La mentida més bonica (Francesc Serés)

La Marina i en Carles. En Carles i la Marina. Tots dos estan a punt de viure un dia llarg i intens: el de la seva jubilació. Després d'una vida dedicada a l'ensenyament, aquests dos professors de secundària -que són parella- han decidit que ja n'hi ha prou. Ells són els protagonistes de "La mentida més bonica", de Francesc Serés. Té 286 pàgines i està publicada per Proa. És l'autor de "La casa de foc", Premi Proa de Novel·la i Premi Llibreter l'any 2020.

Com sol passar, quan es tanca una etapa, és el moment de fer balanç. Tant la Marina com en Carles estan satisfets de tot allò que han aconseguit en el seu institut. El deixen millor que el van trobar. Però quan es pregunten pel seu compromís amb la independència de Catalunya, la primera paraula que els ve al cap és desengany. S'han sentit utilitzats i traïts pels polítics. Se'ls va vendre que marxar d'Espanya era possible i mai no hi va haver un pla viable. Creuen que els líders independentistes els van mentir descaradament, sent conscients que no hi havia res a fer. Tot va ser una fugida cap endavant, sense pla, ordre ni concert. Una presa de pèl en majúscules. Entre el desastre del Procés i la Covid han passat uns últims anys endimoniadament intensos. 

Ara toca descansar i mirar cap a un futur que es presenta molt incert. Com a independentistes, se senten i continuaran sentint-se estafats. Van participar en totes les manifestacions, es van implicar en l'1 d'Octubre, van anar a l'aeroport... No tenien aturador. Per aquesta cega perseverança, en Carles va estar a punt de perdre un amic i confident, en Nicolau. Ell ho va veure més clar. Ara la Marina i en Carles reneguen dels polítics i asseguren que mai més no els donaran suport. S'ha acabat la broma. Volien fer història i la història els va passar per sobre. Francesc Serés ha escrit una novel·la valenta, visual i molt entenedora. Arriba en un moment de plena convulsió política, després que Junts hagi marxat del Govern de la Generalitat. De lectura obligada.

"Com que és el darrer dia, la història comença i s’acaba avui i ocupa poques hores de la vida de la Marina i en Carles. Seran hores intenses, però, plenes d’estones d’altres dies; els moments s’escolaran avall en el temps i tots dos es preguntaran sobre el futur. Quan el que s’explica és de veritat, es convoquen el passat i el futur, les causes i les conseqüències. Ells són al mig i volen saber què els ha passat. Es podrien mentir, com fins ara, perquè els homes menteixen, però les històries que comparteixen no en saben, de mentir. Tard o d’hora, tot se sap...".

@Jordi_Sanuy