Comentari: 'Diario de un escándalo'. Nota: 7

Manipular per diversió

2006 / 4 nominacions als Òscar: millor actriu principal (Judi Dench), actriu de repartiment (Cate Blanchett), guió adaptat i banda sonora / Regne Unit / 92 minuts / Drama / Director: Richard Eyre / Intèrprets: Judi Dench, Cate Blanchett, Bill Nighy, Andrew Simpson, Phil Davis, Michael Maloney / La Bàrbara (Judi Dench) és una solitària professora d’una ruïnosa escola pública secundària de Londres. Viu sola, amb l’única companyia d’una gata, sense amics ni confidents. El seu món canvia quan coneix a una nova professora de l’escola, la Sheba (Cate Blanchett), que podria convertir-se en la lleial amiga que sempre ha buscat. Però quan descobreix que aquesta manté una tòrrida història d’amor amb un dels seus joves alumnes, la relació canvia radicalment. Fins el punt que amenaça amb revelar el secret a qui faci falta.

M’hauria agradat veure ‘Diario de un escándalo’ en versió original, per gaudir encara més del duel interpretatiu Dench-Blanchett, però no ha m’ha estat possible. Quina llàstima! Però és igual; tinc clar que totes dues fan grans papers, donant molta profunditat als seus personatges. La Bàrbara està emprenyada amb tot i tothom. És dèspota, manipuladora i mala persona. Per què? Doncs perquè està amargada i li agradaria que la resta del món fos infeliç com ella. Per què els altres han de tenir algú al costat si ella està més sola que una rata? La Sheba és molt diferent. Està casada, té dos fills (un és retardat) però, tot i els problemes, viu la vida amb intensitat. Dins de la família i fora, gràcies a una història d’amor prohibida amb un espavilat noiet de 15 anys. S’ha de ser bo per beneficiar-se a la Blanchett. O no?

La pel·lícula guanya amb qualitat i sobretot amb intensitat a mida que va avançant, amb pressa, però sense pausa. En la primera hora, Richard Eyre va teixint l’entramat com si fos una aranya per portar-nos cap a un final espectacular, on les dues principals protagonistes ja s’han tret les caretes i s’ho diuen tot sense complexos. Ja no cal dissimular més. La Bàrbara concebeix la Sheba com una fracassada solitària. Li ‘escup’ a la cara que ha necessitat estar entre els braços d’un menor per sentir-se realitzada. La Sheba tampoc no té massa bona opinió de la Bàrbara: la veu com una vella lesbiana que mai s’ha decidit a sortir de l’armari i que converteix en merda tot allò que toca. Més clar, l’aigua.

(La resta del comentari explica parts de la pel·lícula)

La Bàrbara vol lligar-se a la Sheba, tot i que això no queda clar des del primer moment. Ja ho havia provat amb altres professores de l’escola, però sense massa èxit. La Sheba és la nova, no la coneix de res, i se n’aprofita. Tot va bé entre elles fins que se sent enganyada. La professora rossa i bufona s’ha embolicat amb un noi de 15 anys i no li ha dit res. En aquest punt, comença el fastigós xantatge. La Bàrbara calla... de moment; a canvi, això sí, de la sumissió de la seva ‘amiga’. Aquesta prefereix seguir-li el joc, abans que reveli el secret i ’enfonsi la seva família.

La Bàrbara sempre vol més, no es conforma amb les engrunes, i com que la Sheba no la complau com ella desitja, acaba traint-la. I de la pitjor manera, fent servir de titella a un desencisat pretendent de la noia. La bruixa la llença als lleons i, alhora, li ofereix els braços perquè plori de gust. Li obre els braços, les portes de casa seva... i les parts baixes!, que fa temps que ‘tremolen’ per ella. Tot ho té escrit minuciosament en un diari, el diari de l’escàndol. Un escàndol que acaba amb la mare del menor agredint la Sheba, aquesta a la presó per ficar-se al llit amb un tenneager i la Bàrbara jubilada anticipadament després que es descobreixi que havia assetjat sexualment una altra professora... a més de ser la confident de la Sheba en el cas que ens ocupa.

Però el temps passa; tic-tac, tic-tac, com diria Kim Ki Duk... i tot s'oblida; o no. La Sheba torna amb el seu marit, que li perdona les seves infidalitats amb el 'Bollycao' i la Bàrbara s’asseu, un cop més, en el banc on 'cauen' totes les seves coneixences. Està a punt de fer-se de nit (potser també a la seva vida?) i la Bàrbara torna a intentar-ho amb una altra dona, l’Anabel. Que Déu l’agafi confesada. Aquesta infeliç no sap on està a punt de ficar-se.

Els diàlegs, l’enfrontament Dench-Blanchett, és el millor de la pel·lícula, que té una banda sonora molt intensa, una música que acompanya perfectament la creixent guerra de paraules. Fins i tot sembla que ajudi a accentuar la polèmica. Dench, fantàstica a ‘Mr. Henderson presenta’ (2005), fa un paper completíssim. Igual o millor que el de la guapíssima Cate Blanchett, a qui sempre recordaré pel seu paper de reina a ‘Elizabet’ (1998). Per cert, i com a curiositat, Dench sempre fa de ‘jefa’ de James Bond en les pel·lícules d’aquest popular agent secret. Això sí que és saber canviar de registre! Pel duel interpretatiu i per l’argument en sí, ‘Diario de un escándalo’ és una pel·lícula molt recomanable. Per a tothom.