Fabián y el caos (Pedro Juan Gutiérrez)

Directe, cru i ple de sexe. Parlo de “Fabián y el caos”, del cubà Pedro Juan Gutiérrez (Matanzas, Cuba, 1950). Està publicat per l'editorial Anagrama i té 235 pàgines. És el mateix autor de “Trilogía sucia de La Habana”, que espero llegir aviat. La novel·la passa a Cuba, a la dècada dels seixanta, després del triomf de la revolució. Té dos personatges principals: en Pedro Juan i en Fabián.

En Pedro Juan és un noi atlètic, fort i molt segur d’ell mateix. Té el sobrenom de “Verí” i les noies se’l rifen. Però poc sexe pot tenir amb la majoria d'elles, que volen arribar verges al matrimoni i tenir un munt de fills. Ell té al·lèrgia al compromís i les relacions s’acaben en el mateix moment que comencen a pressionar-lo. És per això que allarga molt en el temps la relació amb una dona que supera la seixantena. Ni descendència ni lligams. En contraposició, tenim al Fabián: escanyolit, miop i espantadís fins a punts insospitats. És homosexual i li encanta tocar el piano. Els dos nois es coneixen a l’escola i, sense ser amics, s’acaben respectant un a l’altre, coincidint en diferents etapes de les seves vides.

A “Fabián y el caos”, Gutiérrez fa servir un llenguatge contundent, fins i tot brut, diria, per explicar les llums i les ombres de la seva estimada Cuba. En Pedro Juan és un personatge vital, que gaudeix de la vida i del sexe. En Fabián és el retrat de la desesperació, massa protegit per la seva mare –madrilenya d’origen- i vilipendiat pel seu pare, un català que se’n va emportar la dona a Cuba als anys 20. Van fer un petit imperi, treballant molt, per acabar perdent-ho tot. El fet de ser homosexual el marca moltíssim i, amb el temps, l’obliga a tancar-se en ell mateix. Molta repressió acumulada. Sexe, desolació i molt de pessimisme, en un país efervescent i molt sòrdid.

L’únic vincle d’unió que hi ha entre els dos personatges és que estan d’esquena al règim. En Juan Pedro perquè no li agraden les normes. És un home lliure i no es casa amb res ni amb ningú. A en Fabián perquè li fan la vida impossible, pel fet de ser homosexual. Hi ha un dia que fins i tot el detenen. Coincideixen a classe quan són nens; i més endavant tornen a trobar-se en una fàbrica que enllauna carn de porc. A tots dos els obliguen a treballar allà. A en Juan Pedro per gandul, perquè deambula pels carrers sense fer res en concret. A en Fabián perquè el fan fora del lloc on tocava el piano, per la seva orientació sexual. Un llibre que segur que no deixarà indiferent ningú.

"En aquellos tiempos y en aquel barrio, una puta machacada cobraba un peso por unos veinte minutos. Un peso cubano era exactamente un dólar de USA. Aquella mujer tan atractiva cobraría tal vez dos pesos. Ese dinero yo lo ganaba en un momento vendiendo helados. Pero no quería pagar. Eso era demasiado simple. Yo era muy tímido y creo que me abrumaba ese gran misterio de acostarme con una mujer. Para mí era un enigma. Y eso es lo que me fascinaba. La imposibilidad de hablar con ella. Yo era un menor. Se burlaría. No me haría caso. Y era lo que yo anhelaba. Que me prestara atención. Que comprendiera que yo existía. Invitarla a una mesa, como hacían los hombres en el bar, pagarle una cerveza. Hablar".

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy