dimarts, de febrer 01, 2022

Quan s'esborren les paraules (Rafel Nadal)


Amb “Quan s’esborren les paraules”, Rafel Nadal (Girona, 1954) tanca la trilogia que va començar fa deu anys amb “Quan érem feliços” i que va seguir amb “Quan en dèiem xampany”. Continua explicant-nos la història de la seva família. Eren dotze germans i les van viure de tots colors. Aquest últim llibre el comença parlant de la seva mare, la baba Montserrat, però també fa moltes referències als seus nets i ens regala grans reflexions personals. Té 329 pàgines i està publicat per Columna.

La mare d’en Rafel era una persona molt culta i religiosa. Tenia carrera universitària, parlava un munt d’idiomes i governava la casa i la família amb encert. Era el seu pal de paller. Fins que un dia va deixar de parlar i d’interactuar i es va limitar a mirar per la finestra, asseguda en la seva butaca d’orelles de la casa familiar a Girona. Una situació difícil d’assumir per a l’autor, que veu com, amb aquest silenci, desapareixia una bona part de la seva infantesa. Hi ha moltes coses que la seva mare, que encara és viva, ja no li explicarà mai més... Anècdotes viscudes a Girona, però també a Palamós (grans records dels seus dies a la Fosca) i al mas d’Aiguablava. És per això que reivindica la memòria i la importància de recordar a les persones estimades, perquè mai acabin de desaparèixer del tot. Que visquin a través nostre, mentre sigui possible.

L’amor incondicional pels seus nets, faria qualsevol cosa per ells, també omple moltes pàgines de “Quan s’esborren les paraules”. Nadal es despulla fins a punts insospitats, deixant clar que els enyora des del mateix minut que se’n separa. Estem davant d’un llibre nostàlgic, escrit des del cor. L’autor també reflexiona sobre la finitud del temps. Quan era jove, mai s’ho havia plantejat. Ara ja veu clar que tot s’acaba, començant per la salut. No es desespera, però és conscient de les seves limitacions. Algun dia ell també viurà a través dels records dels seus nets, com la seva mare a través dels seus. La passió per les tradicions i la duresa del confinament –que el va apartar dels seus- també passen per la ploma d’en Rafel, que transmet emoció i passió per la vida de la primera a l’última pàgina. Segons Columna, aquesta trilogia ha superat els vuitanta mil lectors.

“Hi ha camins que porten a la pau i camins directes a la guerra. Camins que auguren viatges carregats de violència, camins controlats per homes armats, però també camins per xerrar, de conversa pausada. Camins que al final del trajecte ens ofereixen una oportunitat, una esperança, un somni. Punts d’arribada on ens espera algú estimat amb els braços oberts, algú que frisa per abraçar-nos. I camins que ens porten a una frontera, a una porta barrada, a una tanca de filferro de punxes puntejada de torres de vigilància.
Hi ha camins d’anada i de tornada. I hi ha camins sense retorn”.


Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada