Semiidèntics (Muriel Villanueva)

Viure envoltat de gent i sentir-se sol. Brillar en escenaris plens i estar buit per dins. Tenir clar que et falta alguna cosa important, però no saber quina. És com se senten l’Ari i l’Aran, bessons originats per la fecundació simultània d’un òvul per part de dos espermatozous. Ells són els protagonistes de “Semiidèntics”, l’últim llibre de Muriel Villanueva (València, 1976). Té 188 pàgines i està publicat per Angle Editorial.

L’Ari és una famosa cantant de rap. Les seves cançons són molt punyents i parlen de soledat, d’incomprensió i de desencant. L’Aran és un ballarí d’èxit, tot i faltar-li l’avantbraç esquerre. Delicadesa en estar pur. El seu gènere sexual és indefinit. No sap si té un micropenis o un súperclítoris. Arribat el moment, ja decidirà qui vol ser i com. Tenen 19 anys i desconeixen l’existència del seu bessó. La noia viu amb la seva mare, la Manuela; el noi amb la Blanca, que és qui el va adoptar. Els germans van ser separats tot just acabats de néixer. L’Ari es ‘confessa’ al mirall. L’Aran a la Gretel, la seva nina de drap. Tenen una vida trista i incompleta. Les absències marquen més que les presències i no acaben de gaudir de l’èxit que els acompanya des de fa temps. Per sort, tot sembla encaminat a una trobada, fortuïta o no, que necessiten com el pa que mengen...

L’Ari i l’Aran són dos dels narradors d’aquesta novel·la. També ens parlen en primera persona en Miquel (pare de les criatures), la Manuela, la Blanca i la Rut, companya de feina d’en Miquel i ex parella de la Blanca. Ho van deixar quan ella va decidir adoptar una criatura acabada de néixer. “Semiidèntics” és un llibre ple de sentiments i d’emocions. L’autora ens explica la història dels bessons amb naturalitat i sense jutjar-los. Tenen un munt de temes importants per resoldre, començant pel seu origen i acabant en el futur més proper. Entremig, un munt de temes cabdals, com la identitat sexual, l’amor fraternal, el perdó i la necessitat de recuperar el temps perdut. Novel·la delicada i intimista que es llegeix pràcticament d’una tirada, sense aturador. Amor en estat pur. Tot un encert.

“De nit i a casa de nou. Per fi. Amb tu.
Hem passat una setmana fent rodar l’espectacle per diferents sales, i se suposa que ha anat bé. Però a mi aquesta minigira, m’ha matat. He provat de gaudir-ne, perquè, tal com diu la mare: “No tothom té la sort de tindre les teues qualitats físiques, la teua capacitat expressiva i una família que recolze una carrera artística”. Però m’ha costat molt. Des de la primera nit, la de l’estrena a Barcelona, des que l’home eixe em mirà d’aquella manera abans de caure redó, no he vist més que conques buides en els ulls del públic, de cada persona de cada platea davant la qual hem ballat. No sé per què aplaudien, com si l’espectacle els agaradara, si no ens miraven. Ens veien? Em veien?”.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy