“Cicatriz” (Sara Mesa)

Feia temps que no llegia un llibre tan intens i diferent, sense similituds amb cap altre. Es diu “Cicatriz” i està escrit per Sara Mesa (Madrid, 1976). Té 194 pàgines i l’ha publicat Anagrama. Amb una escriptura àgil i punyent, sense floritures innecessàries, l'autora critica durament la societat de consum i els robatoris als grans magatzems. També posa el seu punt de mira en les relacions personals que neixen en les xarxes socials.

La Sonia és una noia normal, com qualsevol altra. Amb una feina normal. No definiré “normalitat” perquè no acabaríem fins demà passat. Suposo que ja ens entenem. La feina no l’omple, com a tanta altra gent. La seva vida real no acaba d’agradar-li i intenta fer-la més portable xatejant en un fòrum literari d’internet. Allà hi coneix en Knut, una persona estranyíssima. Des del primer moment veus que la seva relació s’acabarà enverinant. En Knut és solitari, perfeccionista i molt tallant. Fa la sensació que no té la capacitat de mentir i que, en honor a la seva veritat, no el preocupa que pugui ferir algú amb les seves paraules. Li encanta teoritzar sobre l’individu i el grup i, sobretot, anar a contracorrent.

Cada cop més sovint, en Knut li envia llibres a la Sonia, molts cops d’escriptors del Segle XIX. Això sí, li cobra els ports. Ell no els compra. El què fa és robar-los per ella. En sap un munt. Té tècniques molt depurades i pràcticament mai l’enganxen. Primer li fa arribar llibres; després... moltes més coses. Els hauria d’acceptar la Sonia? Fer-ho no la converteix en còmplice? Queda clar que se sent afalagada pel fet que en Knut s’arrisqui per ella. El problema és que el seu admirador anònim s’obsessiona i no hi ha manera que faci marxa enrere, ni que li demani de genolls. És absorbent i no accepta un no per resposta. Els seus e-mails són inacabables i pràcticament diaris, el dia que no l’escriu més d’un cop. Diu que no hi ha cap plaer comparable a pensar.

Mesa ens presenta un món fred, buit, amb una societat de consum que s’ho menja tot. La Sonia i en Knut són supervivents. S’ho han dit tot a internet. Es coneixeran algun dia en la vida real? Mentrestant es mouen a la xarxa en un món de fantasia... malaltissa? La fantasia és una alternativa a la mediocritat en què es mouen en el seu dia a dia. Cap altre personatge té pes a “Cicatriz”. El marit i el fill de la Sonia i algunes amigues d’en Knut són pur decorat. Seguiré amb atenció a aquesta autora, que he trobat realment interessant.

“Quienes tienen manías como comprobar si han cerrado bien la ventana, si han olvidado las llaves, apagado el calentador o cerrado los grifos, en realidad –le explica-, están tratando de recuperar una seguridad perdida, de dar fe de que el universo está en su sitio. Experimento terror ante el futuro, pero aquello que está a mi alcance –o al alcance de mi mano, nunca mejor dicho- lo intento solucionar cuanto antes, a fin de ver que al menos esos flecos si han quedado atados”.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy