La doncella guerrera (Teresa Sagrera)

Teresa Sagrera (Sant Pere de Vilamajor, 1966) s'està especialitzant en personatges femenins molt poderosos. Després de meravellar-nos amb la Blanca (protagonista indiscutible de "Cabells de gebre"), ara ens apropa una altra dona irrepetible. Es diu Juana i és l'heroïna de la novel·la “La doncella guerrera”, publicada per Ediciones B. Són 446 pàgines plenes d'acció, honor, amor i batalles tenyides de vermell. D'ella també he llegit "Sal roja".

Corre l'any 1475. Després de la mort del rei Enric IV, lluiten pel seu tron la seva única filla, Juana la Beltraneja, i els que van acabar sent els Reis Catòlics, Isabel i Fernando. El comte d'Arintero ja és massa gran per anar a la guerra i no té ningú per enviar en nom seu. La seva esposa li va donar cinc filles i per això ara la menysprea. Està a punt de perdre l'oremus. Després d'un entrenament molt dur, al final accepta que sigui la seva segona filla, la Juana, qui representi la família en el camp de batalla. Ella li ho havia demanat reiteradament. Li posa algunes condicions: que ho faci vestida d'home i sota el nom de Diego de Oliveros de Arintero. Les dones tenen prohibit combatre. I que l'acompanyi l'Hugo, a qui el comte tracta com si fos el seu propi fill. Treballa per a ell des que era petit. Serà el fidel escuder de la noia. Haurà de protegir-la com si de la seva pròpia vida es tractés.

Juana de Arintero es va convertir en la primera guerrera i soldat d'Espanya, en una llegenda. Arintero és un poble del municipi de Valdelugueros, a la província de Lleó. “La doncella guerrera” és una novel·la històrica sense quasi pauses i amb un ritme frenètic. És una defensa aferrissada del poder de la dona, que hauria de gaudir de les mateixes oportunitats que els homes. Expliquen que en el camp de batalla, la Juana va demostrar més valor que la majoria dels seus companys. El llibre creix a mesura que avança, amb un final molt emotiu. La relació que estableix la jove amb l'Hugo (és fàcil passar de l'odi a l'amor i a l'inrevés) ens regala moments preciosos. És una llàstima que algunes dones no acceptin que una d'elles se surti amb la seva i desafiï el poder establert. Pura enveja...

 “El miedo es un veneno que lo inunda todo sin piedad; avanza cautelosamente zigzagueando entre los pensamientos; hurgando con encarnizamiento en cualquier brecha por minúscula que sea, hasta penetrar en lo más hondo de nuestra existencia. Actúa sin misericordia, persiguiendo la vulnerabilidad de una duda; la debilidad de una pena; la añoranza de otro tiempo. Nunca estamos a resguardo de su pernicioso efecto, quedando vilmente expuestos a él, desnudos como cuando vinimos al mundo, solos ante el frío infinito de la noche eterna. No hay guarida que pueda protegernos del hielo que corre por nuestras venas”. 

Bona setmana a totes i a tots. 

@Jordi_Sanuy