dilluns, de novembre 12, 2012

'Fènix 11.23': Un cas tan increïble com cert


He de dir la veritat. No m'esperava que 'Fènix 11.23' fos tan bona. Segur que hi haurà qui criticarà que en aquesta pel·lícula tots els catalans siguin molt bons i tots els espanyols molt dolents. En aquest cas particular, però, sembla que va ser així. Està dirigida per Joel Joan i Sergi Lara i rodada gràcies al Micromecenatge i a la col·laboració de TV3.

'Fènix 11.23' ens explica la increïble història de l'Èric Bertran, que es va veure obligat a declarar a l'Audiència Nacional per un cas de terrorisme informàtic. Per quin motiu? Doncs pe demanar a Supermercados Diana -DIA- , amb més o menys gràcia, que també etiquetessin els seus productes en català. Corria l'any 2004 i ell  només tenia 14 anys. Actualment, l'Èric és el sotsecretari d'Immigració de Convergència Democràtica de Catalunya.

Ens creiem el cas de l'Èric perquè sabem que és real. En el seu dia ell mateix va explicar-lo a 'Els Matins' de TV3 i també va tenir molt de ressò als Telenotícies. A la pel·lícula es veu el meu amic Martí Gironell informant del tema. L'aparició desmesurada de la Policia espanyola a casa de l'Èric, a Lloret, de nit, amb una trentena d'agents, no té cap sentit. Ni tampoc la brutalitat verbal de la Fiscal de l'Audiència quan li prèn declaració. L'acusa, fins i tot, d'ultratge a la bandera espanyola, per tenir una foto on es veu gent cremant-ne una. "Es igual de grave tener la foto -l'ha trobada a Google- que quemarla", assegura el personatge que interpreta magistralment l'Ana Wagener.

Sobta que mentre l'Estat espanyol tracta el noi com un terrorista de pes, els caps rapats de la seva escola continuen atonyinant-lo. No li tenen ni la més mínima por. Com s'entén aquesta diferència de criteris? A l'Èric l'interpreta el 'Polseres vermelles' Nil Cardoner. Aconsegueix que li facis costat des del primer moment i, alhora, pateixis amb ell. Si haig de destacar algun actor més em quedo amb en Lluís Villanueva, que dóna vida a l'advocat d'ofici que defensa a l'Èric en aquest estupidíssim procés. Per cert, "Fènix" pels llibres de Harry Potter, "11" per l'11 de setembre de 1714, i "23" pel dia de Sant Jordi. Així de senzill.

'EL PROFESOR (DETACHMENT)'

Les pel·lícules d'escoles i professors estan de moda. Així de memòria em venen al cap 'En la casa' -que s'ha estrenat aquest cap de setmana-, 'La clase' (2008), 'La ola' (2008) i 'Monsieur Lazhar'. Què aporta de nou aquesta? Doncs la crua visió d'un substitut, amb una vida personal duríssima. Està molt ben interpretada per Adrien Brody i, pel tipus d'alumnes que tracta, m'ha recordat 'Mentes Peligrosas' (1995).

'Detachment', dirigida per Tony Kaye ('American History X', 1998) és una pel·lícula força dura, amb professors que ja han perdut la fe en els estudiants i en ells mateixos. Henry Bathes (Brody) sap com arribar al cervell i al cor dels alumnes però, com que s'està molt poc temps als instituts, intenta no implicar-se massa. A vegades no ho aconsegueix. Ell mateix és una persona contradictòria, capaç de recollir una prostituta del carrer i esbroncar a la recepcionista d'una clínica degradant-la fins a punts insospistats. Una pel·lícula un pèl presumptuosa, però força recomanable.

'L'ÚLTIM ABAT' (MARTÍ GIRONELL)

Aquest dijous surt a la venda el darrer llibre de Martí Gironell. Es titula 'L'últim abat', té 376 pàgines i està publicat per Columna. Per a mi, és el millor de tots els que ha escrit fins ara. Fa un mes, en Martí, amb qui m'uneix una bona amistat, em va pasar l'original i ja he tingut la sort de llegir-lo. És una història àgil, intensa, molt visual i amb uns personatges ben dibuixats. Segur que serà un dels títols que triomfarà el proper Sant Jordi. La promoció comença ja.

Tot i que l'acció comença el 22 d'octubre de 1576, l'argument d'aquesta novel·la històrica és molt actual. Tant el monestir de Sant Benet de Bages com la Congregació Claustral Tarraconense, així com d'altres monestirs catalans, van ser fortament pressionats per la Congregación de la Observanza de Valladolid. A través de l'església, els espanyols van intentar controlar Catalunya i dominar-la políticament. El temps passa, però res canvia. És veritat que Sant Benet planta cara al Rei de Castella però, personalment, penso que ho va fer renunciant a ben poques coses. Qui va pagar, amb impostos abusius i, en alguns casos, fins i tot amb la vida, van ser els pagesos que depenien del mateix monestir.

UN ABAT AMB MÀ DE FERRO

El protagonista principal és l'abat Pere Frigola que, tot i assegurar que no està fet per manar, dirigeix el monestir amb mà de ferro. Hi ha pocs diners, molt pocs diners, però no dubta ni un moment en demanar a un artista de renom, el portuguès Sanxes Galindo, que pinti el retaule de l'església i algunes peces més, com la pica de marbre blanc (amb el seu nom inscrit) que apareix en  la portada del llibre. El gran rival  de Frigola -que té una vida personal obscura- és Monseñor Ceballos, l'abat general de la Congregació de Valladolid. En Martí aconsegueix que agafis ràbia a aquest personatge des del primer moment. També al pobre Faust, el seu braç executor. Segur que el nom d'aquest despietat assassí té a veure amb el Faust, de l'obra alemanya, que entrega la seva ànima al Dimoni, a canvi del coneixement ilimitat i dels eterns plaers de la vida.

'L'últim abat' és un llibre complet. A més de la trama principal, en Martí ens regala dues o tres escenes sexuals molt ben ambientades. En una d'elles, pràcticament t'hi trobes enmig. Real com la vida mateixa. També hi ha una història d'amor molt bonica, dins de les parets del monestir on, suposadament, mai no hi hauria de passar res. Petons enmig de raïm i de barriques de vi. I és que la novel·la també té olors i sabors. Tant el vi com el menjar, amb el fantàstic menú que la cuinera Iolanda Bustos, del restaurant La Calèndula de Girona, prepara per un dinar entre Frigola i Ceballos. Puc tenir un pèl de síndrome d'Estocolm, però el llibre és molt recomanable.

"La política està alliberada de tota servitud moral. El poder polític és impur, està corromput, irremissiblement contaminat i, per tant, cal allunyar-se’n  -va dir amb Contundència el bisbe de Pavia. La política es regeix per les lleis de la força, l’astúcia i l’aparença. No hi ha lloc per a l’ètica -va pontificar sense por d’equivocar-se, però malgrat això us hi haureu d’embolicar, en política: no teniu una altra alternativa -va avisar-lo per tercer cop consecutiu".

Twitter: @Jordi_Sanuy

Bona setmana a totes i a tots.

23 comentaris:

  1. De Fènix avui se'n fa una preestrena al Cine Ciutat de Palma... a veure si m'hi puc escapar!

    ResponElimina
  2. No he vist cap de les dues, però tinc molt interés amb Fènix 11.23. Si a sobre del tema comentes que és bona i està ben tractada probaré de fer-li un espai. De la del Adrian Brody passo, em fa certa peresa. Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Està tenint molt de ressò la pel·lícula sobre el cas de l'Èric Bertran. No sé si la veuré aviat, però suposo que algun dia sí. Però espero que arribi lluny, molt lluny, i que aquesta història es conegui a tot arreu. Evidentment, la titllaran de parcial i fins i tot d'oportunista, però les coses com són, i que així siguin explicades.

    ResponElimina
  4. S'ha de veure, s'ha de veure Fènix 11.23! Tot i que a mi em fa una mica de mandra, no pas per la peli, que acabaré veient, sinó perquè em poso dels nervis amb aquest a mena de coses, desproporcionades i plenes d'injustícies... :)

    ResponElimina
  5. cine fet al país? ho sento però no fa per mi, lo meu es que tot exploti a lo michael bay xD

    ResponElimina
  6. Coneixia la part pública de la història de l'Eric, xò ni m'havia plantejat la part més privada. Això fa que em sigui més interessant. Això si... sotssecretari d'immigració de CDC... si com a molt deu tenir 22 anyets, no? ais.... ja sé que deu ser poca cosa xò com a molt li tocaria estar a les joventuts de CDC.... crec, vaja....

    Tinc encara pendent el Pont dels jueus,... aviam si m'hi poso!

    ResponElimina
  7. La pel·lícula de Fènix, la tinc pendent de veure, i caurà aviat.
    La d'en Brody em va molta mandra i no crec.
    El llibre, si et soc sincer, no em va convèncer El pont dels jueus i no he llegit res més d'en Martí, però potser aquest sí que el llegiré.

    ResponElimina
  8. Parece interesante Fénix. Estado español represivo… todavía existe algo de eso desgraciadamente. Hay algunos que aún ven a España como una, grande y libre (yo lo pongo mejor sin mayúsculas, qué caray!)
    Datachment me atrae porque la educación es algo importante que tiene cosas que contar. De todas formas no me gustan esas pelis que tratan el tema muy en plan espectáculo lacrimógeno emocional, como Mentes peligrosas; me parece más interesante la propuesta de la alemana La ola, sin que tampoco sea nada del otro mundo.
    Un abrazo, Jordi. Estupendo.

    ResponElimina
  9. El libro de Gironell me atrae. Un abrazo.

    ResponElimina
  10. La pel·lícula de Fènix no l'aniré a veure simplement perquè no vull patir, afecta directament la meva sensiblitat, ja que he tingut alguna mala experiència relacionada amb el tema.

    ResponElimina
  11. Si la veus, ja ens diràs, EL PORQUET. Una abraçada.

    A mi m’ha agradat molt, DAVID AMORÓS. A més a més, no se la pot acusar d’oportunisme, perquè el projecte estava en marxa des de fa sis anys. M’agradarà molt saber la teva oponió. Fins aviat.

    Va passar realment i, com li comentava al David, fa sis anys que estaven amb aquest projecte, que ha estat possible gràcies al Micromecenatge. Una abraçada, XEXU.

    La veritat és que saben com tocar la fibra, CARME. Fins aviat.

    No és la teva peli, PONS007. Està clar. Una abraçada.

    És jove sí, però ha fet carrera política. Ara ens seguim a Twitter, RITS. ‘El pont dels jueus’ ha estat el gran èxit d’en Martí. Encara no he vist ‘El lladre de paraules’, per cert. Un petó.

    El llibre està molt bé, però segur que tinc síndrome d’Estocolm, per motius obvis. ‘Fènix 11.23’ m'ha agradat. Una abraçada, DERIC.

    Es la visión de ÈRIC, Javier Simpson. Supongo que la Audiencia Nacional haría una película muy distinta. ‘Detachment’ se deja ver. Sin más. A mí ‘La ola’ me gustó bastante. Un abrazo.

    Un abrazo, CDS.

    Està molt ben explicada, HELENA BONALS. Espero que ja estiguis recuperada. Un petó.

    ResponElimina
  12. Jordi,
    buscaré "El professor" i ja et contaré.
    bsts

    ResponElimina
  13. Doncs vaig sentir una entrevista amb Joel Joan en què deia que havia suavitzat el relat perquè resultés mínimament creïble.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  14. T'agradarà, TROYANA. Ens llegit?

    Suavitzat, RICARD. Carai! Una abraçada.

    ResponElimina
  15. Creo que el tema de 'El profesor' ya está muy visto, sin embargo sigue atrayendo.
    Saludos.

    ResponElimina
  16. Fènix, la veuré segur.
    El llibre d'en Gironell... Sempre m'ha agradat com escriu, però en algun hi he trobat que hi falta algo.
    potser li hauré de donar una altra oportunitat.

    ResponElimina
  17. Aquest és rodó, JOMATEIXA. Ja ho veuràs. Una abraçada.

    ResponElimina
  18. ok,ok, Jordi, sentí envidia de que ya hayas leído el libro, ps, me gustan las novelas con movimiento en el tiempo, son muy atractivas

    Y la película, no sé cuando pueda verla, parece que tiene buen futuro.

    Saludos y que pases un lindo fin de semana.

    ResponElimina
  19. Em sembla que em decantaré pel Fènix 11.23, perquè de la temàtica de El profesor ja en quedo saturada amb el dia a dia. :P

    Per cert, ja que fas referència a Mentes criminales, et puc assegurar que he treballat en algun centre on les classes que impartia eren clavadetes a les de la pel.lícula i que més d'un cop he sentit la impotència que sentia la Michelle Pfeiffer en aquella aquella aula fictícia. No t'imagines com costa donar-li la volta a una classe així i aconseguir transformar tot allò que s'hi cou en un bon (o simplement sense el bon) ensenyament i aprenentatge.

    I bé, d'en Gironell et confessaré que sempre vaig pensar allò de TV3 i publicació... no sé, no sé. Però clar, si ha continuat publicant, deu ser per alguna cosa, oi? De vegades el talent va més enllà de les bones amistats, així que potser ja toca que li doni una oportunitat.

    Bon cap de setmana!

    ResponElimina

  20. · Como siempre... siguiéndote.

    · un abrazo

    CR··· & ···LMA
    ________________________________
    ·

    ResponElimina
  21. Recordo molt bé quan es va publicar als diaris el cas de Fenix. El meu germà l´ha anat a veure i m´ha dit que està força bé per el treball dels actors especialment però que la direcció es pobre, que sembla més aviat un telefilm. Així tot crec que l´aniré a veure. Salut. Borgo.

    ResponElimina
  22. Gracias por tus palabras, BEATRIZ. Un saludo y hasta pronto.

    Ho entenc, MARION! Ha de ser dificilíssim treballar amb alumnes així; i molt estresant. Aquest és el millor llibre d'en Martí, sens dubte. Una abraçada.

    Doncs ja em diràs què t'han semblat, ALBERT. Una abraçada i fins aviat.

    Un petó, RITS.

    'Fèmix 11.23' me pareció una buena peli, sobretodo muy bien interpretada. 'El profesor' no está mal, sin ser extraordinaria. Un abrazo, MARIO SALAZAR.

    Me alegro. Hasta pronto, ÑOCO LE BOLO.

    A mi em va agradar molt, MIQUEL ZUERAS. Vaig entrar-hi de seguida. I sí, els actors estan sensacionals. Una abraçada.

    ResponElimina