Les altres mares (Laia Aguilar)

Tres dones. Tres supervivents que viuen la maternitat de manera molt diferent. Tres 'no mares'? Són l'Emma, la Jhanet i la Natalka, les tres principals protagonistes de "Les altres mares", l'última novel·la de la Laia Aguilar (Barcelona, 1976). Són 269 pàgines escrites amb molta sensibilitat. És impossible llegir-les sense implicar-se, perquè els sentiments estan a flor de pell. Emoció màxima. Està publicada per l'editorial Columna.

Les tres històries que ens explica la Laia són un autèntic bany de realitat. Les coses no sempre surten com estan previstes i, quan fallen, cal acceptar-ho i buscar una sortida alternativa. Les 'altres mares' també existeixen, encara que quedin difuminades i se'n parli poc. Són de carn i ossos i requereixen visibilitat. L'Emma té un embaràs feliç, fins que deixa de ser-ho. Al cap de vuit mesos pareix al seu fill mort i el seu món blau cendra s'enfonsa. En un tancar i obrir d'ulls s'ha convertit en una proscrita, en una 'no mare'. La Jhanet és una adolescent boliviana. En els últims onze anys només ha vist tres cops a la seva mare. L'Eli cuida als bessons d'una família benestant i no té temps per res més. Ara totes dues es retroben a Barcelona. En saben ben poca cosa, l'una de l'altre. Mare dels fills d'uns desconeguts i no de la seva. Una 'no mare'.

El triangle el completa la Natalka, una ucraïnesa que fa de ventre de lloguer. Va obligar-la el seu marit, borratxo i violent. Les persones que té al voltant li demanen que no s'impliqui i que assumeixi que només fa de contenidor d'una parella rica. Que no es faci preguntes. Que no busqui amargues respostes. Com les dues anteriors, ella també corre el risc de convertir-se en una 'no mare'. Les dones que ens dibuixa l'autora estan soles i sense la companyia d'homes que, en cas de ser-hi, sempre tenen connotacions negatives. L'Emma no té pare ni parella. El pare de la Jhanet va desaparèixer i els nous amics de Barcelona fan més nosa que qualsevol altra cosa. Per  no parlar d'en Vasyl, el marit de la Natalka, que és el mal fet persona. Es tracta d'intentar tirar endavant, sortejant les adversitats.

EL DRET A NO OBLIDAR

Les vivències de l'Emma, la Jhanet i la Natalka s'expliquen en capítols alterns, un darrere de l'altre, sempre en el mateix ordre. Són capítols curts i molt visuals. Entre altres coses, l'autora reivindica la maternitat, en totes les seves facetes, i el dret a no oblidar. Em passa pel cap (i no sé per què) que en Max, el fill de l'Emma, podria haver estat l'home que marqués un abans i un després en la nostra trista i complicada societat patriarcal. Només li veig connotacions positives. "Les altres mares" és un llibre que emociona, com deia en començar, i que fa reflexionar. Felicitats! Són moltes les variables i es francament difícil encertar quan prens una decisió trascendental. De la Laia ja havia llegit, "Pluja d'estels", Premi Josep Pla 2020.

"Tothom és capaç de lamentar la mort d'un nadó a qui ja ha posat cara. Ros, ulls blaus, llavis prims, triple piga al coll, somriure ample. Però la mort d'un nadó que ni tan sols ha arribat a néixer viu... No, això és impossible. Davant del món sembla que no existeixi. No som capaços d'acceptar-lo. No té nom, ni té aspecte ni records. No ha estat petit ni ha bufat mai les espelmes. Ni ha fet un castell de sorra per primera vegada en una platja. Ni ha representat el paper principal en una obra de teatre davant de tots els pares, que graven expectants amb la càmera. No, no som capaços perquè per la majoria de la gent no ha existit mai. No ha existit, el meu fill? Per a mi sí que ha existit. Va viure, va habitar dintre meu, va tenir una història, un nom... Max. Per què el món no el pot reconèixer?

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy