Nabil Robapinyes (Alfons Cama i Saballs i Montse Buñuel Oller)

El 17 de setembre (12 hores) es presentarà “Nabil Robapinyes”, d’Alfons Cama i Saballs (1952), amb il·lustracions de la granollerina Montse Buñuel Oller (1968). A la Biblioteca Pere Carner de Calonge, on va néixer l’autor. L'ha publicat El Cap i La Nansa Edicions i els beneficis aniran a l’Hospital Infantil Vall d’Hebrón. Ha estat possible gràcies a diversos mecenes, com els Guardiola Portero*. 

En Nabil és el fill petit d’una família que viu en un poblet de cases de fang, en una vall encerclada de muntanyes molt altes, a l’atles marroquí. Un dia decideixen travessar el Mediterrani a la recerca d’una vida millor. Però res surt com havien previst. Ell i el seu pare, en Saïd, s’instal·len al poble imaginari de Castellmontseny, després de molts problemes i de passar per Sevilla i Barcelona. Allà reben el suport de l’assistenta social, la Margarida, i també algunes mostres de racisme, sobretot d'alguns companys d'escola. Quan el nen agafa pinyes dels arbres del bosc per vendre-les, no sabia que tenien propietari i que estava cometent un delicte. Per això li posen el malnom de 'Robapinyes'. Quan hi ha gana i no hi ha diners, de vegades, tot s'hi val?

El llibre de Cama i Buñuel, amb unes il·lustracions precioses -marca de la casa-, té un missatge cent per cent educatiu. Fomenta la integració social dels immigrants, que arriben a un país desconegut amb l'objectiu d'intentar progressar i ser feliços, i destaca valors com la convivència, l'amistat i el penediment. La convivència entre veïns, més enllà de la seva procedència; i l'amistat entre nens de la mateixa edat, que potser no tenen els prejudicis de la gent més gran. El penediment -per acusar sense pensar-s'ho dos cops- i el perdó també tenen cabuda en aquest llibre que sembla escrit i dibuixat des del cor. Noranta-tres pàgines que es poden llegir d'una tirada. Està destinat a un públic infantil i tot està explicat d'una manera clara i senzilla.

"Quan aquell matí el seu pare era al poble visitant l'assistent social, en Nabil havia d'anar a buscar aigua. Va posar les ampolles dins de la galleda i va fer viatges a la font. Mentre anava i venia, recordava entristit les passejades amb la seva germana a la petita cascada del seu riu. "Què deu fer, la Layla? Si sabés que ja no podria veure més la mare!", pensava. Caminava i li queien les llàgrimes".

*Entre els mecenes també hi ha Joan Ortiga Salvadó, l'Associació Cultural Federica Montseny i l'empresa Sunbox.

@Jordi_Sanuy