El primer capità (Enric Calpena)

A "El primer capità", Enric Calpena (Barcelona, 1960) novel·la la vida de Joan Gamper. Des que va arribar a l'estació de França, l'octubre de 1898, molt il·lusionat, fins al seu suïcidi, el 30 de juliol de 1930. Tenia 52 anys. De fet, el llibre comença amb l'enterrament de qui va ser el primer president del Futbol Club Barcelona, al cementiri de Montjuïc. Està publicat per Edicions 62 i té 350 pàgines. L'he llegit d'una tirada. Està molt bé.

Possiblement, una bona part dels lectors ja coneixen la vida del suís Hans Gamper, encara que sigui de passada. Tot i això, el llibre és igual d'interessant. Calpena sap explicar-ho tot d'una manera molt emotiva, tocant la fibra, centrant-se en petits detalls, aconseguint que visquem els primers partits del Barça com si s'estiguessin jugant en el moment que llegim el llibre. En vols saber el resultat! Se centra, i molt, en la capacitat de lideratge de Gamper, dins i fora del camp. Des d'aquell dia que l'entrenador de Català no el deixa apuntar-se amb ells, pel fet de ser estranger i protestant. Va ser llavors quan va decidir fundar un nou club, el Foot-ball Club Barcelona, obert a tothom. Un espai de llibertat i democràcia sense precedents. Una  mirada cap al futur. Aprofitant l'experiència d'haver estat campió a Suïssa.

Políticament, ens hem de centrar en els anys de la Gran Guerra, l'auge de la Lliga Regionalista d'Enric Prat de la Riba i la dictadura de Primo de Rivera, que cada cop estrenyia més. Fins al punt que Gamper es va haver d'exiliar, obligat, després que el públic de les Corts xiulés la marxa reial en un partit amistós entre el Barça i el Júpiter, l'any 1925. També es va tancar el camp. Quan va tornar, després de quatre anys vivint a Suïssa, ja res va ser igual per a ell.  El Barça, per qui tant havia treballat, el va deixar de banda i els seus negocis van caure en picat, potser per no saber retirar-se a temps. "El primer capità" també inclou la bonica història d'amor d'en Gamper amb l'Aurora, una florista. De passada, Calpena també ens parla de la fundació de l'Espanyol i del Reial Madrid (per part de dos germans catalans) i del naixement del diari Mundo Deportivo i d'una incipient Loteria Valdés, entre altres coses.

"Aquell divendres a primera hora de la tarda, per primera vegada al camp hi havia tants espectadors com jugadors. En Gamper, tanmateix, no es volia fer il·lusions: entre els del nou club i els pocs que havien vingut del Team Anglès, tan sols eren vint per jugar el partit. A més, alguns dels qui millor havien entrenat diumenge anterior no havien pogut acudir al camp. Per sort, tenien un àrbitre experimentat, un anglès canós, anomenat Leack, que ja havia arbitrat un parell de partits a Anglaterra. A última hora fins i tot va aparèixer un periodista de La Vanguardia".

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy