Nos crecen los enanos (César Pérez Gellida)

És obligatori llegir "Astillas en la piel" abans d'abordar "Nos crecen los enamos", que n'és la brillant continuació. César Pérez Gellida (Valladolid, 1974) continua en estat de gràcia. Aquesta novel·la, negra com el carbó, és igual o més absorbent que l'anterior, amb un assassí en sèrie de manual. El mal fet persona. Sense culpa ni remordiment. És força llarga, té 613 pàgines, i està publicada per Suma de Letras. Un festival de sang i fetge il·limitat.

Que el personatge es mengi al seu creador i actuï per compte propi és un problema. Encara més si aquesta figura nascuda del no-res és bellugadissa, ràpida, sàdica i segura d'ella mateixa. Ho sap molt bé l'Álvaro, l'escriptor d'èxit que va donar vida a en Suso. Li reia les gràcies... fins que se li va escapar de les mans. Són dos en un. Inseparables. I l'excusa perfecta per encolomar-li els crims. La Policia Nacional, la Guàrdia Civil i fins i tot la Interpol van de corcoll darrere d'aquest criminal conegut com el Torturador Risueño. Després de matar, practica a les seves víctimes el 'somriure de Glasgow', un tall des de les cantonades de la boca fins a les orelles que deixa una gran cicatriu en forma de somriure. D'aquí ve el nom. És igual que la del Joker, el mític dolent de còmic. 

En Suso només arriba a l'orgasme infringint dolor als altres. I no s'atura. Es fa encara més fort quan troben dos cadàvers a prop de Valladolid, enterrats en una pineda. Un d'ells és el del Loco Eusebio, el principal sospitós dels assassinats de la localitat castellana d'Urueña, explicats amb detall a "Astillas en la piel". "Hay que joderse", com diria Ramiro Sánchez, un dels policies que intenta entendre la ment de l'assassí. Els altres són la incombustible Sara Robles -addicta al sexe- i en Bittor Balenziaga, separarat i amb dos fills petits. Gellida, que reflexiona sobre les relacions humanes, comença cada capítol definint un personatge de circ, com el mestre de cerimònies o l'acròbata. I els relaciona amb la literatura. També enllaça les històries començant-ne la següent amb les últimes paraules de l'anterior.

“Solo habrá escuchado cinco sesiones y tendrá la certeza de que va a tener que pasar por alguna comisaría para poner en conocimiento de la policía sus averiguaciones. 

Por ello, consultará una y otra vez sus notas para afinar el tiro y seleccionar bien el audio que quiere volver a oír. Una frase subrayada de la sesión nº 6 fechada el 17 de mayo de 2018 le hará arrugar el entrecejo: “El problema no es que uno tanga perversiones de naturaleza sexual, el problema es querer cumplirlas a toda costa. 

No recordar si la frase salió de su boca o de la de su paciente le hará buscar el archivo correspondiente, adelantando los primeros minutos de la grabación y derivar toda su atención a su sistema auditivo. 

Clic.”

@Jordi_Sanuy