El solc (Valérie Manteau)

‘Solc’: Cavitat longitudinal que fa en el sòl l’arada o un altre instrument semblant. En armeni seria ‘agos’, que és el nom d’un setmanari que es publica a Istanbul, a Turquia. Hrant Dink en va ser el seu editor i un dels principals columnistes, fins que va ser assassinat, el mes de gener de 2007. ‘El solc’ és el títol que ha escollit la francesa Valérie Manteau (1985) pel seu darrer llibre, traduït al català per Elisabet Ràfols Sagués.

La protagonista d’aquesta història que defensa la llibertat i la pluralitat és una periodista francesa instal·lada a Istanbul. És ella qui fa de narradora. La seva relació amorosa amb un intel·lectual turc comença a fer aigua pels quatre costats. Paral·lelament, veu com la població cada cop gaudeix de menys llibertats. Qualsevol que s’allunyi de les versions oficials és considerat un traïdor, un dissident. La periodista està molt interessada en la figura de Dink i comença a escriure un llibre sobre ell. L’aposta de l'armeni per la pau i per la convivència entre comunitats li va costar la vida. Segons l’autora, avui en dia, a Turquia, parlar del genocidi armeni, que va superar el milió i mig de morts, és tota una temeritat. És millor veure i callar.

L’escriptora oscil·la entre dos mons, com la mateixa Istanbul. Està enamorada de la ciutat, però asfixiada pel règim de Recep Tayyip Erdogan. Vol i dol. Europa i Àsia. Aviat a les presons turques hi haurà més periodistes que delinqüents habituals. Dink va ser assassinat. Molts altres també han tingut problemes, com l’activista Asli Erdogan (que no té res a veure amb el president), l’advocat turc Tahir Elçi (eliminat el novembre del 2015) i la també advocada i activista Eren Keskin. Amb aquest llibre, Manteau ha guanyat el Premi Renaudot. Està publicat per Angle Editorial i té 199 pàgines. Pel que explica, el que passa a Turquia no està tan lluny del què estem vivint aquí, amb els mitjans cada cop més controlats i la fiscalització de les xarxes socials. Bon retrat d’un moment complicadíssim.

“Jo em pensava que la campanya d’odi contra el Hrant havia començat després de la publicació a Agos d’un testimoniatge que suposava que Sabiha Gökçen, una de les filles adoptives d’Atatürk, una icona nacional, primera dona pilot aèria, Sabiha Gökçen, la protegida del primer president de la República, era una supervivent del genocidi armeni. Dels que s’anomena “les restes de l’espasa”. Quan ho explico a l’Elsa, alça els braços al cel, però quina necessitat de publicar també d’això. El Hrant, citat i severament previngut després d’unes “provocacions? Així, s’havia justificat davant del fiscal d’Istanbul dient que no volia abordar la qüestió armènia a Turquia únicament per parlar de morts, sinó perquè també volia saber què se n’havia fet dels supervivents, i més concretament, més íntimament, dels orfes”.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy