Ulls de nit (Sílvia Cantos)

Si la vida no et reparteix les millors cartes, potser has de canviar de crupier. No serveix de res lamentar-se ni abandonar la partida. Has d’oblidar les pèrdues i confiar en els companys de taula que sempre estan disposats a donar-te un cop de mà. La Lia, protagonista d’”Ulls de nit”, en té tres d’imprescindibles: la Lola, la Marta i el Sr. Antoni. Bonança elevada a la màxima potència. Amistat en majúscules. Més que família.

En el seu debut com a novel·lista, Sílvia Cantos (Argentona, 1980) ens regala una bonica història de color blau marí, com les aigües de la localitat italiana de Positano. Allà, la Lia hi viu una aventura d’amor total, amb complicitat màxima i sexe desenfrenat, que ens explica amb tot luxe de detalls. El que va passar a bord del Morfeu, en braços d’en Joan, no ho oblidarà mai més. Ni podrà ni voldrà. La Lia, que es va quedar sense mare de ben petita, té por d’estimar i de tornar a perdre algú proper i, per això, en l’amor, no vol arriscar massa. Viu dels records, de tot allò que va deixar escrit negre sobre blanc a la seva Moleskine, que sempre porta molt a prop del cor. Però, en el fons, desitja que en Joan torni a aparèixer a la seva vida i la canviï de dalt a baix. Els personatges d’”Ulls de nit” caminen per la idíl·lica Positano, però també per les ciutats de València, Madrid i Barcelona.

La Lia és una escriptora novella, com la mateixa Sílvia, amb una gran passió per la literatura. El llibre està ple de referències literàries, com per exemple “La ciudad de los prodigios” (d'Eduardo Mendoza”), “Algú com tu” (de Xavier Bosch) o “Suite francesa”, d’Irène Némirovsky. El Sr. Antoni, l’amo del Cafè Principal, al centre de València, és qui, moltes vegades, l’orienta en la lectura. Li recomana títols. Després els comenten, sempre amb una tassa de xocolata al costat. L’home es va fer ‘càrrec’ d’ella quan el seu pare va morir de manera inesperada. Eren bons amics. Ha estat el seu punt de suport, com la Lola (grandíssim personatge) i la Marta. Sempre hi són quan se les necessita. Saben quan han d’arribar i quan han de marxar. Sense fer soroll. O fent-ne molt. Les seves nits de nenes són inoblidables.

“Ulls de nit” és un llibre optimista. Aconsegueix emocionar, que no sempre és fàcil. Emociona per l’amor total que viuen la Lia i en Joan i per l’amistat sincera que es regalen la Lia, la Lola i la Marta. També emociona per l’extraordinària relació ‘literària’ de la protagonista amb el Sr. Antoni i pel final, que demostra que els designis del fil vermell són inescrutables. El llibre, escrit amb un estil àgil i directe, està publicat per Columna i té 396 pàgines. Sol, sal i mar. Vida en estat pur. Després de recomanar títols al llarg de més d’onze anys a Vilassar Ràdio i Ràdio Argentona, ara la Sílvia ens ha presenta el seu. Molta sort en aquesta nova aventura.

“Si poguéssim congelar instants de vida, jo emmagatzemaria aquell per ser un dels moments més sensuals que he experimentat mai. Envoltats de silenci, acaronats per l’aigua, els nostres cossos connectats en perfecta sintonia, les meves cames enllaçades a la seva cintura, les nostres boques en comunió, eren l’escenari d’una dansa ferotge protagonitzada per les nostres llengües, que amb un desfici evident s’entortolligaven, assaborint-nos, afamades. En Joan seguia penjat de l’escala mantenint-me en un feliç captiveri de la qual no hauria volgut escapar mai més. Li acariciava els cabells rinxolats, sospirant amb la respiració cada cop més accelerada”.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy