"L'Amnèsia d'Eros (Bernat de Montclar)

Bernat de Montclar és un pseudònim. El seu últim llibre, del 2005, és “L’Amnèsia d’Eros”, publicat per Viena Edicions. Té 187 pàgines. Són deu relats de literatura eròtica, per batejar-los d’alguna manera. Per sobre de tot, són molt divertits i, en la majoria, els homes que els protagonitzen acaben fent el ridícul. Ni són màquines sexuals ni lliguen massa... tot i que no paren d’intentar-ho.

Una “Call girl”, títol del primer relat, és una noia que viu al call de Girona. Es diu Eva i un home intenta beneficiar-se-la... sense massa èxit. I això que ella li explica que s'ho ha fet amb aquest, amb l’altre i amb el de més enllà! Serà l'únic que no pot? A “Trempera” visualitza la incomoditat de deixar un local públic amb el membre viril ben content, dins d’un pantaló ajustat. El tercer relat és “Petó tropical”. El seu protagonista es fa passar per un artista de prestigi, Horaci Buxart, per intentar emportar-se al llit a les seves fans. Així de trist; mare meva. En el quart barreja detectius amb música de jazz sota un títol ben curiós: “Un cheesburger i un petó de plàtan”. També fracassa el pintoresc personatge d’”El divorci de la Maribel”, en què li donen gat per llebre... i mai millor dit.

De Montclar fa els personatges molt propers i la seva escriptura és àgil i mordaç, amb un bon sentit de l’humor. En Gustau té una parella guapíssima, però no para de comparar-la amb totes les que passen pel carrer. Fins i tot fa un Excel per poder comparar-les bé. “La xicota d’en Gustau” és un relat paranoic. A “El full de paper” hi fa entrar la política i les infidelitats, que poden acabar petant pel lloc més inesperat. Polítics demòcrates de cintura cap avall i cristians de cintura cap amunt... Els tres últims són els més surrealistes. A “Dona deconstruïda” les parelles es deixen parts del cos i segueixen vivint sense les que els hi falten. Un parell de cràpules aixequen els ànims a les dones a les quals ha posat a dieta una nutricionista; cobrant d’aquesta, està clar. “Ajudant l’Olga” és espectacular.

Per posar el punt i final “2002” amb escenes de sexe en grup i viatge a París inclòs. M’ha fet pensar en “Eyes Whide Shut”, l’última pel·lícula del desaparegut Stanley Kubrick. És el més llarg i recargolat. En definitiva, “L’Amnèsia d’Eros” no és un llibre fàcil d’oblidar.

“El passadís comença a girar al voltant seu. S’arrapà a la paret, just entre el gravat de Sacha Tröger i un oli de Doris Malfeito (un altre petit tribut a la seva condició de diputat). La remor de la cardamenta venia directament del seu llit i era la típica ranera de la Montse quan feia les seves peculiars aproximacions a l’orgasme. La coneixia prou bé. Si no hagués begut tant, s’hauria precipitat dins de la cambra conjugal cridant com un energumen, però aquella mena de llosa que li aixafava el cervell el tenia clavat al passadís (que encara donava voltes), recolzat entre el Tröger i el Malfeito, tot permetent-li un distanciament –bé que involuntari- respecte d’allò que s’esdevenia allí dins. La mala puta sabia que ella era a Tortosa i ho havia aprofitat per fer una escapadeta. Un cangur per a les nenes, i a cardar! “.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy