Sempre n’hi ha un que estima més que l’altre

Sempre he sentit que és molt difícil que dues persones s’estimin de la mateixa manera. Si fem cas d’aquesta hipòtesi, en una parella sempre hi ha una persona més apassionda que l’altra. En part és lògic. Més o menys, això és el que ens explica el director britànic Terence Davies a ‘The Deep Blue Sea’, que s’ha estrenat aquest cap de setmana. L’acció se situa a Londres, als anys 50.

La protagonista d’aquesta història d’amor en una societat puritana i gens tolerant és Hester Collyer, que està casada amb un jutge del Tribunal Suprem, molt més gran que ella. La Hester, a qui dóna vida una excepcional Rachel Weisz (‘My Blueberry Nights’, 2007), té molt d’afecte pel seu marit, però la passió ha desaparegut fa temps. Al jutge, que sembla tenir-ne prou amb lluïr-la, l’interpreta Simon Russell Beale, a qui no fa massa vam veure a la fantàstica ‘Mi semana con Marilyn’ (2011).

I com sol passar en aquests casos, sempre hi ha un tercer en discòrdia, en aquest cas un expilot de les RAF, amic de la família. ¿Quin dels dos estimarà més aquest cop? A vegades t'acaben pagant amb la mateixa moneda.... L’aviador és Freddie Page i el paper el fa Tom Hiddleston (‘Midnight in Paris’, 2011). ‘The Deep Blue sea’ diferencia entre l’amor passional, l’amor d’’anar fent’ i l’afecte, com a residu del amor que algun dia va existir. Podríem parlar de triangle amorós; o fins i tot de quartet perquè Davies sempre fa de les ciutats, en aquest cas Londres, un personatge més.

A mi, la veritat, és que la pel·lícula, que comença amb una música estrident, no m’ha convençut, tot i que he llegit a més d'un lloc que és una "Obra mestra". Considero que, d’un tema com aquest, se’n podia haver tret molt més suc. Gran Rachel Weisz, això sí, però poc més. No crec que trigui massa temps a oblidar-la.

SECCIÓ DE CINEMA A 'ELS MATINS' DE TV3

Des de la setmana passada, els divendres -pels volts de quarts d'una- parlem de cinema als 'Els Matins' de TV3. El primer convidat de la secció, en què repassem la cartellera, va ser David Victori. Aquest jove director i guionista, que dijous va fer 30 anys, ha guanyat el 'Your Film Festival de Youtube' i rodarà una minisèrie per internet. Ho farà al costat de Ridley Scottt i amb Michael Fassbender, que serà el seu actor principal.

En aquest Festival, Victori va presentar 'La culpa', un curt que es pot veure a Youtube. Fa quasi tretze minuts i està interpretat, en el paper principal, per Carlus Fàbrega. L'he trobat sensacional. No explicaré pràcticament res, per no espatllar-lo als qui encara no l'hagi vist. Només diré que en tot allò que fem sempre tenim diverses opcions i que, totes elles, lògicament, poden tenir conseqüències imprevisibles. En alguns casos, la culpa ens pot perseguir fins a la mort, fent quasi impossible la nostra vida.

'TOT EL SOROLL DEL MÓN' (VICENÇ LLORCA)

El vaig descobrir gràcies a la Laura Borràs i li dono les gràcies, perquè és un gran llibre! Parlo de 'Tot el soroll del món', de Vicenç Llorca (Barcelona, 1965). Està publicat per la editorial Columna i té 276 pàgines. Només m'ha durat tres dies. En Vicenç és Catedràtic de Literatura i Llengua Catalanes i aquesta és la seva primera novel·la. A primer cop d'ull pot semblar un argument senzill, però acaba sent tot el contrari.

Un poeta i una empresària sense parella es troben a la República Dominicana, apartats de tothom, i comencen una relació... d'urgència? Però res més lluny de la realitat. Amb moltíssim gust i una escriptura perfecta, Llorca reflexiona al voltant de la pèrdua, el bloqueig emocional, l'amistat, l'art d'escriure i les segones oportunitats. En Francesc, per exemple, és un home cult, amant de la pintura en particular i de l'art en general. Ha estat deu anys alienat, més pendent dels quadres que de la seva pròpia vida. La mort de la seva dona ho va provocar tot.

Ella és la Marta que, en el seu cas, viu únicament i exclusiva per la seva filla. La resta és prescindible. També s'ha oblidat de funcionar per ella mateixa. Per sort, les coses poden estar a punt de canviar. Per la seva part, la Núria ho té tot més clar: un dia va deixar Barcelona i se'n va anar fins a Haití, un dels paísos més pobres del món. Segur que té moltes coses interessants per explicar a la seva nova parella. Tots dos es troben en un moment crucial de les seves vides.

Llorca ha escrit un llibre atractiu i suggeridor, optimista i amb uns personatges molt treballats. La seva història està ambientada a la República Dominicana, a Haití -amb huracà inclòs- i també a Barcelona, fent més d'una referència als Jocs del 92. L'obra és molt visual -segur que se'n podria fer una pel·lícula-, i amb molt de color, amb les pintures haitianes com un actor més. Què més li he de dir a jo a un catedràtic!

"Ningú no parlava, però, de la insurrecció més propera: la revolta de la natura, disposada a fer prevaler una vegada més la seva emprenta per damunt de l'emprenta dels humans. Francesc Bertrán, el poeta que, a mesura que recuperava l'harmonia de les metàfores, vivia més de prop l'esfrondament social i físic del món més immediat que l'envoltava, va perdre la mirada en aquell quadre d'una dona desconeguda que posava fruits a les mans de dones negres aparentment felices al mercat".

JA PODEU VOTAR ALS PREMIS C@TS

Si en teniu ganes, tot aquest mes de setembre podeu participar en la votació dels Premis C@ts, coneguts com els premis populars de la catosfera. Com explicava fa un parell de setmanes, aquest bloc, 'Paranoia 68', és un dels cinc finalistes en la categoria de cultura. Si em voleu donar el vostre suport podeu fer-ho en el formulari que hi ha a la pàgina web del certamen. Ho veureu només entrar. És molt fàcil. Gràcies d'avançada.

Twitter: @Jordi_Sanuy

Bona setmana a totes i a tots.