dilluns, de desembre 17, 2012

En el saquet de Jackson no hi ha sorpreses


S'ha de reconèixer que Peter Jackson s'ha convertit en un mestre del cinema d'entreteniment. "El Hobbit. Un viatge inesperat" són quasi tres hores d'espectacle visual en estat pur, amb un munt de lluites entre nans, orcs, elfs, trols i la resta de criatures de les novel·les de J. R. R. Tolkien. Per entendre'ns, el mateix que passava a la trilogia d'"El senyor dels anells". No hi ha cap sorpresa.

La gran novetat d'"El Hobbit" és que es pot veure en 3D. No el recomano. Res a veure, per exemple, amb el que es va fer servir a "La Vida de Pi", que em va semblar sensacional. Aquest, pel meu gust, aporta ben poca cosa. Tampoc vaig saber apreciar la revolució que, suposadament, aporta el nou sistema de 48 fotogrames per segon. A nivell argumental, la pel·lícula també és més aviat senzilla. Baralles i més baralles en l'intent dels nans de recuperar la Muntanya Solitària, custodiada pel drac Smaug.

Possiblement, el més destacat d'"El Hobbit" és l'encert de col·locar Martin Freeman en el paper de Bilbo Saquet. Tots teníem al cap  Elijah Wood -que en el seu dia va fer de Frodo- i les comparacions eren inevitables. Freeman l'encerta de ple, donant al seu personatge un punt còmic que, entre milers i milers d'orcs i trolls, s'agraeix. La llarga escena en què apareix per primer cop un millorat Gollum també és francament bona. Em quedo amb una frase que pot marcar aquesta trilogia perquè, com "El senyor dels anells", "El Hòbbit" també tindrà segona i tercera part: "És més important saber perdonar la vida que treure-la". Està claríssim.

"DE ÓXIDO Y HIERRO"

Les coses sempre poden anar pitjor. I molt pitjor. De la mateixa manera, està clar, no podem descartar que algun dia també puguin millorar. Jacques Audiard ("El profeta", 2009) ho té claríssim perquè el rosari de desgràcies que assolen l'Ali i la Stéphanie a "Óxido y hueso" sembla no tenir final. Curiosa història d'amor al límit entre dues persones amb una vida complicadíssima.

Dues nominacions als Globus d'Or (millor pel·lícula i millor actor) i dos premis a la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid, també millor pel·lícula i, en aquest cas, millor actriu. Ell és Matthias Schoenaerts, que fa d'Alí. Sabem ben poques coses del seu passat. Només que havia bojexat, que la seva exparella està a la presó i que s'acaba de fer càrrec del seu fill de cinc anys, a qui pràcticament ni coneixia. Ella és la guapísima i sensual Marion Cotillard, l'actual reina del cinema francès. Dóna vida a l'Stéphanie, una domadora d'orques que perd les cames en un accident en el parc on treballa.

M'imagino que el missatge d'"Óxido y hueso" -un drama total- és que hem d'acceptar les coses tal com vénen i intentar prendre'ns la situació de la millor manera possible. En cas de no defallir, potser serem capaços de trobar aquella petita escletxa que ens permeti recuperar part de la felicitat perduda. L'Alí i la Stéphanie ho proven, tot i que, en el seu cas, les circumstàncies no els són massa favorables. Pel·lícula imprescindible pels fans de la Cotillard i de les desgràcies alienes. Bones i violentes escenes de lluita tailandesa il·legal. Hi treu diners i, suposadament, s'ho passa bé.

"EL BOSC"

Em sap greu dir-ho així de clar, però "El Bosc", d'Óscar Aibar ("El gran Vázquez", 2010) és una pel·lícula sobre la Guerra Civil Espanyola. Que no és una pel·lícula més sobre aquest tema? Possiblement, però el seus protagonistes són una família del Baix Aragó que viu en un mas, a qui persegueixen les milícies anarquistes quan esclata el conflicte. Això és així i ningú no ho pot negar.

Però, sortosament, "El Bosc" també és altres coses. És un complicat triangle d'amor entre la Dora (una gran María Molins), el seu marit Ramón i "El Coix", enamorat d'ella des que tots dos eren ben petits i jugaven plegats al riu. Mai l'ha oblidada. Àlex Brendemühl fa de Ramón i Pere Ponce del seu gran rival i enemic. La gran novetat d'aquesta història, coproduïda per TV3, és el punt fantàstic que ho envolta tot. I això és gràcies a Albert Sánmchez Piñol, que n'ha fet el guió. De fet, la pel·lícula està basat en un conte que ell mateix va escriure fa uns anys.

No explicaré massa coses, només que veient "El Bosc" és inevitable pensar en les criatures estranyes que apareixen en llibres com "La pell freda" o "Pandora al Congo". Aquí queden batejats com "Besugots". Resulta que al costat del Mas d'en Ramón, al Matarranya, hi ha un bosc on, dos cops l'any, s'obre una porta sobrenatural que condueix a un món desconegut. Mai ho han revelat a ningú. És el secret de la família des de temps immemorials. Han vist marxar gent, però mai ha tornat ningú. Fugint dels Rojos, en Ramón provarà sort. Diu que no té cap més sortida.

"LLIURES O MORTS" (JAUME CLOTET - DAVID DE MONTSERRAT)

M'ho he passat molt bé llegint "Lliures o morts", de Jaume Clotet (Barcelona, 1974) i David de Montserrat (Girona, 1972). Desconeixia l'existència d'Ermengol Amill (1665-1732), un miquelet que va lluitar contra les forces borbòniques fins a l'extenuació. El llibre està publicat per Columna i té 458 pàgines. Les últimes trenta són un epíleg sobre els personatges -important per no predre's en cap moment- i un complet glossari.

La part més històrica, amb la lluita entre els borbons i els austriacistes, la tenia força present, sobretot després de llegir "Donde se alzan los tronos", d'Ángeles Caso. Però més enllà de l'enfrontament entre Carles III i Felip V, que es pot repassar als llibres d'història, el que realment m'ha agradat d'aquesta novel·la és descobrir l'heroi oblidat de la Guerra de Successió. Amill i els seus miquelets van vendre molt cara la derrota de Catalunya, a qui, malauradament, va trair massa gent. Diria que un exemple clar és el de Lord Bolingbroke.

La història d'Ermengol Amill demostra que estar en un lloc determinat en un moment determinat ens pot canviar la vida... per sempre. Ell només era un camperol -mai havia tocat una arma- i  mai s'hauria imaginat que lluitaria tants i tants anys contra els borbons. Defensar una dona de l'intent de violació del coronel Le Guerchois, va ser el punt d'inflexió. Hi va haver un abans i un després. Per a ell i per a la seva família. El títol, "Lliures o morts", és l'eslògan que es podia llegir en algunes de les banderes negres que hi havia dins de la ciutat de Barcelona, que volia deixar clar que no negociarien mai amb els borbònics. El llibre, àgil i directe, està molt ben escrit i passa francament bé. Molt recomanable.

"L'emperador estava lligat de mans i peus, i poca cosa més podia fer que passar les tardes fent caramboles a la taula de billar que s'havia fet dur de Barcelona. El reguitzell de ziga-zagues de les boles d'alabastre pels laterals de la taula s'assemblaven molt a l'anar i venir de les missions diplomàtiques. A Londres ja no hi tenia veu per demanar explicacions, i a Viena ben aviat seria ell qui les hauria de donar".

Twitter: @Jordi_Sanuy

Bona setmana a totes i a tots.

19 comentaris:

  1. Em queda clar que el Hòbbit serà un pur entreteniment... fantàstic, no n'espero pas res més d'aquesta pel·lícula que no sigui el ser una bona successora de la meravellosa trilogia del Senyor dels Anells. Sembla doncs que és així. Ja tinc, doncs, peli per aquest Nadal.

    La del bosc, la veritat, malgrat l'aportació d'en Sànchez Pinyol... no sé, no m'acaba d'atraure. Val realment la pena?

    ResponElimina
  2. 'El hobbit' me da pereza. Que una novela tan conrta, tan repetitiva y tan sencilla nos la muestren en nueves horas (o dos años y medio) me aburre. ¡Se tarda menos en leer el libro!!!
    Ya en el libro, lo qu emás me había gustado fue el capítulo del Gollum y por lo que le leído en la película ocurre lo mismo.
    Respecto a lo de los 48f/s también he leído que me mucho cines no se está utilizando.... no sé...

    'De óxido y de hierro' me ha gustado mucho. Sobre todo el comienzo. Es un drama con una historia de amor sin romanticismo pero con amor. Ambos actores me han gustado. Me ha sosprendido gratamente.
    Saludos.

    ResponElimina
  3. El hobbit serà la peli del Nadal, segur. Queda pendent per a les festes.

    De óxido y hueso m'ha agradat moltíssim. M'han sorprés especialment els actors, estan tots dos impressionants. I la banda sonora trobo que és molt encertada.

    ResponElimina
  4. D'acord amb la teva crítica de 'El Hobbit'. Han retocat alguns passatges del llibre, però el resultat és genial; sobretot el joc d'endevinalles i l'expressivitat del Gollum.
    Al final no l'he vist en 3D, sinó en digital, i no m'en penedeixo pas. Veig que puc descartar el 3D per a les altres.
    M'apunto 'El bosc'. Em fa una mica de mandra que sigui sobre la guerra civil, però m'atrau tot el tema paranormal. Espero que no sigui una excusa de màrqueting.

    ResponElimina
  5. El hobbit està bé, però no es comparable al senyor dels anells. Al final, fins hi tot es fa pensat tanta persecució d'orcs i goblins. Posem-li un 7/10

    ResponElimina
  6. Inevitable avui parlar del Hobbit. M'agrada el que en dius, era d'esperar que no hi hagués sorpreses argumentals, fins i tot és desitjable. Però en una pel·li així és important la recreació i que et creguis els personatges. Si dius que el bo d'en Bilbo està molt ben representat, me n'alegro. En bilbo al llibre ja té aquest puntet que dius, i això vol dir que ho han fet bé.

    La veuré el cap de setmana que ve, probablement. Estic gairebé segur que m'agradarà, no fa falta massa, i sé que està ben ambientada i tot plegat. Ah, tindré en compte això del 3D que dius, és bo de saber.

    ResponElimina
  7. Pues pienso ver ambas películas "el hobbit" y "de óxido y hueso", la segunda posiblemente será mi peli de la semana. De la primera me espero lo que cuentas en tu post, entretenimiento aplicando una fórmula que funciona bien y que al fin y al cabo es entretenimiento en estado puro, de la otra aguardo el día adecuado para tragarme semejante dramón que supongo que es una buena peli.
    Un saludo

    ResponElimina
  8. Dons vinc de veure El Hobbit en 2D després de fer-te cas tant a tu com a d'altres que mostraven la indiferència davant la tercera dimensió en aquest film. La veritat és que crec que Jackson posa una mica el pilot automàtic i a la peli li falta una mica d'ànima. Les semblances a l'hora de resoldre moltes coses a El hobbit recordenn molt a la seva germana gran i això provoca una sensació constant de déjà vu. Aa més adaptar en tantes hores un llibre tan breu em sembla que provoca problemes de ritme a la pel.lícula en algun moment. Tot i aquestes pegues no m'ha desagradat. La veritat és que jo era bastant fan de La cmunidad del anillo, però les dues següents amb tanta lluita tendien a aburrir-me. M'agrada més aquest tipu de peli d'ara, amb més història i menys lluites.

    De óxido y hueso crec que la veuré també aquesta setmana. I El bosc, que em vaig perdre a Sitges, crec que ja la recuperaré amb dvd. No has perdut el temps aquesta setmana. I a més la Marató. Felicitats.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  9. Mandra amb El Hobbit, ara... s'ha de veure suposo. Tard o d'hora ho faré. La que si que hem desperta molt d'interès es De oxido y huesos, que la veure en pic que pugui. El bosc, també una que no hem vull perdre, on espero trobar les coses bones que no vaig trobar a la sobrevalorada El laberinto del fauno :)

    ResponElimina
  10. Gran mensaje el de óxido y hueso para estos tiempos que corren.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  11. Doncs jo amb El Hòbbit m'ho vaig passar de conya. La vaig veure en 2D i em va encantar. Té algun tros cansino i algun altre en què és un no-parar tant bèstia que acaba saturant. Però, en genral, em sembla tremenda. Amb un enfocament diferent al del Senyor dels Anells però al mateix bon nivell.

    ResponElimina
  12. De les pel·lícules que comentes, només he vist "El hobbit", probablement la menys interessant de les tres (però les obligacions familiars, ja se sap...). Doncs no sé si seria cosa del 3D, però en algunes de les nombroses panoràmiques em vaig sentir incapaç de desxifrar les imatges. Estic bastant d'acord amb tu, sembla un "director's cut" d'"El señor de los anillos"; fins i tot els mateixos plans aeris dels protagonistes caminant sobre muntanyes nevades... Anava molt cansat i vaig dormir bastant, però entre capcinada i capcinada vaig comprovar que no hi havia res de nou sota el sol de Nova Zelanda. Una abraçada.

    ResponElimina
  13. Ya he visto ambas películas, el hobbit me ha llegado a gustar más de lo que pensaba porque salvo la última media hora no abusa de peleas y se dedica a ambientar el mundo de tierra media, que creo que el espectador adulto es lo que quiere. Desgraciadamente el humor de la peli es muy infantil y se sigue abriendo demasiado el abanico como para que el resultado sea algo más que entretenimiento, eso sí, del bueno.
    Un saludo

    ResponElimina
  14. És la peli que busques, EL PORQUET. El bosc? Espera que surti en DVD.

    Estamos de acuerdo con "El Hobbit", MANDERLY. "Óxido y hueso" es una buena película, aunque el final no me convenció.

    Els dos actors d'"Óxido y hueso" estan francament bé, TU, JO I L'OTIS. Et dono la raó :)

    L'expressivitat de Gollum és meravellosa, ALBERT! Aviam què et sembla 'El bosc'. A mi no m'ha acabat de convèncer.

    Ho veig igual que tu, PONS007.

    Ja ens diràs, XEXU.

    Un saludo, MUNDODENA.

    El déjà vu és constant, DAVID AMORÓS. Però t'ho passes bé veient-la. Ja ens donaràs la teva opinió de les altres dues. Una abraçada.

    Jo m'ho vaig passar bé amb "El Hòbbit". I si et dic la veritat, DESCUBREPELIS, "El laberinto del fauno" és millor que "El bosc". Per a mi, com a mínim.

    Un abrazo, TETEALCA.

    ResponElimina
  15. És espectacle en estat pur, MBOSCH.

    M'agrada això de "directo's cut". Estic completament d'acord, RICARD. Jo no vaig dormir, però. Una abraçada.

    Gusta, MUNDODENA. Pero da la sensación de que es más de lo mismo. Un abrazo.


    ResponElimina
  16. Ja he vist la pel·lícula. En general, molt bé. L'argument és una mica esbiaixat, es treuen de la màniga unes quantes coses, però converteixen encertadament un llibre per nens en una preqüela de El senyor dels Anells força èpica. No se m'ha fet gens llarga, i et dono la raó, Martin Freeman està d'Òscar! És d'aquells personatges que, un cop veus com fa el paper, ja no pots imaginar-te a ningú més fent-lo. O tu et pots imaginar un altre Aragorn? En canvi, si en comptes de Keanu Reeves haguessin posat una patata bullida a fer de Neo a Matrix, seria igualment creïble. Doncs a partir d'ara, en Bilbo de jove ja té cara, i ho clava.

    ResponElimina
  17. Estem completament d'acord, XEXU. És èpica i no es fa llarga. Això sí, és molt semblant a la trilogia de "El senyor dels anells". Poques sorpreses. Una abraçada!

    ResponElimina
  18. Ais el Hobbit... entorn a les pelis del Senyor dels Anells-Jackson, al grup d'amics tenim una vivència pròpia, digne de post. Espero fer-lo el dia que anem a veure-la, xq si, només la puc veure amb ells i ens haurem d'esperar una mica. No tothom en parla bé, ja veurem.

    "De óxido y huesos" vaig veure el cartell i em vaig emocionar, la Cotillard em té el cor robat, xò en llegir la teva ressenya i algun comentari més, crec que ara com ara no és una peli que pugui apuntar. Potser més endavant.

    ResponElimina
  19. I si no en DVD, RITS. Bon Nadal i fins aviat.

    ResponElimina