Coses: Inadmissible

Estic emprenyat, molt emprenyat. Estic fart de tanta injustícia i de tanta tonteria. A les barricades, com diria algú. Estic emprenyat per dues coses que no estan massa relacionades... o potser sí. Estic emprenyat amb l'Anton Maria Espadaler (tertulià simpàtic) i amb la plantilla del Barça. Anem a pams. L’Espadaler ha vist clar que li surt més a compte vendre la seva opinió al millor postor (pagant Sant Pere Canta) que escriure llibres que després no llegeix ningú. I avui dia, anar de provocador, ven. I, com que tonto no ho és, se n’ha adonat a temps. Ha vist clar que només aconsegueix que es parli d’ell criticant als altres.

Dimarts a la nit, Anton Maria Espadaler, l’únic 'intel·lectual' que encara fa costat a Joan Laporta, es va atrevir a criticar el canal de notícies 3/24. Tothom té dret a opinar, només faltaria, però amb respecte i rigor. Si nó, corres el risc que et titllin d’ignorant... i amb raó. Va començar dient que el 3/24 no servia de res (quan té una audiència de mig milió de persones al dia); que a la nit tothom se n’anava a casa (que passi una nit per Sant Joan Despí i compti personalment totes les persones que hi ha treballant) i, el més greu, va criticar un company que ni té el gust de conèixer.

Qui sap si l’Espadaler estava nerviós per les hòsties que el seu cap, Laporta, va rebre en la roda de premsa de balanç de temporada. Els periodistes l’havien apretat al màxim i ell, que li escriu els discursos, també en va sortir exquitxat. Hores després, amb nocturnitat i traïdoria, es va despatxar a gust en una tertúlia de RAC1. L’Espadaler va defensar el discurs de Laporta dient que no calia que el seu president (perquè és el seu) cités a Ronaldinho quan parlava de falta de compromís. Fins i tot el periodista del 3/24 ho havia vist clar, va afegir. Criticar un company no és elegant, però encara menys sinó el coneixes ni saps com treballa. Doncs ja fa tard per demanar-li disculpes. La crítica sense base, sense coneixements, és un insult; res més.

Emprenyat amb aquest còmic de la cultura moderna i amb la plantilla del Barça. L’Espadaler li va escriure a Laporta que els jugadors s’havien de comprometre més, sobretot en actes institucionals del Club. Això era dimarts, oi? Doncs dimecres, només cinc jugadors del primer equip (NOMÉS CINC) van assistir a la recepció que Nelson Mandela va fer al FC Barcelona coincidint amb el desplaçament de l’equip a Johanesburg, on es va enfrontar al Mamelodi Sundowns en un partit amistós. És molt greu, tenint en compte que el Barça és ambaixador d’UNICEF i que parlem del líder de la lluita contra l’’apartheid’, Premi Nobel de la Pau l’any 93 i president de Sud-àfrica del 94 al 99. Calen més dades?

On era Frank Rijkaard, que en la gira dels Estats Units es va fer una foto al costat d’un bust de Martin Luter King? On era Samuel Eto’o, el jugador que amenaça amb marxar dels camps si se senten insults racistes? Li sona el nom de Mandela, empresonat molts anys per defensar els drets humans? On era el gran Ronaldinho? Viatja per mig món amb la selecció brasilera i no va ser capaç de fer una hora d’autocar per veure Mandela? On eren els altres dos capitans de la plantilla, els compromesos Carles Puyol i Xavi Hernández? Tot plegat, una vergonya.

Mandela, de 88 anys, no es mereixia que el Barça li girés l’esquena. Se n’adonarà Laporta? Se n’adonarà l’Espadaler? O Un preferirà seguir dient que no sap res del seu cunyat (el franquista Alejandro Echevarría) i l’Altre criticant al 3/24? Quan es començarà a complir el règim intern? Després de les vacances. Només cinc jugadors van estar a l’alçada de les circumstàncies: Liliam Thuram, Oleguer Presas, Juliano Belletti, Andrés Iniesta i Giovanni Van Bronckhorst. La resta? a l’hotel. Fins ahir estava convençut que ningú amb dos dits de front desaprofitaria l’oportunitat de conèixer un mite vivent com en Nelson Mandela.

En Laporta i l’Espadaler tenen feina, molta feina. Que no perdin el temps en tonteries. Quina llàstima!