La violència només genera violència

L'hongaresa "Fehér Isten", que aquí s'ha traduït com a "White God", ens explica una història força diferent. I això sempre suma! Dirigida per Kornél Mundruczó, se'n va emportar el premi a la millor pel·lícula al Festival de Cannes, en la secció "Un certain regard". Hi ha moltes maneres de llegir-la i, suposo, que totes vàlides. Dura dues hores clavades. Zsófia Psotta està extraordinària.

La Zsófia, que debuta com a actriu, interpreta a la Lili, una espavilada nena de 13 anys. Viu amb la seva mare i el seu gos, en Hagen, que l'acompanya a tot arreu. Fins que es trasllada a casa del seu pare -el matrimoni està separat- i ell abandona el gos, sense cap mirament. Es nega a pagar un impost destinat als animals que no són de raça. A partir d'aquest moment, la Lili farà qualsevol cosa per trobar-lo. No explicaré massa coses, però el gos no té la sort de cara. És més, la situación empitjora a cada minut que passa. La pel·lícula va de més a menys, tot i que la darrera escena és preciosa. No queda molt clar on vol arribar Mundruczó, que festeja entre el cinema de denúncia, el thriller i quasi el terror. Per sort, la Zsófia, amb un futur cinematogràfic esplèndid, ho aguanta tot ella soleta.

Hi ha qui diu que la pel·lícula és una faula sobre la intolerància racial i étnica. En part sí, però no ho acabo de veure clar. És una història amb molts valors, que deixa clar que la violència només genera violència. És la revolució dels gossos contra els humans, una venjança en tota regla. Qui la fa, la paga. És en aquest punt, on el director hongarès perd una mica la mesura, per dir-ho d'alguna manera. "White God" és elèctrica i amb una banda sonora espectacular. L'actor que dóna vida al pare de la Lili, Sándor Zsótér, també ho fa francament bé. Cal felicitar a qui va fer el càsting de gossos, començant per en Hagen que, mentre dura la pel·lícula, fa una metamorfosi espectacular. La millor estrena de la setmana, sense cap dubte.

"VIAJE A SILS MARIA"

Olivier Assayas ("Carlos", 2010) és un gran director d'actors. Ho torna a demostrar a "Viaje a Sils Maria", en la qual Juliette Binoche i Kristen Stewart estan brillants. De fet, als Cèsar, Stewart va guanyar el premi a la millor actriu secundària. La pel·lícula és un bon retrat del pas del temps i de la inseguretat d'una gran actriu. Dura dues hores i té moltes capes diferents, per reflexionar-hi.

L'actriu sobre qui pivota la història es diu Maria Enders (Binoche). Davant té un repte pel qual no sap si està preparada. Fa vint anys es va fer famosa per la seva interpretació de la Sidgrid, una jove assistent personal de qui es va enamorar l'Helena, la seva cap al despatx d'advocats. Incompresa i humiliada, l'Helena es va acabar suïcidant. També l'actriu que la interpretava. Ara té l'oferta per fer d'Helena. Es tracta de canviar el seu punt de vista, de tornar a començar de zero. L'assistent de la Maria és la Valentine (Stewart). És jove i potser un pèl inexperta, com la Sidgrid? Diria que la història d'amor-odi entre la Sidgrid i l'Helena es repeteix també en la vida real, entre la Maria i la Valentine.

Assayas explota l'altra cara de la fama i les dificultats que tenen les estrelles, quan passen els anys, per fer segons quins papers. En aquesta ocasió, qui es posarà en la pell de la Sidgrid és la Jo-Ann Ellis, una actriu que ha passat més hores als jutjats -pel seu mal comportament- que als platós de cinema. És pura força; foc en estat pur. L'interpreta, i francament bé, una angelical Chloë Grace Moretz, que es va fer mundialment coneguda gràcies al seu paper de Hit Girl als dos "Kick-Ass". M'imagino que treballar al costat de la Binoche és tot un luxe per a ella. Així li diu la Jo-Ann a la Maria. La Chloë real pensa el mateix? Una molt bona pel·lícula.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy