La Jana i el desig invisible (Georgina Esteva i Montse Buñuel)

El duo Georgina Esteva – Montse Buñuel no té aturador. “La Jana i el desig invisible” és el seu cinquè projecte en conjunt. La Georgina (Barcelona, 1977) escriu la història. La Montse (Granollers, 1968) en fa les il·lustracions. El llibre, de narrativa juvenil, té 110 pàgines i està publicat per l’editorial Gregal. Divendres el presentaran a la llibreria La Gralla de Granollers.

La gran protagonista d’aquesta història és la Jana, disposada a descobrir l’enigma de la Muntanya Sagrada. Des de la finestra de l’habitació de casa seva, a l’imaginari poble de Bulàs, la veu cada dia, en la llunyania, i es pregunta per què ningú s’ha atrevit a pujar-hi. Diu la llegenda que la Brixa, una dona amb poder i saviesa, va prometre als primers habitants de la localitat que se’n cuidaria, personalment, que mai no els faltés de res. A canvi, però, els quedava prohibit pujar a la muntanya i tocar o veure l’aigua del riu. Aquest pacte tàcit s’ha transmès de generació en generació, des de temps immemorials, i encara dura.

Ajudada per una granota invisible, la Milsa, i amb la comprensió de les seves millors amigues, la Lènia i la Síria, la Jana està disposada a pujar a la muntanya, tota sola, i descobrir el secret de l’aigua il·luminada. “La Jana i el desig invisible” és una història d’aventures plena de fantasia. Defensa la determinació i els somnis; i també la necessitat de lluitar per aconseguir tot allò que desitges, encara que de vegades et sentis sol i incomprès. La Georgina i la Montse dibuixen un món únic i imaginari, en el qual la reflexió és pràcticament obligada. Gaudir, pensar i mirar sempre endavant.

“La Jana va fer un profund sospir després d’haver llegit la nota, a poc a poc anava entenent més coses. Realment, si ho mirava positivament, era afortunada, un ésser desconegut i totalment invisible li estava donant pistes per realitzar el seu gran somni, una cosa que fins ara mai no havia pogut compartir amb ningú.
En llevar-se, es va vestir de pressa i, saltant les escales de casa seva de tres en tres, va dir adeu als pares i va anar a buscar les seves amigues.
Com de costum, va anar al bosc i va pujar a l’Arbret.
La Jana estava fortament motivada per explicar-los la seva aventura, perquè feia massa dies que l’estava retenint a dins seu i ja estava a punt de rebentar”.
Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy