Avui dilluns pujarà la temperatura de les llibreries perquè arriba "Todo arde", de Juan Gómez-Jurado (Madrid, 1977). És la sisena novel·la de l'"Universo Reina Roja", després d'"El paciente", "Cicatriz", "Reina roja", "Loba negra" i "Rey Blanco". Les he llegides totes. Les tres últimes formen una trilogia bàsica pels amants del gènere negre, de les aventures de policies i lladres. Sobretot de lladres. Són 592 pàgines sense aturador. Ni un minut de treva.
Parlaré més del continent que no pas del contingut perquè "Todo arde" és d'aquells llibres que has de començar a llegir 'verge', sabent el mínim de coses possibles. Com és habitual amb aquest autor, a la contraportada només ens donen quatre dades comptades, les justes i necessàries. No faré espòilers. Des de sempre he sentit a dir que les persones que ho han perdut tot són les més perilloses. No poden anar a menys. La por desapareix i es tornen imprevisibles. Ja no tenen quasi res l'Aura Reyes, la Mari Paz Celeiro (Emepé) i la Sere Quijano. L'Aura, fins fa poc executiva d'èxit, és un dels personatges de "Rey Blanco". En aquesta nova entrega agafa volada. Pel que explica Gómez Jurado encara en tindrà més. La seva revolta va començar quan menys s'ho esperava...
L'Aura és el cervell; l'Emepé (exlegionària), la força; i la Sere, la hacker i la bogeria. Les tres juntes formen un equip de perdedores sense ganes de perdre. N'estan fartes, que sempre guanyin els mateixos i creuen que ha arribat el moment de canviar les regles. És la història d'una venjança... amb poques possibilitats d'arribar a bon port? Gómez-Jurado té molt clara la fórmula de l'èxit: capítols breus, frases curtes, llenguatge col·loquial i uns personatges centrals -en aquest cas els tres femenins- que t'enganxen des de la primera pàgina i no et deixen escapar. És fàcil posar-se en la seva pell. Tot això, molt visual, amanit amb un humor particular, un ritme vertiginós i una llista inacabable d'animalades. Com sempre amb ell, m'ho he passat pipa. D'això es tracta, no?
"Todo lo que va a suceder -los muertos, la riada de titulares en los periódicos, el cambio que dará un vuelco al país- comienza de la manera más prosaica.
No es nada extraño. Las mejores historias tienen inicios humildes. Una manzana prohibida, otra que cae en la cabeza de un físico, otra sobreimpresa en la carcasa de un ordenador. Cuando quieres darte cuenta, te han echado del paraíso, has descubierto la gravitación universal o fundado una empresa billonaria.
Esta historia no arranca con una manzana.
Esta historia arranca con un bote de champú del Mercadona. Y nada volverá a ser lo mismo".
@Jordi_Sanuy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada