diumenge, de juny 27, 2021

Ulls d'aigua (Domingo Villar)


Tenia molt bon record de quan vaig llegir "L'últim vaixell" i no he dubtat ni un moment en submergir-me en el primer cas de Leo Caldas, el simpàtic inspector gallec creat per Domingo Villar (Vigo, 1971). El llibre, de l'any 2006, l'acaba de publicar l'editorial Columna, traduït al català per Pau Joan Hernàndez. Són 201 pàgines que es llegeixen en un tres i no res. Es tracta d'una novel·la policíaca clàssica, amb un parell d'assassinats, que manté l'emoció fins ben bé al final. Molt recomanable.

En Caldas és un home solitari i melancòlic a qui li agrada menjar i beure bé, sovint de restaurant. Dos cops per setmana participa en un programa de ràdio que es diu “Patrulla a les ones”. Aquesta segona 'feina' li obre moltes portes, tot i que li costa admetre-ho davant del seu ajudant, en Rafael Estévez. A tothom li fa certa gràcia col·laborar amb el policia de la ràdio que, amb el pas del temps, s'ha anat fent molt popular. L'Estévez és un aragonès a qui van 'castigar' a Galícia per diferents insubordinacions. És gros, gras i amb una mala llet que tira enrere. La paciència no va amb ell. Per sort, de vegades treu a passeig el seu loquaç sentit de l'humor. Que els gallecs contestin qualsevol pregunta seva amb una altra pregunta el fa parar boig.

'Ulls d'aigua' és el sobrenom com es coneixia al saxofonista Lois Reigosa, a qui troben mort al llit de casa seva. L'han assassinat d'una manera molt cruel. És per això, que tot fa pensar que es tracta d'un crim passional. L'home enamorava tothom amb la seva música i amb els seus ulls blaus… com l'aigua. El músic no tenia cap relació estable i, per desgràcia, la policia no ha trobat ni una sola empremta sospitosa entre les seves coses. Hauran de començar de zero. Aviat s'adonen, però, que van pel bon camí, quan un conegut d'en Lois també apareix executat a casa seva. Podríem dir que el llibre fa olor de mar i de pins i que pot llegir-se molt bé a ritme de jazz. Villar ho explica tot de manera lineal, sense la necessitat de donar massa voltes per despistar al lector. La seva és una narració dinàmica i enèrgica, amb uns personatges que cauen bé des del primer moment. Personatges masculins, perquè les dones tenen més aviat poc pes en la major part del llibre. Amb ganes de llegir "La platja dels ofegats", el segon cas de Leo Caldas, que es publicarà aviat.

"Lois Reigosa era saxofonista de jazz, era solter i vivia sol. La seva mare residia en una caseta a la vora de la veïna ria de Pontevedra, al poble Mariner de Bueu, d'on també era originari el mort. No tenia pare ni germans coneguts. Segons els guàrdies que custodiaven l'illa de Toralla, tot i ser un home d'horaris nocturns, era tranquil. Tocava el saxòfon amb la seva banda quatre nits per setmana al Grial, un local situat a l'entrada de la part vella de la ciutat. El conjunt l'integraven tres components, inclòs el mateix Reigosa. Els altres dos eren el contrabaixista irlandès Arthur O'Neal i la pianista Iria Ledo. A més d'això, la víctima compartia classes com a professor suplent al conservatori municipal de Vigo".

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy

1 comentari:

  1. He llegit els tres de la sèrie de Leo Caldas, m'han agradat tots tres, sembla ben bé que estiguis a Galícia mentre els llegeixes.

    ResponElimina