de pensar. De fet, és vital per idear plans i trampes per anar eliminant perseguidors, sempre que sigui possible.

La fotografia de Dean Semler és espectacular, igual que la majoria de moviments de càmera. Els travellings per dins de la selva, seguint tots i cadascun dels moviments del protagonista, fan que la persecució mai es faci llarga; més aviat tot el contrari. Tens la sensació de veure-ho tot des d’una posició privilegiada, quasi participant de l’acció. Imatges amb molta força i vivacitat. Hi ha qui creu que Gibson abusa dels primer pla, sobretot en les imatges de violència, fins el punt de apropar-les a un estil excessivament ‘gore’. Jo crec que estan en la línia de la pel·lícula i que, per tant, no són gratuïtes. Estan en consonància amb la resta.

(La resta del comentari pot explicar parts de la pel·lícula)

Els regnes maies van dominar Amèrica al llarg de més de mil anys. Van construir grans ciutats, en les quals van aixecar piràmides que encara avui es desconeix com es van fer. És un dels grans misteris de la humanitat. Els maies eren una societat molt avançada, reponsable d’extraordinaris descobriments culturals i científics. A ‘Apocalypto’ es veu la diferència entre els maies rurals (que viuen en una felicitat màxima, tot i les seves carències) i els de la ciutat, corrumputs i rendits a un Déu a qui intenten fer content amb sacrificis humans. Uns sacrificis que, a falta d’altres coses, és un espectacle de masses. Que trist!

Els maies que no moren en l’atac invasor són sacrificats. Tots menys un petit grup, que acaba sent el juguet de quatre malalts que, després de deixar-los escapar, els fan servir de diana. Un eclipsi de sol els havia salvat d’una mort segura, que arriba cinc minuts després; i d’igual o pitjor manera. En Jaguar Paw s’escapa i demostra que, amb intel·ligència (i l’habitual mala punteria dels dolents) tot és possible. Fins i tot trobar la dona i el fill vius mil anys després d’haver-los deixat en una cova subterrània. Parlant de dolents, he de dir que n’hi ha un que fa molta ràbia; és a dir, que fa un gran paper. La pel·lícula t’entra com un verí, tot i la seva falta de rigor històric.

Ja salvat, amb la família reunida, en Jaguar Pawe arriba a la platja. Allà veuen tres caravel•les a la platja. I la dona li diu...

-Anem amb ells?
-No, no, millor començar una nova vida en un altre lloc

Tant córrer per acabar en mans dels espanyols, que arriben amb la creu en una mà i l’escopeta a l’altra. Com diria aquell, ‘Sorpresas te da la vida’.