La novia gitana (Carmen Mola)

Encara no havia llegit res de la misteriosa Carmen Mola (escriu sota pseudònim) i en quatre dies he acabat la seva exitosa trilogia, publicada per Alfaguara. El primer llibre, que es va posar a la venda l’any 2018, es titula “La novia gitana”. Es tracta d’una novel·la negra -en alguns punts s’endinsa en el gènere del terror- protagonitzada per una brigada d’elit de la policia de Madrid, els BAC (Brigada Anticriminal). És impossible deixar-la de banda.

Al capdavant de la policia hi ha l’Elena Blanco, separada i amb un fill desaparegut des de fa anys. Mai s’ha perdonat que el perdés de vista només un moment i segueix buscant-lo. Sense defallir. Sovint s’entreté cantant cançons italianes en un karaoke, bevent grapa i lligant amb homes que tinguin un tot terreny. Se’ls emporta al pàrquing que controla en Juanito, el cambrer romanès del bar on va a esmorzar cada dia. És un pou de saber popular. Li encanten els seus paral·lelismes esportius. L’equip el completen la Chesca (tot caràcter, molt difícil de portar), l’Orduño i la Mariajo, l’experta en informàtica, tot i que la dona ja supera la barrera dels seixanta anys. La meva preferida. En les primeres pàgines del llibre, s’incorpora a l’equip l’Ángel Zárate, que és un dels policies que troba el cos sense vida de la ‘novia gitana’. De Carabanchel. La Blanco no dubta ni un moment en fitxar-lo.

La víctima, Susana Macaya, és una jove que estava a punt de casar-se, de pare gitano i mare paia. Apareix morta la nit del seu comiat de soltera, com a la seva germana Lara, set anys enrere. En tots dos casos, el modus operandi, macabre i d’una duresa extrema, és exactament el mateix. Quan llegeixes com van matar a les dues noies se’t posen els pèls de punta. Si l’assassí de la Lara és a la presó, Qui hi ha darrere d’aquest últim crim? Potser la policia va agafar la persona equivocada i entre reixes hi ha un innocent? A veure què dirà en Manuel Rentero, cap de l’Elena. Normalment, l’únic que l’importa és quedar bé davant dels mitjans de comunicació i menjar en bons restaurants. És amic personal de la mare de la inspectora, una dona de l’alta societat madrilenya.

“La reina gitana” és un llibre amb molta violència i força cruel. De vegades, pot arribar a provocar repugnància. Tot i això, és addictiu. L'autora busca el contrapunt amb moments d'humor. Els personatges estan molt ben retratats psicològicament i la narració, plena de detalls, és àgil i directe. Sempre passen coses. No es perd l’emoció. La història està esquitxada per les reflexions de l’assassí, que les llegim en tercera persona. Ajuden a entendre en quin moment va perdre el nord. Completen la trilogia, en parlaré aviat, “La red púrpura” i “La nena”. Augmenta la cruesa i la violència. Avís important per navegants.

“Susana llevaba rato temiendo el momento en que le tocara a ella ser el centro de atención y este ha llegado. Le han correspondido dos bailarines, uno rubio con aspecto de sueco, un vikingo; otro mulato, parece brasileño. Los dos empezaron vestidos de policías, aunque ahora estén casi desnudos, los dos son muy atractivos, de pechos amplios y piernas fuertes, musculados, con el pelo afeitado en los lados de la cabeza y más largo por arriba, depilados por completo y con la piel brillante por el aceite que deben de haberse untado antes de salir a actuar... Solo les queda puesto un pequeño tanga, rojo el del mulato y blanco el del vikingo. Susana teme que le pidan que se los quite con los dientes, como han hecho varias de las novias que la han precedido en el escenario. Si su padre la viera... Por cosas así siente tanta ira hacia ella”.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy