dimecres, d’agost 31, 2016

Avenida de los misterios (John Irving)


John Irving (New Hampshire, 1942) té un talent innat per explicar històries. L’última és “Avenida de los misteriós”, de Tusquets Editores. Té 637 pàgines i està protagonitzada per Juan Diego, un escriptor d’origen mexicà que viu a Iowa, als Estats Units. És coix des dels 14 anys, quan la furgoneta del “Jefe” va aixafar-li un peu. Rivera, el metge que el va atendre, no va poder fer gran cosa.

“Avenida de los misteriós” és, sobretot, un llibre sobre el destí i la memòria. Juan Diego mai pot deixar de pensar en el passat. També hi somiava sovint, fins que va començar a prendre betabloquejants per controlar la hipertensió arterial, l’angina de pit i les arítmies cardíaques. Ell preferiria seguir somiant, però la medicació no li permet. El deixa en un estat de relaxació total. Fins que viatja a Filipines i comença a saltar-se les dosis indicades per la doctora Rosemary. Pren betabloquejants i Viagra, tot i que, fins aquell moment, no té parella ni relacions sexuals continuades. En Juan Diego és un “nen de les escombraries”, que va créixer en un immens abocador d'Oaxaca. Llegia els llibres que salvava del foc i fins i tot va ser capaç d’aprendre anglès de manera autodidàctica.

La germana del protagonista, la Lupe, també és molt especial. Tothom diria que és retardada. De fet, quan parlà, només l’entén ell. Malgrat això, llegeix la ment de les persones que l’envolten i no s’equivoca mai. Sap més del passat que del futur, que intueix amb dificultats. Tots dos són fills d’una prostituta que, a més a més, neteja a la Llar dels Nens Perduts, on dormen els tres. De dia, se’n cuida d’ells el cap de l’abocador. També estan molt pendents dels nens, sobretot d’en Juan Diego, el germà Pepe i l’Eduardo, dos dels capellans que porten la llar citada anteriorment. No puc explicar perquè però l’Eduardo serà una persona clau en la vida del nen, junt amb un transsexual que es diu Flor. Irving ja va tractar el tema de la transsexualitat en la seva anterior novel·la, “En una sola persona”.

ENTRA LA FICCIÓ I LA REALITAT

Transsexualitat, somnis, crítica a la religió (impressionant la “competitivitat” entre la Verge Maria i la Verge de Guadalupe), circ i molt de sexe. Al llarg del viatge a Filipines, en Juan Diego té relacions més o menys continuades amb dues admiradores seves, mare i filla. Es diuen Miriam i Dorothy. Les té per separat, tot i que m’imagino que li hauria encantat estar amb les dues alhora. Són dues dones molt misterioses, a mig camí entre la ficció i la realitat. Com el cas d’en Clark French, l’escriptor que el convida a Filipines per parlar de les seves novel·les. També hi va per homenatjar al “Gringo Bueno”, un dels seus amics de la infantesa.

“Dolores había definido el momento crucial, ese en el que uno debe soltar las manos, las dos manos. "Nunca sé en manos de quién estoy entonces, en ese momento", había dicho Dolores. "¿Puede ser que esas vírgenes milagrosas tengas manos mágicas? Quizás estoy en manos de ellas en ese momento. No creo que debas pensar en eso. Es entonces cuando debes concentrarte en los pies, paso a paso. Creo que en la vida de toda persona hay siempre un momento en el que debe decidir cuál es su lugar. En ese momento, uno no está en manos de nadie", había dicho Dolores a Juan Diego. "En ese momento, todo el mundo camina por las alturas. Quizás todas las grandes decisiones se toman sin red", le había explicado La Maravilla en persona. "Llega la hora, en la vida de toda persona, en que uno debe soltarse".

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy

2 comentaris:

  1. al final hauré de llegir-lo, tinc una amiga molt lletraferida que sempre me'l recomana insistentment i ara tu també ....gràcies per la ressenya ! bona setmana!

    ResponElimina
  2. Espero que t'agradi, Elfreelang!

    ResponElimina