"La llibreria encantada" (Christopher Morley)

“La llibreria encantada” és un llibre deliciós, com el seu predecessor, “La llibreria ambulant”. Va veure la llum l’any 1919, dos després que l'altre. Ara, Viena Edicions l’ha publicat per primer cop en català, amb traducció de Dolors Udina. El seu autor és Christopher Morley (Haverford, Pennsilvània, Estats Units, 1890 - Roslyn Heights, Long Island, 1957). Té 252 pàgines i és molt divertit. És d’aquells llibres que fa estimar la literatura.

Precisament els llibres són la gran passió d’en Roger Mifflin. Casat amb la Helen i amb el seu parnàs aparcat (aquest era el nom de la seva llibreria ambulant), ara es dediquen a vendre els llibres de segona mà en una botiga de Brooklyn, batejada com “La llibreria encantada”. M’imagino fàcilment el negoci d’en Roger, ple d’estanteries de llibres fins al sostre i fum pertot arreu. Ell fuma en pipa i també solen fer-ho la majoria dels seus clients. Queda clar que el llibre de Morley té uns quants anys, oi? A data d’avui, això del fum incontrolat és quasi ciència ficció. I per acabar-ho d’adobar, un gos, en Bock, movent-se lliurament entre els visitants. En Roger reivindica la professió de llibreter, capaç de recomanar l’obra o obres que necessita cada client. També vol deixar clar que prefereix no vendre abans d’oferir un llibre dolent. N’hi ha tants de bons!

En l'organigrama de “La llibreria encantada”, on mai hi ha grans novetats, aviat n’hi haurà una de ben grossa. Tindrà una nova aprenent, la guapa i rica Titania Champan, filla d’un importantíssim empresari. De fet, el sou li paga ell mateix, a canvi que els Mifflin li ensenyin l’ofici. El quart personatge important del llibre és un jove publicista, l’Aubrey Gilbert, que treballa a "Matèria Grisa". Entra per intentar fer un tracte comercial amb en Roger... i quasi s'hi queda a viure! Els Mifflin i la Titania desperten tot el seu instinc protector. Estem davant d’un llibre divertit i, per si fos poc, ple de misteri. Tot gira al voltant d’un llibre en concret, “Cartes i discursos d’Oliver Cromwell”, de Thomas Carlyle (1945), que desapareix i torna a aparèixer sense motius aparents. En la part dels personatges foscos, hi ha un apotecari alemany, en Weintraub, i el xef de l’Octon, un restaurant de luxe. És un barbut que respon pel nom de Metzger.

MOLTES REFERÈNCIES LITERÀRIES

Com era d’esperar, Morley omple “La llibrera encantada” de referències literàries, d’aquells llibres que s’han de llegir obligatòriament abans de morir. Molts se m’escapen, potser per país d’origen, potser per edat. El final del llibre, amb el "cas Caryle resolt", i la possibilitat d’ampliar el negoci ben aviat, és francament bo. Em declaro fan incondicional d’aquest escriptor nord-americà. La seva obra més coneguda és “Kitty Foyle”, publicada l’any 1939. La va portar al cinema Sam Wood, amb Ginger Rogers en el paper principal. Miraré de recuperar-la.

“No t’has fixat mai que els llibres et busquen i et troben? Et segueixen com el gos coniller del poema de Francis Thompson. Reconeixen la presa! Mira aquest llibre: L’educació de Henry Adams! Ja veuràs com enxamparà la gent que pensa, aquest hivern. I Els quatre genets: ja veuràs com correran per les vendes dels lectors. Una de les coses més emocionants que conec és observar la trajectòria d’un llibre de debò: et segueix pertot, t’arracona i al final t’obliga a llegir-lo. Hi ha un llibre vell estrany que fa anys que m’empaita: Vida i opinions de John Buncle, es diu. He mirat d’escapar-me’n, però sempre treu el cap al lloc més inesperat. Algun dia m’enxamparà i no tindré més remei que llegir-lo”.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy