'Carmina o revienta'... de riure!

Definitivament, aquest juliol és el mes del parlar groller. 'Carmina o revienta', de Paco León, supera tots els límits imaginables. Al seu costat, el bo de Kevin Smith, pare de 'Red State', es queda en un simple aprenent. La película, estrenada el mateix dia als cinemes, en DVD i online -a la plataforma Filmin-, m'ha sorprès positivament. Altament recomanable.

El debut cinematogràfic de l'actor Paco León és divertidíssim. El vaig veure en família, a casa, i ens ho vam passar de conya, tot i que és malparlat al màxim. Carmina Barrios, la mare de Paco a la vida real, i María León, la seva germana, estan fantàstiques. I això que aquesta és la primera pel·lícula de Barrios, que sembla tot una veterana del cinema. A la María ja l'havia vist a 'La voz dormida' (2011). Pedro Almodóvar l'ha escollida per 'Los amantes pasajeros', que s'estrenarà al 2013.

A nivell argumental, 'Carmina o revienta' és molt senzilla. León ens explica com la Carmina, propietària d'un bar, intenta sobreposar-se de tot un seguit de robatoris, l'últim de 80 pernils. Necessita un pla per treure als seus endavant, perquè està arruïnada. L'únic que té és barra i una llengua molt llarga. La història està rodada com un fals documental, amb la protagonista parlant, força estona, directament a la càmera. Té una gràcia innata.

I és aquesta gràcia, amb gags constants, tots barruers, la clau de la pel·lícula, que se'n va emportar tres premis al Festival de Màlaga: l'especial del jurat, el del públic i el de la millor actriu. L'escena en què Carmina va a l'hospital per una intoxicació medicamentosa, la del robatori i la patacada posterior del cotxe i la que es caga a sobre -i no puc ser més clar- són francament bones. 'Carmina o revienta' enalteix tot allò que és cutre, ordinari i maleducat. Potser podríem batejar-lo com cinema d'extrarradi. Espero que, en la vida real, la seva família no sigui així.

'MOONRISE KINGDOM'

Amb unes quantes setmanes de retard, he pogut veure 'Moonrise Kingdom', de Wes Anderson. Divendres van estrenar-la al cinema Arinco de Palamós. M'ha agradat força, però potser m'esperava una miqueta més. És d'aquelles pel·lícules que tenen un toc friki i molt personal, seguint les línies mestres dels títols d'aquest director, com 'Fantástico Mr. Fox' (2009) o 'Life aquatic' (2004).

Després de pensar-hi una miqueta, arribo a la conclusió que 'Moonrise Kingdom' és una faula sobre el primer amor i la innocència dels nens. Ells ho tenen tot molt clar o, com a mínim, ho pensen. Tot al contrari que els grans, que perdonen però no obliden. El matrimoni que formen els personatges interpretats per Frances McDormand i Bill Murray (m'encanten tots dos) o el policia a qui dóna vida Bruce Willis ho saben perfectament...

La pel·lícula cal emmarcar-la en els anys 60, quan un escolta i una nena molt especial i un pèl violenta s'escapen junts. Els pares d'ella, un policia i el responsable dels escoltes -bon paper d'Edward Norton- es posen en marxa amb un únic objectiu: trobar-los com més aviat millor. També té un paper testimonial el gran Harvey Keitel. Se'l veu dos cops en foto i, en la part final, fa la seva aparició estelar. Una bona pel·lícula, però sense exagerar.

'HISTÒRIES SENSE FUTBOL' (JOAN VALLS)

Aquesta setmana he apostat per 'Històries sense futbol', escrit pel periodista barceloní Joan Valls. És una bona proposta per aquest estiu. Està publicat per Angle Editorial i té 220 pàgines. En Joan, especialista en futbol internacional -com ho demostra en el programa 'Hat Trick Total' d'Esport3-, intenta apropar-nos la cara humana dels que anomena 'grans jugadors'. Aquest cop, el futbol queda una mica al marge, per variar.

Tres dels jugadors que més m'han cridat l'atenció són Walter Pandiani, Asier del Horno i Osvaldo. L'uruguaià Pandiani, davanter de l'Espanyol, col·lecciona vehicles relacionats amb pel·lícules o sèries de televisió: té l'anomenat Cotxe Fantàstic, el de General Lee i la furgoneta de l'Equipo A. Increïble. Del Horno, els afeccionats el recordaran per la puntada de peu que va donar a Leo Messi quan jugava amb el Chelsea, reconeix, entre d'altres coses, que pren molts cafès tot just abans de sortir al camp. Motivació extra! Dóna molt bones sensacions.

Osvaldo és un músic frustrat, romàntic i enamorat dels pirates i de les calaveres. Juga a la Roma, com Bojan Krkic, un altres dels futbolistes que surten al llibre, al costat d'Andrés Iniesta, David Villa, Leo Messi, Sergio Busquets i Xavi Hernández. N'hi ha més. 'Històries sense futbol' és el recull de les entrevistes que Joan Valls ha fet als jugadors, als que situa en un dia i un lloc concret. Quan va ser la trobada, quin va ser l'escenari escollit i quina impressió se'n va emportar del protagonista, més enllà del que li van acabar explicant... Amè i ben escrit a parts iguals.

Aquest compendi de les vivències dels qui són ídols de grans i petits va sortir a la venda uns mesos després que Valls publiqués un llibre completament diferent: 'Inhòspits', on descriu, sense fotos, tot i ser un gran fotògraf, llocs abandonats amb històries increïbles, publicat també per Angle Editorial. Felicitats per tots dos!

Twitter: @Jordi_Sanuy

Bona setmana a totes i a tots.