divendres, de febrer 26, 2016
La Ma és a les portes de l'infern
Avui s’estrena “La habitación”, de Lenny Abrahamson. Té quatre candidatures als Òscars: pel·lícula, director, actriu principal (per Brie Larson) i guió adaptat. Està escrit per Emma Donoghue, a partir de la seva pròpia novel·la. És irlandesa i dura dues hores clavades. Passa molt bé. D’Abrahamson recordo l'estranya “Frank” (2014), amb el gran Michael Fassbender portant un capgròs a tota hora.
Larson està francament bé. Té tots els números d’emportar-se l’Òscar, amb el permís de Saoirse Ronan (“Brooklyn”), Cate Blanchett (“Carol”), Jennifer Lawrence (“Joy”) i Charlotte Rampling (“45 años”). La Brie nterpreta a la Ma, una dona jove que fa set anys que està tancada en una habitació. Hi és des que la van segrestar. Allà mateix va tenir a en Jack, fruit de les violacions reiterades d'en Nick, el seu captor. Ja té cinc anys. El nen, de qui fa Jacob Treblay, està espectacular. Del repartiment també destaca William H. Macy (“Fargo”, 1996), que dóna vida al pare de la Ma. Un home complicat.
Podríem dir que “La habitación” són dues pel·lícules en una. La primera passa íntegrament dins de la sala on en Nick va tancar a la Ma. Una protagonista més. El nen no coneix res més. Ella sí. Amb paciència, enginy i amb el cap molt clar, la Ma (que tenia 19 anys quan la van raptar) intenta educar al seu fill de la millor manera possible. I no és fàcil. No té pràcticament res i ell és molt espavilat. Les poques coses que aconsegueix li costen durs favors sexuals. El nen s’adapta. El seu món és l’habitació i no li entra al cap que a fora hi pugui haver més coses. La segona part és igual de dura que la primera. No n’explicaré res. És millor anar al cinema verge, sabent les mínimes coses possibles.
“BROOKLYN”
També té candidatures als Òscar, tres, “Brooklyn”: pel·lícula, actriu principal (Saoirse Ronan) i guió adaptat. I també és irlandesa! Està dirigida per John Crowley, un dels responsables de la sèrie televisiva “True detective II”. Ronan (“El gran hotel Budapest”, 2014; i “Hanna”, 2011) enamora. El seu és un paper maquíssim, tendre i ple de matisos. Omple la pantalla cada cop que apareix.
No sé si podria qualificar “Brooklyn” de pel·lícula petita –de fet, sí, perquè acabo de fer-ho-, però és d’aquelles que et roben el cor. Està datada als anys 50. L’Eilis Lacey (Ronan) viu en un petit poble irlandès, amb la seva mare i la seva germana gran. A través de la parròquia, aconsegueix feina en uns grans magatzems de Nova York. El canvi de vida no serà fàcil. Està desubicada. Fins que s’enamora d’un noi amb ascendència italiana. L'interpreta Emory Cohen. Quin gran descobriment! També està sensacional. Quan tot fa pensar que farà vida als Estats Units hi ha una cosa que la farà tornar a casa. Momentàniament? Per sempre?
L’Eilis, tota bondat, haurà d’escollir entre el somni americà, al costat d’un noi que la idolatra; o en tornar i fer arrels a Irlanda, on un conegut fill d'una família rica també comença a cortejar-la. L’interpreta Domhnall Gleeson, que aquest any ha participat en quatre pel·lícules amb presència als Òscars: “The Revenant” (El renacido), “Ex Machina”, “Star Wars; El despertar de la fuerza” i aquesta. Tot un rècord.
"KRIGEN" (A WAR)
I, ja que parlo dels Òscars, aprofito per comentar “Krigen” (A War). És danesa i opta a convertir-se en la millor pel·lícula de parla no anglesa. Totes les travesses apunten a “El hijo de Saúl”, l’hongaresa, com a gran favorita. “Krigen” està dirigida per Tobias Lindholm. Seu també és el guió. Molt ben interpretada per la parella protagonista i amb una fotografia i una posada en escena espectaculars.
La primera part de la pel·lícula passa a Afganistan, on un destacament danès protegeix la població local dels talibans. Com a mínim, aquest és l’objectiu. El principal protagonista de la història és el comandant Pedersen, molt ben interpretat per Pilou Asbaek. Està casant i té tres fills petits, que el troben molt a faltar. A la seva dona la interpreta una guapíssima Tuva Novotny. He llegit en algun lloc que la pel·lícula no aporta res nou, però no hi estic gens d’acord. “Krigen” presenta un gran dilema: Val tot per salvar als teus soldats quan t’estan atacant? És lícit sacrificar víctimes civils per assegurar la derrota de l’enemic?
Precisament, la segona part de la pel·lícula reflexiona sobre tot això, amb en Pedersen en el punt de mira, i mai millor dit. Ha passat alguna cosa, que no explicaré, i s’ha de decidir si ha actuat bé o no. A banda de les interpretacions d’Abaek i Novotny, els soldats també estan molt convincents. El “Carnicer”, sobrenom que rep un d’ells, brilla amb llum pròpia.
Bona setmana totes i a tots
@Jordi_Sanuy
Jordi
ResponEliminam´interesa molt "La habitación" y "Brooklyng",ara et diré que el Oscar espere siga per a Cate per "Carol";)
Un abraç
M´ha agradat molt La habitación.
ResponEliminaEt deixe l´enllanç a la resenya que li acabe de dedicar:
http://historias-troyanas.blogspot.com.es/2016/03/la-habitacion.html
Un abraç