Ismail Smile fa de representant d'un producte opioide per calmar el dolor. El distribueix el seu tiet i es tracta d'un esprai sublingual amb propietats meravelloses. Quan el fan fora de l'empresa, sense cap motiu concret, l'Ismail es converteix en el Quixot i comença una road trip per trobar-se amb la Salma R. És la seva Dulcinea particular, una celebrity del cinema i de la televisió nord-americana a qui no coneix de res. És originària de l'Índia, com ell. Està convençut que "la televisió és el Déu que ens ho dona tot". Per fer aquest viatge iniciàtic i trobar la seva enamorada, el Quixot s'inventa un fill que bateja amb el nom de Sancho. Aquest descendent imaginari, que parla amb un grill que té accent italià, es dirigeix al lector en primera persona. Un fill que, tot i sortir del no-res, ràpidament vol autonomia pròpia.
El Rocinante del Quixot és el Chevy, el cotxe que el porta a tot arreu, passant per un munt de pobles de l'Amèrica profunda. L'addicció del nostre protagonista per la televisió m'ha fet recordar "Réquiem for a dream" (1978), d'Hubert Selby Jr., on la seva protagonista es passa la vida davant de la pantalla, pensant que tot allò que hi passa és de debò. Darren Aronofsky en va fer una grandíssima adaptació cinematogràfica, l'any 2000. A "Quixot", Rushdie ho tracta pràcticament tot: els amors obsessius, les relacions entre pares i fills, les desavinences entre germans, el poder destructor d'algunes 'cultures' escombraria, el racisme contra els immigrants, el fanatisme, l'estupidesa, la ignorància i fins i tot la fi del món. Crítica, sàtira i paròdia a parts iguals.
SIMILITUDS ENTRE FICCIÓ I REALITAT
La història del Quixot surt de la ploma del Germà, un escriptor que ha tingut certa notorietat gràcies a les novel·les d'espies. És allò del llibre dins el llibre. Ara ha decidit canviar de gènere. Les similituds entre ell i el seu nou personatge són molt grans. Està barallat amb la seva Germana -igual que el Quixot amb la seva, batejada com el Trampolí Humà- i totes dues estan malaltes de càncer. En els dos casos, creuen que ha arribat el moment d'intentar fer les paus. Tots dos tenen un fill amb qui no s'acaben d'entendre. Els opiacis sublinguals apareixen en la història del germà i en la del Quixot i també els abusos sexuals. La gran diferència entre ells és que el Germà no té ni sembla que hagi tingut cap amor platònic.
A mesura que avança l'acció, cada cop és més difícil diferenciar entre les vides d'un i de l'altre. Van coincidint pràcticament en tot. En això, m'ha fet pensar en el "4 3 2 1", de Paul Auster. Rushdie esquitxa el llibre de paranoies constants, com quan el Quixot i en Sancho fan nit en una població mig deserta on molts dels seus habitants s'han convertit en mamuts. Aquesta 'mastodontitis' és una clara crítica contra els Estats Units i a la banalització del racisme i de les armes. També a l'augment sense aturador del populisme. Fa molt temps que vaig llegir el Quixot de Cervantes, però aquesta versió 2.0 de Rushdie m'ha semblat espectacular. No fa massa, d'ell també vaig llegir "La decadència del Nero Golden", que em va agradar molt.
"L'autor de la narració precedent -l'anomanarem Germà- era un escriptor d'origen indi establert a Nova York que prèviament havia escrit vuit novel·les d'espies amb el pseudònim de Sam DuChamp i un èxit dubtós. Llavors, en un canvi de direcció sorprenent, havia concebut la idea d'explicar la història del llunàtic Quixot i la seva fatídica recerca de la preciosa senyoreta Salma R, en un llibre radicalment diferent de qualsevol altre que hagués intentat escriure mai. Tan bon punt va haver concebut la idea, li va començar a fer por...".
Bona setmana a totes i a tots.
@Jordi_Sanuy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada