Una simple calúmnia pot arruïnar-nos la vida

"La caza" (Jatgen) és una pel·lícula imprescindible. Hi ha qui diu que Thomas Vinterberg ("Festen", 1998) ens ho dóna tot massa fàcil i mastegat; però no hi estic d'acord. Un dels encerts del director danès és que aconsegueix posar-nos en la pell del protagonista. Tot sembla molt real i, per tant, també podria passar-nos a nosaltres. Fa por només de pensar-hi!

Jo no explicaré res que pugui perjudicar a les persones que encara no hagin vist le pel·lícula. Però, sobretot, cal anar al cinema sense saber quin és el rumor o la calúmnia que arruïna la vida de l'antiheroi. Cal esbrinar-ho quan toca, no abans. El que sí puc dir és que, moltes vegades, l'opinió d'un tercer, sobre un fet concret, pot marcar una tendència perillosa. Abans de crucifixar algú estaria bé que pogués defensar-se, saber la seva versió dels fets. La Inquisició ja hauria de quedar enrere. Hem de ser valents i tenir una opinió pensada i justificada. Res de seguidisme visceral.

Acabo destacant la gran interpretació de Mads Mikkelsen, que s'està convertint en tot un referent per a mi. A "La caza" -quin gran títol- fa de Lucas, un separat de quaranta anys -amb un fill adolescent- que treballa en una escola bressol. També treballa francament bé Thomas Bo Larsen, que és el millor amic d'en Lucas. Al Mads el vaig veure no fa massa, fent de metge, a "Un asunto real", candidata a l'Oscar, en la categoria de millor pel·lícula de parla no anglesa. Al Thomas el recordo de "Festen", citada anteriorment. Per cert, una curiositat, un i altre actor van coincidir en el repartiment, encara que sembli increïble, de "Torremolinos 73", de Pablo Berger ("Blancanieves").

"EL TRASPIÉ" (FERNANDO SAVATER)

Encara no havia llegit mai res de l'escriptor i professor de Filosofia Fernando Savater (Sant Sebàstia, 1947). He començat per un llibre molt curtet, de només 91 pàgines. Es diu "El traspié. Una tarde con Schopenhauer" i la veritat és que passa francament bé. Com diu a la "Carta de ajuste" -suposo que dir-li pròleg era massa normal- es tracta d'una comèdia filosòfica que li va encarregar Pilar Miró, a qui li dedica el llibre. Ara l'ha reescrit.

Els dos principals personatges de l'obra són el filòsof alemany Arthur Schopenhauer i l'escultura Elisabet Ney. Tots dos parlen de diverses coses mentre ella li està fent un bust que ha de quedar per a la posteritat. Schopenhauer, pessimista per naturalesa, pensa que, com a mínim en vida, no ha aconseguit la fama que mereixia, una fama que espera aconseguir amb el pas del temps. L'Elisabet li cau bé, tot i ser del gènere femení. Ell, misògam com pocs, creu que són els homes els que han de pensar; les dones no cal. Li parla de filosofia, de música i de política. Schopenhauer és partidari del poder i contrari a qualsevol proposta o revolta del poble...

Misògam, diria que feixista i amb un ego que no se l'acaba. Aquesta és la versió del filòsof que ens regala Savater, basant-se en el seu coneixement, segons relata en l'epíleg o, millor dir, la "Despedida y cierre". En la part final del llibre, l'escriptor basc fa entrar en escena un imaginari Rodrigo de Zúñiga, amb qui parla de les corrides de toros -que Schopenhauer odia- i que, fins i tot, se les ingenia per organitzar-li una curiosa i crec que molt falsa sessió d'espiritisme.

"¿Que no hay profesores de filosofía en España? ¡Pues mejor! ¿Que sólo pueden enorgullecerse de sus grandes teólogos y carecen de insignes filósofos estatales? ¡Mejor que mejor! Quiero decir que mejor para mí, claro. Porque no sólo piensan los profesores y los filósosfos no oficiales, faltaría más... ¿Acaso no fue un gran pensador Cervantes y su Don Quijote no es un concepto más auténtico y más fecundo que cualquiera de las paparruchas ininteligibles de Hegel? ¿Es el declamatorio Fichte mejor filósofo que Calderón, cuyo drama La Vida es sueño vale más que bibliotecas enteras de autorzuelos pensionados? Pues bien, mi filosofía es la única que enlaza con el desengaño de Cervantes y Calderón, poniendo en conceptos sus intuiciones literarias. Créame, es muy probable que dentro de cincuenta años se me lea en España más que en ninguna otra parte de Europa, con la autorización de los profesores o sin ella".

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy