Les aventures de Sherlock Holmes (Sir Arthur Conan Doyle)

Llegir a Sir Arthur Conan Doyle en català és un luxe. Ara és possible gràcies a Viena Edicions. La traducció del primer volum de “Les aventures de Sherlock Holmes” és de Xavier Zambrano. Són 12 relats en 380 pàgines. També s’inclou un escrit sobre les primeres traduccions de Holmes firmat per Josep Lluís Martín Berbois) i un ‘gabinet de curiositat holmesianes’, del mateix Zambrano.

En les últimes dècades, l’anomenada ‘novel·la negra’, que també podríem batejar com de misteri o d’investigació, ha guanyat prestigi i una quota de mercat important. Autors com Henning Mankell, Andrea Camilleri, Jo Nesbo i, més recentment, Stieg Larsson i el tàndem Hjorth-Rosenfeldt s’han fet un fart de vendre llibres i han entrat a les nostres biblioteques per la porta gran. El precursor de tots ells és Conan Doyle. No tinc cap dubte. El seu primer relat holmesià, “Escàndol a Bohemia”, es va publicar l’any 1891. Per molts anys que passin, Sherlock Holmes sempre serà l’investigador més famós de la literatura. Quan el llegim, però, potser hauríem de tenir en compte que el temps passa i fa mal. Ho dic perquè, avui en dia, els seus casos podem semblar massa bàsics i un pèl senzills; sense sang i força innocents. Tinc aquesta sensació.

Malgrat tot, cal reconèixer que aquest primer llibre de relats es converteix en una experiència literària addictiva. Les històries més cèlebres del llogater del 221 B de Baker Street estan relatades pel Dr. John H. Watson, a qui diria que Holmes no sempre tracta amb el respecte que mereix. Els èxits de Holmes es basaven, sobretot, en la seva capacitat d’observació. Mai donava res per fet. Començava les seves investigacions seguint un simple detall i anava avançant fins al moll de l’os. De vegades, es convertia en una ajuda inestimable per a la policia de Scotland Yard, sempre molt despistada. Tots els casos tenen, més o menys, la mateixa estructura. Si és possible, el detectiu sempre acaba perdonant als infractors i no demana càstigs massa severs ni presó per a ells. Els que m’han agradat més són “La lliga dels pèls-rojos”, “Les cinc llavors de taronja”, “El robí blau” i “El dit gros de l’enginyer”.

“Quan reviso les meves notes sobre els setanta casos i escaig en els quals, durant els darrers vuit anys, he analitzat els mètodes del meu amic Sherlock Holmes, em trobo molts de tràgics, alguns de còmics, força que resulten simplement curiosos, però cap de vulgar. Com que ell treballava més per amor al seu art que per guanyar diners, rebutjava intervenir en qualsevol investigació que no presentés elements inusuals, o fins i tot manifestament grotescos. Tanmateix, d’entre tots aquests casos de caràcter tan divers, no en recordo cap que presentés uns elements tan singulars com el cas relacionat amb aquella coneguda família de Surrey, els Rolylott, de Stoke”.

Bona setmana a totes i a tots.

@JordiSanuy_