Cinquanta anys fent d'agent, i tan jove!

No sóc un gran fan de Bond, James Bond; però si aquest 2012 la nissaga ha complert 50 anys ha de ser per alguna cosa. Són un total de 23 pel·lícules, la primera dirigida per Sam Mendes ('American Beauty', 1999) i la tercera amb Daniel Craig com a 007. Són molts els qui diuen que l'actor britànic, de 44 anys (tenim la meixa edat), ja és el millor Bond de tota la història. S'admeten opinions

Vaig llegir una piulada del còmic Pedro Ruiz dient que, veient 'Skyfall', només havia aguantat vint minuts al cinema. Diu que estava plena de tòpics. No sé si donar-li la raó perquè, de tòpics, en sap un munt. No és la d'adaptació d'una obra de Shakespeare. Ho tenim clar. Qui va veure un James Bond, el NÚMERO 23, hauria de saber, més o menys, amb què es trobarà al cinema. O si no, sempre queda la possibilitat de trucar a un 806, on hi ha aquells vidents, com el meu veí Sandro Rey, que veuen el futur amb certa antelació. I és que les entrades cada dia estan més cares!

Què és el millor de 'Skyfall'? Doncs que Mendes ha sabut adaptar-se als temps, sense renunciar al passat gloriós de l'agent secret. Els efectes especials cada cop són més espectaculars, però també fa broma amb el boli-bomba, recupera Miss Moneypenny o ensenya l'històric Aston Martin. El director, que ja va comptar amb Craig a 'Camino a la perdición' (2002), constueix un Bond obscur, potser influenciat pels Batman de Christopher Nolan. A més a més, el seu malfactor, interpretat magistralment per Javier Bardem, està a l'altura del Joker de 'El caballero oscuro' (2008). És un dolent amb sentiments. Tot el que fa és conseqüència d'un passat molt dur.

'Skyfall' és un thriller visual i molt àgil. I ho havia de ser, perquè dura quasi dues hores i mitja. Impecable Judi Dench en el seu setè (i últim?) Bond i aparició estel·lar de Ralph Fiennes, que m'imagino que encara té molt camí per recórrer. Les 'noies' Bond? Naomi Harris i la guapíssima Bérénice Marlohe. L'argument? Doncs Silva (Bardem) roba un dispositiu que inclou les identitats secretes de tots els agents. Amenaça amb publicar un quants noms cada setmana. I no explico més. Una pel·lícula molt recomanable per a qui li agradi l'acció.

'360' (FERNANDO MEIRELLES)

Mai me'n refio de les crítiques. Això del cinema és molt personal. Per això sempre explico que jo em limito a comentar les pel·lícules que veig. Ho dic perquè, tot i estar molt mal puntuada, m'he atrevit amb '360'. Per què? El brasiler Fernando Meirelles mai m'ha deixat indiferent. Sensacional 'Cidade de Deus' (2002) i molt impactant 'Blindness', basada en l''Ensayo sobre la ceguera', de Saramago.

Si aneu a veure '360', no ho feu pels actors coneguts que hi surten, perquè els seus papers són curtíssims i amb poc pes específic. Em refereixo als d'Anthony Hopkins, Jude Law -que és el doble del meu oculista- i Rachel Weisz. Qui porta un bon pes de la pel·licula és la txeca Lucia Siposová. Dóna vida a una noia txeca que pretén guanyar-se la vida fent de prostituta de luxe. No fa la sensació que sigui la seva última sortida. Li fan unes fotos -després de pagar en espècies- els les publiquen en un catàleg, a internet. Espera tenir èxit molt aviat. La seva germana l'acompanyarà amunt i avall.

'360', basada en la novel·la 'La Ronda', de l'austríac Arthur Schnitzler, és una reflexió sobre la importància que uns i altres donem al sexe. El personatge que interpreta la Lucia el veu com el camí que l'ha de portar a una vida millor. La seva gernama, per exemple, li dóna molt més valor. És una cosa íntima, que no es pot vendre a qualsevol preu. Mereilles també enfoca el sexe des del punt de vista de la infidelitat. Quasi tots els personatges ho són. Tots enganyen algú i son engaxats alhora... fins a donar una volta sencera, de 360 graus. La idea és boníssima, però li falta una mica de profunditat. Salvant les distàncies, hi he vist alguna semblança amb 'Pequeñas mentiras sin importancia' (2010).

'DONDE SE ALZAN LOS TRONOS'

Em falta coneixement històric, però 'Donde se alzan los tronos', d'Angeles Caso (Gijón, 1959), se m'ha fet llarg, tot i que només té 283 pàgines. Està ben escrit, però la història de la Princesa de los Ursinos m'ha semblat llunyana. La vanitat i l'ambició d'aquesta dona pel poder no tenia límits, tot i que era compartida amb altres personatges obscurs. El millor és que tot el que explica l'autora podria traslladar-se a l'actualitat.

Caso ens parla de l'arribada del Duc d'Anjou al tro d'Espanya -amb el nom de Felip V- després que Carles III morís sense descendència. El Duc era el nét del Rei Sol. 'Donde se alzan los tronos' és un llibre ple de conspiracions i d'intrigues, amb tot un seguit de personatges amb interessos molt clars. Només reptant, donant cops a l'espatlla de qui mana i vilipendiant l'enemic, es podia anar pujant, una escala darrera d'una altra, dins d'una política amb massa pudor a podrit. El paper de l'església també estava constantment sota sospita. Massa coses es feien en nom de Déu.

"A la misma hora del 18 de junio de 1706 en que subía al Paraíso de los ángeles carnales, otros muchos miles de soldados morían defendiendo el derecho de sus Majestades Felipe V de España y Luis XIV de Francia a vender negros en África y as fabricarse tronos cada vez más grandes. Los campos de batalla de Flandes, de Italia y de Castilla se iban cubriendo de cadáveres de hombres que pronto serían puro polvo. Polvo humano que nutriría la tierra que alimentaría la hierba que alimentaría a las vacas que alimentarían a otros hombres".

Twitter: @Jordi_Sanuy

Bona setmana a totes i a tots.