La veritable vida d'en Sebastian Knight (Vladimir Nabokov)

Un llibre per rebatre el llibre d’un escriptor de llibres. Senzill i complicat alhora. A grans trets, aquest és l’argument de “La veritable vida d’en Sebastian Knight”, la primera novel·la escrita en anglès de Vladimir Nabokov (Sant Petersburg, Rússia, 1899 – Montreux, Suïssa, 1977). La traducció al català és de Ferran Ràfols Gesa. Està publicada per Viena Edicions (El Cercle de Viena) i té 214 pàgines.

Sebastian Knight és un escriptor de cert renom. Un cop mort, el seu germanastre, a qui Nabokov anomena “V”, decideix escriure’n la biografia. No ho tindrà fàcil perquè van separar-se de molt joves (eren de mares diferents) i al llarg dels anys es van veure més aviat poc. És per això que intenta entrevistar-se amb amics seus i amb algunes de les seves exparelles. La clau per entendre els últims anys de Knight podria estar en una misteriosa dona russa de la qual no en sap ni el nom. “V” no és escriptor i, abans d’iniciar aquesta gran aventura personal, li fan classes d’estil. Que quedi el més polit possible! Paciència.

Un dels grans objectius de “V” és deixar en evidència el qui va ser l’agent literari del seu germà, que va escriure un llibre ple de falsedats. No entén que maltractés Sebastian amb tanta duresa, tenint en compte que van estar junts uns quants anys. “V” farà tot el possible per desemmascarar-lo. La trobada de tots dos al despatx de l’agent literari és sensacional. La càrrega d’ironia de Nabokov no té límits. Estem davant d’una novel·la subtil i perversa, plena de pistes falses i amb un alt to detectivesc. El passatge del tren, amb “V” i un desconegut que s’ofereix a ajudar-lo, em va agradar moltíssim. L’autor intenta dir-nos que conèixer algú profundament no és gens fàcil, encara menys si no hi has conviscut de manera més o menys regular.

“La veritable vida d’en Sebastian Knight” és una novel·la diferent. Els paràgrafs dels llibres escrits pel seu germà que “V” inclou en la biografia són molt profunds, de vegades fins i tot un pèl passats de voltes. Knight no era un escriptor per tots els públics. Sempre buscava arribar a la puresa total, complicant coses que, aparentment, potser eren una mica més senzilles. Nabokov sempre serà recordat per haver escrit “Lolita” (1955), una novel·la que ha perdurat en el temps. Llegir més coses d’ell és un plaer. Molt recomanable.

“No era sinó l’eco d’una veritat possible, un recordatori oportú: no estiguis pas convençut que podràs esbrinar el passat dels llavis del present. Desconfia del venedor més honest. Record que el que t’expliquen sempre té tres capes: està modelat per l’orador, remodelat per l’oïdor i és ocultat a l’un i a l’altre de la mà del mort que protagonitza el relat. Qui parla d’en Sebastian Knight?, repeteix la veu de la consciència. Qui, digues? El seu millor amic i el seu germanastre. Un erudit amable, apartat de la vida, i un viatger empegueït que visita una terra llunyana. I on és el tercer en discòrdia? Es podreix plàcidament Al cementiri de Saint Damier”.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy