L'entrevista de la polèmica (a Corea del Sud)

M'ho he passat molt bé veient-la; aquesta és la veritat. Parlo de "The Interview", que ridiculitza fins a punts insospitats a Kim Jong-Un, president de Corea del Nord. Entenc que la pel·lícula no hagi agradat massa al país asiàtic. Em costa molt d'imaginar la mateixa historia amb Barack Obama de protagonista. Als Estats Units ja s'ha estrenat. Aquí, encara no. Per això, vaig decidir veure-la online.

"The Interview" ha arribat als cinemes nord-americans amb retard, després d'un massiu atac informàtic de Corea del Nord a Sony Pictures, la seva productora. La cinta ha provocat polèmica -amb publicitat gratuïta inclosa, evidentment- i un conflicte diplomàtic entre el govern de Johng-Un i el d'Obama, que va arribar a dir que no podia permetre que un dictador la censurés. La dupla que formen Seth Rogen i James Franco ha tornat a funcionar. És la seva tercera aventura junts, després de "Superfumados" (2008) i de "Juerga hasta el fin" (2013). I tenen pendent d'estrena "Zeroville", datada als anys seixanta. En Rogen comparteix la direcció amb Evan Goldberg (com a la citada "Juerga hasta el fin) i fa un dels papers principals, al costat de James Franco.

Franco, que cada vegada m'agrada més, interpreta a Dave Skylark, presentador d'un programa televisiu d'entrevistes. És amanerat, amb una sexualitat poc definida, histriònic i encantat de conèixer-se. Són entrevistes banals, per exemple a Rob Lowe, amb qui parla de la seva calvície, abans de demanar-li que es tregui la perruca en directe. És una espècie de José Javier Vázquez, per fer-nos una idea... amb una mica més de classe, està clar. En Rogen dóna vida al productor del programa, Aaron Rapoport. Per a ells, hi ha un dia que ho canvia tot, quan Kim Jong-Un, declarat fan de les entrevistes d'Skylark, acepta concedir-n'hi una. A Corea, evidentment, i amb les preguntes pactades.

Le pel·lícula té molt de ritme i passa francament bé, sobretot perquè la química entre Rogen i Franco és brutal. Algunes de les bromes que fan són imbècils i escatològiques, però acabes rient igualment. Randall Park fa una bona feina encarnant al líder coreà, a qui Skylark i Rogen han d'intentar assassinar, aprofitant l'entrevista. La CIA els convenç perquè així sigui. Lizzi Caplan, que interpreta a l'agent que contacta amb els periodistes, ja va coincidir amb Franco a "127 horas" (2010). Per cert, en els últims minuts a Goldberg i Rogen es passen de frenada, amb mossegades i dits amputats volant a tort i a dret. Referències a Kety Perry, cançó de comiat dels Scorpions (la molt oportuna "Wind of change") i moltes referències a la trilogia d'"El senyor dels anells".

"BIG HERO 6"

Com que el meu fill ja té 13 anys, cada cop veig menys pel·lícules d'animació, més enllà de les que dirigeix el mestre Hayao Miyazaki. Amb "Big Hero 6", però, no vaig tenir cap dubte. El tràiler prometia i la veritat és que no decep gens ni mica. Són 108 minuts de diversió total. Està nominada als Globus d'Or, als Annie, als Satelitte Awards, als Critics Choice Awards i als de Chicago.

El protagonista principal és en Hiro Hamada, un nen que, quan comença la pel·lícula, està a punt de fer lluitar al seu petit robot contra un altre de molt més gros. Apostant diners, està clar. En Hiro té una gran capacitat intel·lectual, però, de moment, només l'està fent servir per jugar. Fins que el seu germà Tadashi, més gran que ell, el fa entrar en raó i el porta a ls laboratoris on treballa ell, al costat de la GoGo Tamago, en Wasabi-No-Ginger, la Honey Lemon i en Fred, un fanàtic dels còmics. Per cert, "Big Hero 6" és una adaptació de la Marvel. El grup el completa un simpàtic robot que respon al nom de Baymax. Té una aparença semblant a la d'un ninot de neu inflable. L'acció té lloc a la ciutat de San Fransokyo, una mescla de San Francisco i Tòquio.

La funció principal d'en Baymax -especialitzat en primers auxilis- és vigilar que en Hiro no es faci mal. El crea el seu germà, en Tadashi, que és qui li regala. Vol protegir-lo al màxim. El robot no té cap tipus de malícia. La seva participació, però, serà vital perquè els "Big Hero 6" plantin cara a una amenaça que plana sobre la ciutat. Estem davant d'una pel·lícula molt positiva. Ens diu, per exemple, que quan alguna cosa no ens surt bé, sempre tenim la possibilitat d'analitzar-la des d'un altre punt de vista. Inicialment no ho té tan clar, però en Hiro s'adona que la violència no serveix de res. S'ha d'intentar convencer als altres amb el poder de la paraula, mai amb el de les arnes. Jo no la vaig veure en 3D, però també existeix la possibilitat de visionar-la amb aquest sistema.

"EL ÚLTIMO ENCUENTRO" (SÁNDOR MÁRAI)

Feia temps que tenia ganes de llegir "El último encuentro", de l'hongarès Sándor Márai (Kassa, 1900 - San Diego, Califòrnia 1989), però no trobava el moment. L'edició castellana, l'única que vaig trobar, és de Salamandra i ja arriba a la 44a edició. És curt, només 188 pàgines, però molt intens. Des de fa unes setmanes, s'està fent l'obra de teatre al Romea, amb Abel Folk, Jordi Brau i Rosa Novell.

Marái ens explica la història de dos amics, el General i en Konrád, que no han tingut cap tipus de relació en els últims 41 anys. Havien estat inseparables, compartint-ho tot. El General era ric, molt ric -de fet, quan passa l'acció encara ho és- i en Konrad més aviat pobre. El primer ha crescut en una família benestant; l'altre en una de molt humil. Potser el que més els diferenciava era la passió per la música d'en Konrad, que no era compartida amb la seva ànima bessona. Tot anava molt bé entre ells fins que un dia, inesperadament, en Konrad marxa de casa del General -on pràcticament vivía- i ja no hi torna mai més. Fns ara; que ja han passat 41 anys! El retrobament entre tots dos té lloc en el marteix Castell dels Càrpats, a Hongria, on viu el General. El mateix lloc de l'última trobada, que tots dos recorden molt bé.

El llibre ens parla del poder de l'amistat, de la traïció, de l'odi i, sobretot de la veritat, que sempre té un poder alliberador. Tant el General com en Konrád, que ja superen la setantena, han viscut els últims quaranta-un anys pensant en el moment de tornar-se a veure cara a cara, de confessar-se, de preguntar i respondre, arribat el cas. Per què en Konrád va marxar i nova  tornar més. Amb els anys, el General ja sap que la Krisztina, la seva dona, morta fa més de trenta anys, en va tenir una bona part de la culpa. Són moltes les preguntes que té a la punta de la llengua, tot i que la majoria s'han acabat responent soles, amb els pas dels anys. "El último encuentro" és un llibre apassionant, amb una escriptura molt descriptiva i plena de malenconia. Imprescindible.

"Uno envejece poco a poco, primero envejece su gusto por la vida, por los demás, ya sabes, todo se vuelve tan real, tan conocido, tan terrible y aburridamente repetido... Eso también es la vejez. Cuando ya sabes que un vaso no es más que un vaso. Y que un hombre no es más que un hombre, un pobre desgraciado, nada más, un ser mortal, haga lo que haga... Luego envejece tu cuerpo, no todo a la vez, no, primero envejecen tus ojos, o tus piernas, o tu estómago, o tu corazón. Envejecemos así, por partes. Más tarde, de repente, empieza a envejecer el alma: porque por muy viejo y decrépito que sea ya tu cuerpo, tu alma sigue rebosante de deseos y de recuerdos , busca y se exalta, desea el placer. Cuando se acaba el deseo del placer, ya solo quedan los recuerdos, las vanidades, y entonces sí que envejece uno, fatal y definitivamente".

Bona entrada d'Any a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy