Sal Roja (Ramon Gasch i Teresa Sagrera)

Per sobre de tot, "Sal Roja" és la història d'una venjança. Una venjança en majúscules. Sense aturador. En un tancar i obrir d'ulls, com per obra de màgia, en Miquel Ferrer, un humil treballador de les salines de Cardona, es transforma en el sanguinari Llop de Cardona. És un home brutal, en tots els sentits. Li donen vida Ramon Gasch (Santa Maria de Palautordera, 1950) i Teresa Sagrera (Sant Pere de Vilamajor, 1966).

Aquesta llarga novel·la escrita a quatre mans -620 pàgines-, comença l'agost de l'any 1711, en plena Guerra de Successió. A Miquel Ferrer, l'exèrcit filipista li assassina la dona i els seus dos fills, quan massacren la localitat de Cardona. També maten al seu pare, impossibilitat en un llit. Només se salven ell i la seva germana. Després d'ajusticiar a un dels seus enemics i prendre-li l'abric, fosc i amb un coll de llop, el tallador de sal passa a ser conegut com el llegendari Llop de Cardona, un personatge inventat pels autors. Ràpidament es converteix en un Miquelet que es fa famós per la seva brutalitat; sempre anant per lliure, acompanyat per un grup de fidels. No li agrada fer presoners. Mata a tothom qui pot per saciar la seva inacabable set de sang i venjança.

Curiosament, l'exèrcit filipista mai va ser capaç de fer caure el Castell de Cardona. Els austriacistes van aguantar el setge com a lleons, fins que es va rendir Barcelona, l'11 de setembre de 1714. La capitulació de la capital va provocar que Cardona també hagués d'abandonar les armes. A "Sal roja", Gasch i Sagrera fan una recreació èpica, sense estar-s'hi de res, d'un episodi clau en la història de Catalunya. El llibre, publicat per Columna, inclou un glossari i una guia de personatges. A banda del Llop de Cardona, em quedo amb la seva germana, la Margarida, que va arriscar la seva vida fent d'espia i de correu. Les aventures del Llop de Cardona, sempre emocionants, estan esquitxades per petites parts del diari de guerra del brigadier enginyer militar Louis Biancolelli, sota les ordres de l'enginyer en cap monsieur Joblot, tots dos personatges reals. És la visió de la guerra dels filipistes.

"Al començament de la guerra no hi havia un clar sentiment antibirbó, però aquest havia anat augmentant en molts pobles per l'efecte de la repressió, com també a causa del darrer impost que els havien aplicat. Les quinzenades havien esverat les poblacions. El focus de rebel·lió havia nascut a prop de Vilafranca del Penedès, però semblava que no tenia aturador, s'anava repetint ara en un poble ara en un altre. Talment com si la política de terra cremada iniciada pels borbònics no tingués cap efecte. La gent sabia a què s'exposava, coneixien bé la brutalitat de l'enemic, però allò ja no els frenava perquè aquell impost asfixiant s'havia de pagar cada dia i aviat les possibilitats es van acabar...".

Bona setmana (de confinament) a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy