Així és la Fórmula 1 (Francesc Rosés)

A “Així és la Fórmula 1”, Francesc Rosés ens explica com són i com eren els pilots, els equips i els circuits d'aquest esport. El llibre -188 pàgines- està publicat per Cossetània Edicions, dins de la col·lecció ‘Fora de Joc’. El pròleg és del pilot Pedro Martínez de la Rosa, que destaca que en Rosés “sempre ha volgut estar a prop dels protagonistes”. El bateja com “la veu de la Fórmula 1”.

En Francesc, tota una vida vinculada a aquest esport, ha dedicat el llibre a “tots els pilots catalans que han lluitat per arribar a la Fórmula 1”, el mateix De la Rosa entre ells. Des de Jackie Stewart fins a Fernando Alonso els ha conegut a tots, amb Ayrton Senna, Niki Lauda, Giles Villeneuve i Michael Schumacher al capdavant. “Així és la Fórmula 1” és molt didàctic i amb un munt de dades interessants com, per exemple, quan es va córrer el primer Gran Premi, a Le Mans, el 1906; o la disputa del primer Mundial, molt més tard, el 1950. Una de les coses que més m’ha impactat és quan explica que, en els seus inicis com a periodista, morien dos o tres pilots cada temporada, per culpa de la poca seguretat que hi havia als circuits. Tot era molt més amateur que ara.

El preu d’un volant, que podria arribar als trenta mil euros; el nombre de treballadors que formen part de la nòmina d’una escuderia gran (a Ferrari més de sis-cents) o que les rodes d’un monoplaça es poden canviar en només dos segons són algunes de les dades que explica. M'ha sorprès que l’any 1970 guanyés el Mundial un pilot que ja estava mort, Jochen Rindt. Amb el seu Lotus havia sumat un munt de punts abans d’accidentar-se! És més important el cotxe o el pilot? Aquesta és una de les preguntes que es planteja i contesta el mateix Francesc, que també relata com es fa un pilot i quin és el camí més ràpid per intentar aconseguir un volant a la Fórmula 1.

CIRCUITS I PILOTS

A més a més, el llibre repassa tots els circuits, amb presència dels històrics catalans (Sitges, Montjuic i Pedralbes) i els pilots que han marcat una època, amb el primer campió, Fangio, al capdavant. També dedica unes quantes pàgines al fenomen Alonso. El sistema de puntuacions, les banderes i el paper de Bernie Ecclestone també està molt ben documentat. M’ha agradat molt l’anècdota en què explica que, fa anys, va córrer el rumor que Ecclestone s’havia fet ric participant en l’atracament del tren de Glasgow, l’any 1963. Les audiències de la Fórmula 1 són brutals, només superades pels Mundials de Futbol i els Jocs Olímpics.

“Fernando Alonso és una persona jo diria que normal, i possiblement, és el pilot de Fórmula 1 que més s’assembla a tots nosaltres. El que passa és que, dins del món de la Fórmula 1, i segons com també en la vida de cada dia, Alonso ha de prendre una sèrie de precaucions per protegir la seva intimitat i la dels seus. En realitat és una persona fidel amb els que ell aprecia i estima, i un gran amic de la gresca i de la broma. Són notables els jocs de mans que acostuma a fer amb les cartes, sempre amb ironia, i fins i tot les imitacions de gent que coneix. Jo sé que he estat víctima d’alguna de les seves imitacions, segons m’han explicat els companys, però mai vaig arribar a veure’n cap en directe. Fernando és prou hàbil per evitar-ho”.

Bona setmana a totes i a tots.

Jordi_Sanuy